15.03.2021 - 21:50
De noms i rius, un cop més, n’hem de parlar. Ja n’hem sentit, de remor, aquests dies. Hem llegit en aquest mateix mitjà que tres persones han estat denunciades per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. Tres activistes, dos dels quals citats a declarar davant un jutge com a presumptes instigadors del “segrest” puntual de 14.000 m3 cúbics d’aigua en una acció reivindicativa, pacífica i participativa, que pretenia justament denunciar un segrest de dimensions gegantines: el transvasament anual mínim de 3.000.000 m3 d’aigua de la conca del riu Siurana a l’embassament de Riudecanyes. Un transvasament que contradiu directives europees. Un transvasament perpetrat any rere any per una concessió tan i tan antiga, que si aixequés el cap l’ex-batlle de Reus, Pau Font de Rubinat, li cauria la cara de vergonya.
Dels tres encausats, us parlaré d’un, que conec bé i que admiro sobretot per com és i no per qui és. És un home baixet, de cara xuclada i pell bruna, mirada profunda, de vegades grenyut i malendreçat, de vegades mudat i amb americana. Ocellaire, moixonaire, apassionat de les bèsties emplomallades que volen. Es diu Andreu Escolà i el pitjor delicte que pot haver comès a la vida és ser ganxet, perquè si almenys fos un pelacanyes com jo seria el meu còmplice per a denunciar l’espoliació bàrbara del riu Francolí. Però avui el protagonista és el Siurana, i jo sé que si un dia demano a l’Andreu que m’ajudi a defensar el Francolí, vindrà amb la seva americana de dues talles més grans i s’arremangarà, es traurà les sabates i es fotrà a rescatar peixos amb l’empenta que el caracteritza. Pot semblar un homenet escarransit, però he conegut poques persones amb més energia i valentia que ell. “Talibà ecologista”, li van dir fa anys en una reunió. Encara riem ara.
L’Andreu Escolà va ser president durant un grapat anys d’una entitat ambiental, referent al nostre territori, i que també és delictiva perquè és de Reus. Parlo del GEPEC, i em dol que a Tarragona no tinguem un GEPEC propi. També són referents totes aquelles petites entitats i persones a títol individual que fa moltes dècades que defensen el nostre territori de les agressions ambientals. No deixa de ser irònic que un dels encausats pel “segrest temporal” de l’aigua del Siurana sigui fill de Reus. I és irònic perquè gràcies a ell i a un grapat de voluntaris, l’aigua del riu Siurana va deixar d’anar cap a Reus durant unes hores per seguir el seu camí mil·lenari, Priorat avall, fins a trobar-se amb el riu Ebre a Garcia. I és irònic perquè va ser Pau Font de Rubinat qui va recaptar els diners, anant pels pobles del Baix Camp, per construir el pantà de Riudecanyes a principi de segle XX.
Però, és clar, el capitalisme agrícola (que encara existeix avui, disfressadet de verd, compte) no tenia mai prou aigua. Vinga regadius, vinga reg a manta. I dècades més tard, ja durant la dictadura, es va construir l’embassament de Siurana perquè Riudecanyes no tenia prou aigua per a reg i turisme (pssst, i indústria també). El feixisme ha consistit sempre a espoliar el recurs d’un territori ric per portar-lo a un altre menys ric, a canvi de res. L’aigua del Siurana, l’aigua de les fonts d’Arbolí i la Febró, fa cap a Riudecanyes per dins un tub formigonat. L’artèria del Priorat, el riu Siurana, roman eixuta i sense cabal gairebé tot l’any. Caldria un cabal mitjà de dos-cents litres per segon per a mantenir el riu Siurana amb vida, per a nodrir el Priorat amb la seva aigua i per a portar-ne els sediments al delta de l’Ebre. Perquè tot, a la natura, va interconnectat i perquè els qui només defensen el seu pam de terra i obliden la resta ajuden els feixistes a arreplegar tot allò que no és seu sense donar res a canvi. D’això se’n diu espoliació.
Que m’encausin a mi també. Jo no hi era el dia que es va fer aquella acció reivindicativa, però en sóc còmplice com a soci del GEPEC i dono tot el suport a l’Andreu Escolà. I també a l’Anaïs i al Santi. Si cal repetir una acció de “segrest” per retornar el Siurana al Priorat, que comptin amb mi. Això sí, que encausin també el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Lluís Ridao, i el conseller de Territori, Damià Calvet. Que els encausin per dropos, per negligents, per prevaricadors, i per haver convertit la Taula del Siurana en una eina política de fireta i de cara a la galeria, desaprofitant l’oportunitat històrica de tornar al Priorat i a l’Ebre el cabal ecològic del seu afluent Siurana. Que encausin també els responsables dels partits que des del parlament permeten que a Catalunya es continuï deixant una comarca sencera sense aigua. Hem comprovat fa poc com s’aproven decrets llei per empastifar mig Catalunya de centrals de producció energètica “verda”. Decrets llei que entren en contradicció amb directrius europees de participació pública i de conservació de la biodiversitat. I en canvi, hi ha directives marc de l’aigua que s’incompleixen sistemàticament amb el vist-i-plau del govern de Catalunya. No es pot aprovar un decret llei per tornar els drets de concessió dels regants i habitants del Priorat? O potser fa falta el finançament amb caixa B de grans empreses a partits polítics per a tramitar decrets llei per la via d’urgència?
I els encausats són tres persones íntegres i solidàries que defensen un dret reconegut pels convenis internacionals: l’accés a l’aigua.
Ciutadans de Reus, Tarragona, Salou, Riudoms, Cambrils, Botarell, Vila-seca: penseu, cada cop que obriu l’aixeta de casa, si aquella aigua que en raja hauria d’anar a parar al riu Ebre i no pas a una depuradora que aboca a mar o al tram final d’una riera. Que no us enganyin dient que la culpa és vostra, que gasteu massa aigua. La culpa és dels lladres que es dediquen a la política i que disfressen el feixisme de “solidaritat entre territoris”. Si aquests lladres s’emporten l’aigua del Siurana, que els jutgin a ells, no a nosaltres.
Joan Ramon Mendo Escoda
Químic, bioquímic i naturalista
