Rivera disseca els fundadors de Ciutadans

Reservat. Es reunien en un reservat del Taxidermista, un restaurant de la plaça Reial de Barcelona que ja no existeix. Abans havia estat una botiga d’animals dissecats, quan la plaça era una plaça i no un abeurador de turistes low cost. A les trobades, hi participaven noms il·lustres de la burgesia catalana com el catedràtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras, lingüistes com Xavier Pericay i Ferran Toutain, i enfants terribles com Arcadi Espada, el bufó Albert Boadella i el periodista Ivan Tubau. A tots els unia un profund anticatalanisme, en alguns casos producte de l’autoodi, que focalitzaven en la llengua catalana. El 7 de juny de 2005 van presentar un ‘Manifiesto por un nuevo partido político’ que va acabar amb la creació de Ciutadans.

Un dels ideòlegs més potents era De Carreras, fill de Narcís de Carreras, un cambonià de la Lliga que va acabar abraçant el franquisme i presidint la Caixa i el Futbol Club Barcelona. Fill, per tant, de l’alta burgesia catalana, Francesc de Carreras es va afiliar al PSUC, partit que va abandonar per la seva deriva ‘catalanista’ i es va situar a l’òrbita del PSC. Però també el va trobar massa catalanista, i amb l’arribada de Pasqual Maragall va distanciar-se’n totalment fins a crear Ciutadans, un partit els pares fundadors del qual consideraven que havia de ser socialdemòcrata i espanyolista. L’objectiu era fracturar la societat catalana reobrint el conflicte lingüístic, tal com va explicar el periodista Eduard Voltas al llibre La guerra de la llengua que algú hauria de reeditar.

El grup del Taxidermista es consideraven persones d’esquerres i progressistes, però l’anticatalanisme era l’ingredient que més els cohesionava. Van crear Ciutadans per combatre l’hegemonia nacionalista que consideraven que impregnava a tots els partits polítics, de CiU a ICV. De Carreras va fitxar un ex-alumne, Albert Rivera, bon orador i sense gaires principis, que venia de l’entorn del PP, disposat a jugar-se-la si l’invent no sortia bé. El van despullar, el van posar en un cartell i la cosa va començar a funcionar. Però la criatura es va fer gran. De socialdemòcrata, res de res. Tan aviat com va poder, va pactar amb l’extrema dreta de la coalició Libertas per anar a les eleccions europees del 2009. Un pecat de joventut que li van perdonar. Després es va fer dir liberal, tot i que és tot el contrari, però és una etiqueta honorable que li serveix per a enganyar els liberals europeus, tret d’Emmanuel Macron, que ja el té clissat.

El malestar dels fundadors ha anat creixent aquests últims anys, però l’espanyolisme de Rivera els feia estar cofois. La seva alumna avantatjada, Inés Arrimadas, de verb verinós, els feia vibrar amb el seu fuet contra l’independentisme. Fins que Rivera ha topat amb el PSOE. Aquí els pares fundadors s’han enfadat, perquè en el fons és el partit que voldrien ser i no poden ser. La jugada era que Rivera desgastés el PP per facilitar un govern socialista. Els pares del Taxidermista veien com el seu progressisme era avalat i els pecats liberals, expiats. Però la jugada ha sortit malament.

Ciutadans és un partit de dretes populista, crescut a força de mentir sobre Catalunya, i Rivera no aspira a ser la crossa del PSOE sinó el futur cabdill de l’Espanya unitària amb un programa més trumpista que liberal, que no té cap escrúpol per a pactar amb Vox per aconseguir quotes de poder. És curiós que els pares del Taxidermista hagin trigat tant a adonar-se’n. Van crear un monstre i se’ls ha escapat de les mans. Com a pares, potser no volien veure que el fill anava pel mal camí. Aquestes últimes setmanes, Rivera no agafava el telèfon a De Carreras. Li va enviar un dels seus escortes, Juan Carlos Girauta, per saber què volia. Una humiliació que ha fet que De Carreras es donés de baixa de Ciutadans. Abans, ja ho havia fet Xavier Pericay i en vindran més. Rivera té els caps dels pares fundadors dissecats i penjats al despatx. Com a homenatge al Taxidermista.

L’acord del Rialto preveu la taxa turística, traure al mercat els pisos buits i l’impuls de l’energia renovable. Un mes i onze dies després de les eleccions municipals, Joan Ribó i Sandra Gómez s’han tornat a trobar al teatre Rialto per signar l’acord de govern per a l’Ajuntament de València. L’acord recull seixanta-quatre mesures repartides en sis eixos programàtics: ‘una ciutat feminista’; ‘una ciutat d’oportunitats i millors treballs’; ‘dret a la ciutat’; ‘ciutat de les persones’; ‘València sinònim de llibertat i cultura’, i ‘València capital metropolitana, participativa i oberta’. En aquesta ocasió, el pacte entre totes dues formacions es va tancar divendres, després de quaranta-set dies des de les eleccions municipals, amb unes dures negociacions. L’acord és una reedició de la Nau però inclou novetats importants, com ara la implantació de la taxa turística, traure al mercat els pisos buits i l’impuls de l’energia renovable. Una de les mesures més destacables per a garantir un lloguer assequible és un pla d’impuls d’habitatge públic, en què es preveuen recàrregues a l’IBI per als grans propietaris que tinguin més de deu pisos buits i fora de mercat. De fet, el pacte incideix que tot aquell terreny disponible per a la construcció d’aquests propietaris serà mobilitzat per a construir habitatges a un preu de lloguer adient.

Unides Podem demana lleis de protecció per al col·lectiu LGTBI. Unides Podem ha presentat a les Corts una proposició no de llei per a instar el govern espanyol a impulsar una llei contra la discriminació per motius d’identitat de gènere i orientació sexual de les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, i una altra sobre protecció jurídica de les persones trans. La diputada d’Unides Podem Cristina Cabedo ha recordat que fa anys que el col·lectiu LGTBI compta amb dues lleis d’important transcendència al País Valencià per a la seua dignitat i el reconeixement dels seus drets, com la llei d’igualtat de les persones LGTBI i la coneguda com a llei trans, però que eren limitades per les competències autonòmiques, cosa que fa que no es puguin assegurar els drets LGTBI d’una manera real i efectivament integral, ha dit.

El consell rector aprova la gestió d’Empar Marco a À Punt. La directora general d’À Punt, Empar Marco, ha passat l’examen. El Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) ha enllestit l’informe d’avaluació de l’estament directiu dels mitjans públics amb un resultat positiu per a Marco. D’acord amb el barem acordat pel consell rector, Empar Marco ha assolit els objectius, i, per tant, la seua gestió al capdavant de l’ens públic ha estat aprovada, tot i que per als consellers els resultats estan per sota de les expectatives. El consell rector ha abordat en una reunió les diferents parts de l’informe d’avaluació de la Direcció General de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, que és l’empresa pública que dirigeix Marco. Tenint en compte els informes d’una consultoria de recursos humans, l’informe de gestió redactat per Marco, una enquesta de clima laboral feta entre el personal d’À Punt i les informacions que s’han tractat durant els centenars de reunions del consell rector entre el 2017 i el 2018, els membres que conformen l’òrgan de control dels mitjans públics han decidit d’avaluar amb un 59% el grau de compliment dels objectius que pertanyen a la directora general. En un comunicat, el consell rector diu que la puntuació aconseguida indica que s’han complert els objectius, però també que hi ha algunes mancances. L’òrgan que presideix Enrique Soriano havia acordat no sols dictaminar si Marco aprovava com a gestora d’À Punt sinó que també li posarien nota. En aquest sentit, l’acord del consell rector era que si en l’avaluació no s’arribava a un 50%, volia dir que no es complien els objectius; entre el 51% i el 80% els resultats serien per sota les expectatives; entre el 81% i el 90%, dins les expectatives, i del 91% al 100%, se superaven les expectatives.

L’STEI dóna suport a les accions de foment del català de Cort. L’STEI-Intersindical ha manifestat el seu suport a l’Ajuntament de Palma i al regidor Llorenç Carrió per les activitats de foment del català que la institució municipal ha anunciat que farà en algunes barriades de Palma, arran dels atacs rebuts per part dels grups municipals de Vox i Ciutadans. L’STEI condemna també el discurs dels portaveus d’aquestes dues formacions ultres i denuncia que amb les seves declaracions ‘denigren la llengua pròpia de les Illes Balears, que és la catalana, fomenten l’odi i la manca de cohesió social i no permeten la igualtat d’oportunitats dels residents d’aquests barris, en privar-los de conèixer una de les llengües oficials de la nostra comunitat autònoma’. En aquest sentit, la Intersindical ha valorat de manera molt positiva la iniciativa de l’Ajuntament de Palma i ha encoratjat la resta d’institucions de les Illes a fer allò que recull tant l’estatut d’autonomia com la llei de normalització lingüística: ‘Que les administracions facin totes les passes adients per a fer del català la llengua habitual d’ús entre la ciutadania de les Illes Balears, en tots els àmbits, i que cada cop sigui més proper l’assoliment de la seva completa normalització.’

El raonador confirma l’augment del lloguer com un dels principals problemes d’Andorra. L’informe del raonador del ciutadà del 2018 reflecteix l’encariment de l’habitatge de lloguer com un dels problemes més importants d’avui. S’han recollit 79 queixes, prop de la meitat per augment de la mensualitat. De la vuitantena de queixes rebudes l’any passat, 37 responen a l’augment del preu del lloguer. La majoria, a les parròquies centrals. A Andorra la Vella, dotze augments s’han situat per sobre del 40%, sis dels quals per sobre del 70%, els casos més extrems. Altres queixes fan referència a l’augment d’allò que es cobra de despeses, rescissions de contracte i la no devolució del dipòsit. El raonador va obrir una investigació a partir de l’octubre per a avaluar les queixes reflectides al carrer i als mitjans. L’única parròquia on no s’ha registrat cap expedient és Sant Julià. L’informe del 2018 mostra l’obertura de 340 expedients. A banda de la qüestió de l’habitatge, les consultes i reclamacions més nombroses corresponen a l’administració general, amb qüestions com renovacions de residència, sancions i facturacions de serveis, i el sector social, en què destaquen qüestions relatives a la CASS i els ajuts del Ministeri d’Afers Socials.

LA XIFRA
320 Mossos d’Esquadra més destinarà a Barcelona el Departament d’Interior per mirar de frenar l’augment de la inseguretat ciutadana d’aquests darrers mesos.

TAL DIA COM AVUI
El 18 de juliol de 1936 va començar el cop d’estat contra la República que va donar començament a la guerra, que va guanyar Francisco Franco el 1939.