Rita Barberá desafia el PP: ‘No dimitisc; ni m’ho plantege’

Malgrat la pressió per l’escàndol de corrupció que esquitxa tota la cúpula del PP de València i per les peticions de dimissió des de dins mateix del partit, Rita Barberá ha dit avui ben clar: ‘No dimitisc; ni m’ho plantege’. En una conferència de premsa a migdia a la seu del PP de València, l’ex-batllessa i actual senadora popular ha trencat el seu silenci de gairebé un mes des que va esclatar l’operació Taula de presumpte emblanquiment diners. ‘No he comès cap delicte o il·lícit. He patit molta condemna mediàtica. Qui acusa és qui ha de provar. Si dimitís hauria d’assumir la culpabilitat d’una cosa que no he fet’, ha declarat.

Barberá ha disparat contra tothom: contra el PSOE (ha recordat que Felipe González va arribar a dir que no sabia res del GAL quan ja hi havia sentències fermes), contra Podem (‘l’esquerra radical antisistema vinculada a Veneçuela amb entorns de terrorisme’) i també contra el PP. Ha dit dels seus companys de partit que li han demanat explicacions o fins i tot la dimissió que els podia entendre, però els ha recordat què diu la normativa interna del PP: que en cas d’encausament per corrupció hi haurà expedient informatiu; que l’expedient disciplinari serà en cas d’obertura de judici oral i que la resolució es prendrà quan hi hagi sentència. I diu que en el seu cas ni tan sols s’ha aixecat el secret de sumari.

Ha negat haver comès cap delicte o il·lícit, i que l’única cosa que ha fet ha estat donar mil euros al partit que no li han estat retornats. I ha repetit: ‘No he contribuït a cap emblanquiment de diners. No he ordenat cap emblanquiment de diners. No ha conegut ni sabut res de cap blanqueig de diners i al partit ni a cap lloc. No tinc cap coneixement de caixa B. La batllessa no ha tingut mai cap caixa B. Tot el que s’ha dit sobre això és absolutament fals.’

Barberá també s’ha declarat dolguda: ‘Vull donar gràcies a alguns companys de mitjans de comunicació arran del meu inenarrable dolor anímic i la meva estupefacció pel que passava. Dolor per tantes condemnes mediàtiques. He donat gràcies a Déu que els meus pares no visquessin ara.