16.06.2016 - 11:40
De quin cotó està feta aquesta camisa? En quines condicions han treballat els que l’han produït? Fabricar-la ha contaminat molt? Aquest tipus d’interrogants són cada vegada més freqüents perquè, especialment als darrers dos anys, hi ha una major preocupació pel tipus de roba que vestim. Així ha sorgit el que es coneix com a moda sostenible, un sector que no para de créixer a Catalunya i, concretament, a Barcelona.
La idea darrere d’aquest moviment és intentar que l’impacte mediambiental sigui el menor possible i el social el major possible. Però sense que això repercuteixi en el disseny. “Es tracta que, com tu vas vestida avui, ho puguis trobar exactament igual amb material sostenible o ecològic”, explica Carolina Simó, impulsora de l’Associació Moda Sostenible Barcelona i propietària de la boutique ecològica GreenLifeStyle, la primera botiga de moda ecològica, certificada i de comerç just de tot Espanya.
Què és la moda sostenible?
Definir acadèmicament moda sostenible no és fàcil. En primer lloc, perquè “sostenibilitat” no figura ni al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ni al de la Real Acadèmia Espanyola. I, en segon lloc, perquè té una connotació que va més enllà del lèxic. “També es tracta d’un canvi de paradigma, de consum i d’adonar-se de què provoquem amb la nostra manera de viure”, assenyala Noelia Montero, dissenyadora i creadora de la marca ecològica Miu Sutin.
La noció de sostenibilitat prové del desenvolupament sostenible. Aquest darrer concepte fa referència a què “el que fem en el present no perjudiqui el futur”, recalca Beatriz Valdivia, consultora i comunicadora especialitzada en sostenibilitat i propietària de la tenda Moda en Positivo.
D’aquesta manera, moda sostenible és un terme molt ampli que engloba diferents tendències, com la moda ecològica, la moda ètica, l’slow fashion o l’upcycling. Això no vol dir que totes elles siguin sinònimes. Per exemple, el departament de comunicació de la dissenyadora Txell Miras defineix la marca com a moda ètica, però no sostenible. És a dir, una etiqueta pot ser sostenible en una àrea o en vàries, però no en totes.
La majoria de la gent va començar a interessar-se per la moda sostenible paral·lelament al sorgiment de l’ecologisme. Primer, fixant-se en l’alimentació, després en el transport i, finalment, en el què em poso cada matí. En aquest sentit, “la moda sostenible no és una tendència, no és quelcom que passarà de moda, sinó una filosofia de vida”, explica Valdivia.
Tot i que en alguns casos, és per necessitats de salut. Tal i com comenta Simó, “hi ha persones amb sensibilitat química que tenen problemes a la pell i que no poden portar roba convencional perquè està feta de petroli”.
La rendibilitat econòmica de fer roba ecològica
Malgrat tot, tirar endavant un negoci de moda sostenible no és fàcil. Per una banda, cercar teixits que compleixin els requisits o preocupar-se pels tintats naturals implica una sèrie de limitacions tècniques. Com és el cas de Txell Miras, que expressa una voluntat d’avançar cap a una producció més ecològica, peró assenyala que de moment no ho poden fer perquè “som una empresa petita i ens alguns casos ens costa trobar tot el material que necessitem com per posar-nos a exigir condicions”.
El preu és la segona dificultat. “Fer moda sostenible no té res a veure amb el marge de benefici d’altres marques, especialment si ho comparem amb les de fast fashion”, destaca Montero. El fet de treballar amb tallers d’inserció social implica que no es negocia amb els preus i, a més, “no puc jugar gaire amb el marge de benefici perquè jo ja compro una peça a un preu alt”, explica Simó. Per aquest motiu, és molt important la transparència. És a dir, explicar què hi ha al darrere de cada peça perquè el consumidor entengui, no només el valor afegit ètic, sinó també el per què del preu.
La durabilitat i l’atemporalitat dels dissenys d’aquest tipus de roba són, en concret, dos dels factors que emfatitza Sonia Flotats, periodista i creadora del blog sobre moda sostenible SoGoodSoCute. “Que la roba sostenible és cara és un mite” explica, “perquè una peça sostenible d’un bon dissenyador et pot costar 100 euros, però et durarà 10 anys, mentre que una samarreta de 15 euros potser no et dura ni dues temporades”. Tot plegat, l’equip de Txell Miras considera que la roba sostenible ja va dirigida a un públic concret pel qual “el preu no és un factor important”.
La situació de la moda sostenible a Catalunya
Segons el mapa col·laboratiu Pam a Pam, que assenyala els punts de consum responsable, hi ha 34 botigues de moda sostenible a Catalunya. D’aquestes, 24 es concentren a la ciutat de Barcelona, quatre a la de Girona, dues a la de Lleida i les quatre restants es troben escampades pel territori català. “Veig la moda sostenible en creixement”, assegura Montero, “estem encara als inicis, però amb els canvis de mentalitat i la major conscienciació dels consumidors, anirà a més”.
Els dos grans obstacles que la moda sostenible ha de sortejar actualment per consolidar-se són la crisi econòmica, molt relacionada amb el preu de les col·leccions ecològiques, i la competència de la indústria de la fast fashion, que dificulta la transició cap a un consum més ètic.
Malgrat això, Catalunya és pionera en el consum de productes ecològics a Espanya. Aquestes xifres es concreten en l’àmbit de l’alimentació, on el sector bio ha crescut un 18% al darrer any i on aproximadament el 40% de la població afirma consumir aliments ecològics almenys una vegada al mes, un 25% del qual ho fa de forma setmanal, segons dades actuals de la Generalitat.
Segons Valdivia, aquest lideratge català en el sector ecològic s’explica també en termes sociològics i culturals. Defensa que a Catalunya hi ha més esperit d’emprenedoria i que en general, la gent està més acostumada a innovar i a acceptar els canvis, perquè hi ha una mentalitat més oberta en comparació a altres regions espanyoles. Sense oblidar que aquesta tendència a l’alça de la moda sostenible s’explica, en part, també per la tradició històrica del sector tèxtil a Catalunya.
Tot seguit, cal destacar la feina de difusió que es fa, especialment, a les xarxes socials. Blogueres especialitzades en el tema, com la Sonia Flotats, o altres més generalistes, com la Paula Echevarria, que mencionen alguna peça de roba sostenible, promouen aquest consum alternatiu. “Tot allò que faci conscienciar a la gent de la importància de vestir aquest tipus de roba estarà bé, i les bloggers són una bona via per donar-la a conèixer”, reflexiona Flotats.
Els mitjans també fan ressò d’algunes de les iniciatives per conscienciar sobre la moda sostenible, com les que organitza l’Associació Moda Sostenible Barcelona. En concret, el Fashion Ethical Festival, activitats pel Fashion Revolution Day, formació per estudiants, networkings o showrooms… I així, a poc a poc, va creixent la moda sostenible a Catalunya.
