Roald Dahl, entre la censura i el negoci

El diari The Telegraph va fer saltar l’alarma, informava que s’havien canviat centenars de paraules als llibres de Roald Dahl. Segons explicaven els hereus, es treballa amb l’editorial Puffin Books i el grup Inclusive Minds per fer uns canvis “petits i acuradament considerats”. Tot això ho fan per assegurar-se que “tots els nens d’avui puguin gaudir de les meravelloses històries i personatges de Dahl”. Segons ells, van prendre aquesta decisió abans que fos adquirida per Netflix.

Si tan curosos volen ser amb les paraules, se n’han de tenir en compte dues que ho resumeixen tot: negoci i censura. Personalment, no trobo malament que vulguin fer negoci, però l’eufemisme de “petits canvis” és clarament un acte de censura. Les obres de Roald Dahl són una expressió artística legítima, i la censura limita la llibertat d’expressió i les possibilitats creatives. La llibertat d’expressió és un dret fonamental que ha de ser protegit. Això no vol dir que les obres de Dahl no puguin ser objecte de crítica. Com qualsevol expressió de l’art, poden ser interpretades de diferents maneres i poden provocar reaccions diferents en diferents lectors. La crítica és una cosa ben diferent de la censura.

Després d’haver rebut una tempesta de crítiques, l’editorial Puffin no ha rectificat pas, com ens ha volgut fer creure. Si bé és cert que tornarà a editar setze títols en versió original dins de la seva “Col·lecció clàssica”, manté els seus plans de publicar els llibres censurats. Això no passarà amb les versions catalanes de Jollibre i l’Esparver ni amb les espanyoles d’Alfaguara i Loqueleo.

Roald Dahl és un dels autors més importants del segle XX i els seus llibres són considerats autèntics clàssics de la literatura infantil i juvenil. Històries plenes de fantasia, humor i aventures que han captivat milions de lectors de totes les edats. Molts dels seus personatges han esdevingut icones culturals, com Willy Wonka o Matilda. Malgrat això, algunes de les seves obres més populars, com Charlie i la fàbrica de xocolata o James i el préssec gegant, han estat criticades per diversos motius, des de l’ús del llenguatge i l’humor fins a temes com la violència i la discriminació. És el cas, per exemple, de Matilda, en què una nena posseeix poders de telecinesi que utilitza per castigar els adults que la tracten malament. Els llibres de Dahl són una crítica a la injustícia i a la crueltat que trobem a la nostra societat.

Dahl va ser un defensor de la imaginació i la creativitat, i va animar els joves a perseguir els seus somnis: “Aquells que no creuen en la màgia no la trobaran mai.” Encomanava la seva passió per la fantasia. Insistia en la importància de les paraules i de la lectura en veu alta. Va dir: “Si vols que els nens siguin intel·ligents, llegeix-los contes de fades. Si vols que siguin més intel·ligents, llegeix-los més contes de fades.” La lectura i la paraula escrita són la clau per al creixement intel·lectual i l’educació. La seva forma d’abordar l’escriptura ha inspirat i continuarà inspirant molts lectors i escriptors.

És clar que s’ha de transformar el llenguatge i els rols en la literatura infantil i juvenil del segle XXI, ho he defensat sempre, però això no es fa canviant el que ja està escrit, sinó evolucionant amb una nova literatura més inclusiva i moderna. Però, per molt que canviem les paraules, per molt que construïm un món just i feliç en la ficció, on hem de treballar és en la nostra realitat, dotant els xiquets d’ara, els adults del futur, de capacitat crítica per a poder canviar el món. La censura en els llibres de Roald Dahl és un intent de protegir-los d’un món que, de fet, és violent i discriminatori. Els nens necessiten llegir llibres que els ajudin a entendre aquesta realitat, són capaços de comprendre el món de manera més complexa del que sovint pensem. L’obra de Dahl tracta temes com la mort, la discriminació o la injustícia de manera indirecta, però realista, i pot ajudar els xiquets a entendre aquestes qüestions de manera profunda i significativa. Tot al contrari del que argumenten els seus censors, els llibres de Roal Dahl són una eina per a la reflexió, el debat i el pensament crític.