Ritmes per educar

Us recomanem que escolteu aquesta playlist per acompanyar la lectura del reportatge:

I si la nostra vida tingués una banda sonora? Per moments alegres, la primavera de Vivaldi, pels dies més tristos, qualsevol balada d’en Bob Dylan, quan necessitem motivació The Eye of the Tiger de Survivor… Quan es tracta d’associar les emocions personals amb una expressió universal, la música és un bon aliat. Ens fa vibrar. Des de petits ens acompanya i les melodies se succeeixen al ritme del compàs vital. Però la música no només ens fa emocionar, també té un potencial enorme per ensenyar-nos coses. Diverses metodologies educatives aposten per l’ús de la música com a eina troncal en la pedagogia, ja que facilita l’expressió de les emocions i estimula la formació de la personalitat humana. En definitiva, propicia l’assentament de valors com la cooperació, el respecte o la tolerància. A més, afavoreix el desenvolupament de les capacitats motrius, cognitives i estructurals dels infants. Segons el psicòleg americà Howard Gardner, conegut per la seva teoria de les inteligències múltiples, la intel·ligència musical influeix en el desenvolupament emocional, espiritual i corporal de l’ésser humà. Així doncs, el paper de l’educador es fonamenta en utilitzar la música com a principal estimulant del desenvolupament harmoniós de l’infant. L’alumne, per la seva banda, empatitza amb els seus companys, mostra obertament les seves emocions i intercanvia experiències.

Al llarg d’aquestes ultimes dècades, diverses escoles i instituts han optat per potenciar la música en l’educació dels infants i joves. La Maria Andreu, doctora en Didàctica de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona, afirma que “quan parlem de l’educació de la música podem fer-ho per dues vessants: l’ensenyament de música, i l’ensenyament a través de la música, és a dir, la formació integral de la persona a través de la música per desenvolupar les competències bàsiques”. Andreu és actualment tècnica responsable dels ensenyaments de música al Departament d’Ensenyament de la Generalitat i defineix la música com a quelcom inherent a l’ésser humà. Fa referència a l’antropòleg John Blacking, autor del llibre How musical is man?, el qual diu que l’únic que en totes les societats hi existeix la música: “moltes no tenen lectura o escriptura, però totes tenen musica”. Per tant, la música és quelcom “inherent a l’ésser humà” i per això és una eina òptima en l’aprenentatge.

Segons les aportacions de Teresa Malagarriga i Maria Teresa Busqué, autores de La música al parvulari i al jardí d’infància “la música provoca goig, pau i tranquil·litat. Amb ella s’educa la veu, l’oïda, la imaginació i el gust estètic”. Com ja afirmava Immanuel Kant, el gust no és quelcom innat, sinó que hem d’educar-lo. El mateix filòsof ens parlava de les ‘sensacions’ com a quelcom prèvi al coneixement. En el cas que ens ocupa, la música és un estimulant de les sensacions de les quals parlava el pensador alemany. A mesura que l’aprenentatge es va solidificant, no parlem només de sensacions internes, sinó que aquestes s’exterioritzen, transformades en coneixement artístic, matemàtic i linguístic.

Com es transforma l’experiència musical en coneixement? Albert Casals, professor del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que hi ha diferents processos. El més natural de tots consisteix en l’experiència pràctica. A mesura que els infants es familiaritzen amb la música, assimilen el llenguatge musical com una via més de comunicació possible. Poder codificar-lo i integrar-lo en la seva vida els permet aplicar-lo no només en situacions on la música n’és la protagonista sinó en altres assignatures i moments de la seva vida. Un exemple de centre educatiu que aposti per la música com a eina pedagògica i integradora és l’Escola Ipsi (Barcelona). Es defineix com a escola catalana, oberta i de qualitat. Consideren que “la música, ben tractada, educa la sensibilitat, promou l’autosuperació i impulsa l’alumne a esforçar-se per tal d’avançar i millorar el seu nivell”. I com s’introdueix a l’infant en la música? Segons l’Oscar Boada, director del Cor Vivaldi de l’Escola Ipsi, el quid de la qüestió es troba en “no tornar-los bojos fent-los escoltar peces molt complicades, sinó de posar-los peces que puguin gaudir i entendre pel simple fet de ser excepcionals”.

https://youtu.be/qvNhaLsYOIo

Entre totes aquestes escoles a Catalunya que creuen en la música n’hi ha una d’especial. l’Institut-Escola Oriol Martorell és, juntament amb l’Escolania de Montserrat, l’únic centre integrat de Catalunya que combina un ensenyament integral de música i dansa amb les assignatures obligatòries. En aquest centre els alumnes fan unes onze hores setmanals de música a primària. L’article de Maria Andreu i Pere Godall La importancia de la educación artística en la enseñanza obligatoria, publicat a la Revista de Educación del Gobierno de España, mostra com els alumnes de l’Oriol Martorell tenen millors resultats que els centres estàndard en totes les 8 competències bàsiques (les lingüístiques, les artístiques, les matemàtiques, les socials, les d’autonomia personal, les tecnològiques, l’aprendre a aprendre, i el coneixement del món).

Quin paper hauria de tenir, doncs, la música a les escoles? Com s’hauria d’ensenyar, segons els experts? Casals en reivindica el seu ús: “Tothom pot fer-ne, crear-ne, interpretar-la…”. La Maria Andreu afirma que a l’escola l’important és “desenvolupar l’escoltar, l’interpretar i el crear”, ja que “ensenyar música en profunditat s’ha de fer a les escoles de música”. L’Oscar Boada, en canvi, reivindica més presència de l’ensenyament musical a l’escola. Es pregunta per què seguim tan encallats a l’hora de definir els continguts musical que s’ensenyen als infants: “De la mateixa manera que a 3r d’Eso els alumnes són capaços d’analitzar un poema de García Lorca, per què no saben identificar una composició  d’Stravinsky?”.

Des de l’aplicació de la LOMCE el 2013, la presència de les arts i les humanitats s’ha vist reduïda a les aules: hi ha menys hores de plàstica a secundària, menys hores de filosofia al batxillerat i el govern va deixar a les comunitats autònomes la decisió de mantenir o no la música com a obligatòria a primària. Tot i així, des del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, s’han promogut projectes com Ara Art, amb el que professors d’una escola especialitzada en música intervenen en una escola ordinària amb la finalitat de millorar les competències bàsiques dels infants.

A banda d’aquesta iniciativa a nivell de tota Catalunya, n’hi ha moltes de privades i públiques actuant a nivell local. En són exemples d’èxit SonaEscola, a Igualada, o el Projecte REMIS a Sant Cugat del Vallès. Això és una mostra important de la confiança dels professionals de l’educació en la música i les arts per desenvolupar les capacitats globals dels infants. Com afirma Andreu, “a les escoles, cada cop més, creiem en la música”.