01.01.2025 - 21:40
The Washington Post · Samantha Schmidt, Jon Gerberg, Júlia Ledur i Sebastián López Brach
El pla original era que esdevingués el Mississipi de l’Amèrica del Sud.
La ruta fluvial Paraguai-Paranà, la més important del continent, recorre uns 3.000 quilòmetres i connecta 150 ports –pel cap baix– de 5 països. El 1992, 5 estats sud-americans –el Brasil, Bolívia, el Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai– van acordar de convertir aquests 2 rius, que conflueixen a la frontera entre el Paraguai i l’Argentina, en una ruta de trànsit de mercaderies, tot dragant-los per permetre-hi el trànsit comercial. Cada any, milers de portacontenidors, barcasses de mercaderies i més embarcacions comercials travessen les aigües fangoses d’aquesta via fluvial per transportar milions de tones de càrrega cap al sud, a l’Argentina, i d’allí a través de l’Atlàntic.
Tanmateix, aquests darrers anys, aquesta artèria crucial ha pres una funció nova: convertir-se en la ruta principal de transport de cocaïna del continent, l’autopista que fa possible que la droga arribi en quantitats de rècord a Europa.
L’eclosió en el transport marítim de mercaderies ha permès als narcotraficants d’aprofitar una via navegable que fa pocs anys hauria semblat il·lògica per al tràfic i exportació de cocaïna. En compte de dirigir-la al nord del continent, on solia arribar la gran majoria de cocaïna que s’exportava a Europa, els traficants envien ara la droga cap al sud, a l’estuari de la Plata.
D’ençà de la pandèmia, unes quantes de les confiscacions més grans de droga han estat en contenidors que provenien, precisament, d’aquest riu. Les confiscacions de cocaïna vinculades al sistema Paraguai-Paranà es van multiplicar per cinc entre el 2010 i el 2021, segons dades l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD).
Per a posar-ne un exemple: l’any passat, després de salpar d’Asunción, un vaixell amb més de dotze tones de cocaïna va travessar el riu Paraguai sense ser detectat. Un dels seus contenidors, que transportava llavors de sèsam negre per amagar la droga, va salpar de la capital paraguaiana el maig del 2023 i va viatjar cap al sud, fins a l’Uruguai, on la droga va carregar-se en un altre vaixell amb destinació a Europa.
La cocaïna va ser descoberta al port d’Hamburg a començament de juliol, en el que esdevingué l’operatiu de confiscació de droga més gran fora de Sud-amèrica en tot el 2023.
Nou dies abans que el contenidor de llavors de sèsam salpés del port d’Asunción, les autoritats paraguaianes havien organitzat una desfilada per a celebrar l’arribada de cinc nous escànners, quatre dels quals, donats per Taiwan i fabricats als Estats Units. “Paraguai ja no serà un país de trànsit fluvial per al crim organitzat”, prometé l’agència frontera del país en una publicació a les xarxes.
La confiscació en massa a Hamburg va ser com una galleda d’aigua freda per al govern paraguaià, segons que n’explica un representant. “Va ser una vergonya molt gran”, diu, parlant sota condició d’anonimat per temor de represàlies.
L’incident, si més no, va deixar una cosa molt clara: la tecnologia d’alta gamma no era la panacea als problemes de narcotràfic del país.
“És el joc del gat i el ratolí”, explica Nicolás Benza, cap del programa de contenidors de l’ONUDD a la regió. “Ells tenen recursos il·limitats; nosaltres, no.”
El nou centre neuràlgic del trànsit de cocaïna a l’Amèrica del Sud
Durant generacions, els narcotraficants sud-americans van centrar-se en el consumidor nord-americà i van traficar cocaïna de Colòmbia a l’Amèrica Central i, finalment, els Estats Units. El port brasiler de Santos sovint servia de punt de partida alternatiu al continent. Però avui dia, amb l’auge de la indústria de la cocaïna i el reforçament de la seguretat en ports tradicionalment vulnerables, els grups delictius han hagut de recórrer a rutes noves –i mercats nous.
El Paraguai, precisament, ha estat identificat pels narcotraficants com un d’aquests punts alternatius de trànsit. El país és un dels principals exportadors mundials de soja, carn de boví i sucre orgànic. La república, un país sense sortida a la mar de menys de set milions d’habitants, compta ara amb la tercera flota de barcasses més gran del món, superada tan sols pels Estats Units i la Xina.
El 2024, uns setanta-vuit mil contenidors van salpar dels ports paraguaians en direcció al sud, cap a l’Argentina o l’Uruguai, per fer el viatge cap a Europa a través de l’Atlàntic.
Les forces de l’ordre del país, certament, no estan acostumades a combatre el crim organitzat transnacional. El Paraguai, a diferència dels seus veïns, pràcticament no disposa de radars aeris. Això facilita que els traficants de Bolívia facin arribar al país la cocaïna –produïda a Colòmbia, el Perú o a Bolívia mateix– mitjançant avionetes que aterren a les pistes d’aterratge il·legals del nord del país, una de les zones menys densament poblades del continent.
D’allí, la droga es transporta en camions fins als magatzems, on s’oculta en contenidors destinats al transport fluvial.
“L’evolució del crim organitzat ha estat més ràpida que no la de les forces de seguretat”, diu Oscar Chamorro, cap de la guàrdia costanera del Paraguai.
Cada contenidor que surt d’un port paraguaià ha de passar ara per un escànner. No obstant això, segons els investigadors, els narcotraficants són com més va més capaços d’esquivar els escànners tot camuflant la cocaïna en líquids, pólvores i més materials. Al juny, les autoritats paraguaianes van trobar més de quatre tones de cocaïna amagades entre sacs de sucre en un contenidor a Asunción amb destinació a Anvers (Bèlgica). El contenidor havia passat per un escànner, però els funcionaris no hi havien detectat res.
“Tenim les portes del país obertes de bat a bat”, diu Deny Yoon Pak, el fiscal paraguaià que instrueix el cas del sèsam. “Quanta cocaïna deu haver passat per aquest país sense que ens n’hàgim adonat?”, es demana.
A començament de desembre, l’agència antidroga del Paraguai va anunciar que interrompria la cooperació amb els Estats Units, cosa que posava en dubte el futur d’algunes de les investigacions penals relacionades amb el tràfic de cocaïna més importants del país. Un d’aquests casos té a veure amb la cerca de Sebastián Marset, el cap de la droga en cerca i captura que tenia una segona vida com a jugador de futbol professional i que es creu que controlava gran part del trànsit de cocaïna del riu Paraguai. Alguns ex-funcionaris paraguaians consideren que la ruptura sobtada de la col·laboració amb els Estats Units no és sinó un intent del govern de protegir alts càrrecs polítics del país vinculats al narcotràfic.
Quan la decisió d’Asunción de tallar vincles amb els Estats Units va ser revelada en un article de The Washington Post, el govern paraguaià se’n va desdir i va anunciar que reforçaria la col·laboració amb l’Agència Antidroga dels Estats Units (DEA).
La darrera comprovació
La nit queia sobre el port al sud d’Asunción mentre una grua aixecava un contenidor darrere l’altre i els carregava a poc a poc en un vaixell pròxim, el Josamo, que es preparava per salpar.
En qüestió d’hores, el capità i la tripulació del Josamo emprendrien el viatge cap al sud, en direcció a l’Uruguai, i transportarien contenidors que serien recarregats en vaixells més grossos amb destinació a Europa i la resta del món.
La tripulació no ha descobert mai cocaïna a bord del vaixell. Així i tot, el capità –com sol fer sempre– va donar instruccions a un dels tripulants perquè fes una darrera ronda de comprovacions per tot el vaixell. Carregant una llanterna, Medina es va arrossegar per túnels foscs i va anar inspeccionat els contenidors, tot cercant indicis de contraban. Hores més tard, quan s’acostava l’alba, el vaixell salpà cap a Montevideo, amb dos-cents noranta-dos contenidors i dotze tripulants.
Una porta a l’Atlàntic
Després d’una nit de viatge, el Paraguai va desembocar en un altre riu, el Paranà, i el Josamo va arribar a l’Argentina.
En la ruta, el vaixell va passar per la ciutat industrial de Rosario, lloc de naixement de Messi i del revolucionari marxista Che Guevara. Rosario és la tercera ciutat més gran de l’Argentina, i un dels principals ports agrícoles del món.
A Rosario, el Paranà té prou profunditat perquè puguin transitar-hi vaixells de navegació marítima. La càrrega procedent del Paraguai sol transbordar ací, o en uns altres ports més al sud, abans d’arribar a l’oceà.
Aquests darrers anys, Rosario s’ha convertit en un centre d’exportació de cocaïna a indrets tan llunyans com ara Austràlia.
L’agost del 2022, les autoritats argentines van confiscar de més d’1,5 tones de cocaïna en un magatzem de la ciutat. Els paquets, que es van trobar dins bosses de blat de moro cru, duien el logotip de Louis Vuitton i havien d’arribar a Espanya, segons els investigadors.
El magatzem, en un garatge d’un carrer residencial, era en un dels barris més perillosos de la ciutat, la més violenta de l’Argentina.
El govern de Javier Milei, un llibertari radical, ha desplegat un gran dispositiu policíac amb l’objectiu de trencar el control de les bandes dels carrers i presons de Rosario.
L’executiu ha desplegat tota mena de recursos a la ciutat, incloent-hi un vaixell de combat de fabricació israeliana destinat a patrullar les aigües de la ciutat la recerca de narcotraficants.
Riu avall hi ha Buenos Aires, l’estuari del riu de la Plata i, finalment, les aigües de l’oceà Atlàntic.
Aristides Ortiz Duarte, d’Asunción estant, ha contribuït en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
