24.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 25.10.2022 - 14:13
La retirada de la diputada Penny Mordaunt de la cursa pel lideratge del Partit Conservador britànic ha convertit Rishi Sunak en el dirigent del partit i, per extensió, en el nou primer ministre del Regne Unit. D’ascendència índia, Sunak és el primer dirigent no blanc –i de fe hinduista– del Regne Unit. I alhora és el primer ministre més ric de la història del país, amb una fortuna que sobrepassa la del rei d’Anglaterra. És la culminació d’una llarga carrera, primer com a financer i més tard com a polític, que ha dut Sunak dels modests carrerons de la ciutat portuària de Southampton als passadissos opulents de Downing Street.
De Southampton a Goldman Sachs
Fill d’una farmacèutica i d’un metge de família, Sunak va néixer l’any 1980 en un barri de classe mitjana de Southampton, al sud d’Anglaterra. Després d’acabar l’educació primària, va aconseguir una plaça per a estudiar al prestigiós Winchester College, la mateixa institució en què van estudiar cinc dels seus predecessors al capdavant del Ministeri d’Hisenda i Economia britànic.
Sunak no trigà a destacar, i no sols pel fet de ser fill de la classe mitjana en una escola acostumada a la flor i nata de l’elit britànica. En un moment d’hegemonia del Partit Laborista, que amb l’implacable lideratge de Tony Blair dominaria la política britànica entre el 1994 i el 2007, el futur primer ministre es declarava obertament conservador, tot defugint els impulsos rebels que havien empès alguns dels seus companys a abraçar la contracultura del moment.
Aquesta identificació era més que una mera qüestió d’ideologia. Sunak era conservador tant de portes endins com de portes enfora. Seguia els preceptes de la religió hinduista al peu de la lletra –ni tan sols a la pubertat no va cedir a la temptació de la vedella i l’alcohol–, prioritzava l’educació a la socialització i era conegut pel seu caràcter moderat i prudent.
Sunak no era un estudiant excepcionalment brillant, però amb un expedient notable i un tarannà carismàtic en tingué prou per a assegurar-se una plaça a la destinació preferida dels graduats de Winchester: la Universitat d’Oxford. En una declaració d’intencions, Sunak va triar el grau en filosofia, política i economia –la carrera que el polític laborista Maurice Glasman va descriure un dia com “l’entrenament perfecte per a un càrrec parlamentari”.
Marit de l’hereva d’una fortuna milmilionària
Tot i les seves inclinacions polítiques i educatives, el destí immediat de Sunak no semblava pas ser la política. Després de graduar-se, l’any 2001, aquest fill de la classe mitjana de Southampton va començar a treballar d’analista per al gegant financer Goldman Sachs, el segon banc d’inversió més gran del món. Gairebé tres anys més tard, deixà la feina i es traslladà a Califòrnia per a estudiar un màster en administració d’empreses a la Universitat de Stanford, cortesia de la selectiva beca Fulbright.
A Stanford, Sunak va fer una coneixença que li canvià la vida: Akshata Murthy, una companya de classe més coneguda pel fet de ser l’hereva d’una de les grans fortunes de l’Índia, valorada en uns 4.500 milions d’euros. El 2009, tan sols cinc anys després de l’aterratge en terres californianes, Murthy i el futur primer ministre es van casar a Bangalore, capital de l’estat indi de Karnataka.
Després d’acabar el postgrau, l’any 2006 –dos anys abans de la crisi que féu esclatar la bombolla financera– Sunak tornà al Regne Unit per treballar en un fons d’inversió al cor de la City. Al motor del capitalisme financer britànic, Sunak seguí el mateix esquema que tan bons resultats li havia donat d’adolescent a Winchester i quan era un jove universitari a Oxford, i aconseguí de fer-se un lloc en els cercles restringits de la classe alta britànica a còpia de carisma, afabilitat i esforç.
El 2009, en plena tempesta pel daltabaix financer de l’any anterior, el fons d’inversió en què treballava Sunak va ser objecte d’un polèmic rescat financer del banc central escocès, i el futur primer ministre aprofità l’avinentesa per canviar d’aires, si bé continuà en el món de les finances. El 2013 fou nomenat pel seu sogre, N.R. Narayana Murthy, com a director del fons d’inversió privat de la família. Després de més d’una dècada al sector, Sunak, ja consagrat entre l’alta societat britànica, va decidir de fer el salt a la política com a analista en un think tank associat al Partit Conservador britànic.
De desconegut a cara visible del partit
Quan era un adolescent desacomplexadament conservador, Sunak no havia amagat mai l’antipatia per la figura Tony Blair, home fort del laborisme britànic durant els anys d’hegemonia progressista del tombant de mil·lenni. Com a representant polític al principi d’una dècada clau en la història recent del Regne Unit, tanmateix, el seu estil s’hi assemblava força. Sunak, com Blair dues dècades abans, passà a ocupar una mena de terra de ningú dins el seu partit. Hi destacà més pel seu tarannà afable però vacu –la mena d’afabilitat postpolítica que catapultà Blair– que no pas pel seu programa ideològic. Fou elegit parlamentari el 2015 per la ciutat de Richmond, un feu històric conservador al nord de Yorkshire, i com a membre de la Cambra dels Comuns va optar per fer valer les credencials sense ideologia que l’havien impulsat a l’escó, tot assumint un paper secundari, allunyat dels grans focus mediàtics.
Però ben aviat la turbulenta realitat política del Regne Unit l’obligà a trencar el delicat equilibri que tan destrament havia mantingut durant la seva curta carrera política. Sunak es va trobar forçat a apostar, i no li tremolà el pols: el 2016 contravingué totes les expectatives –i la posició de David Cameron, aleshores dirigent conservador i primer ministre– i es declarà obertament a favor del Brexit, un gest que ajudà a atreure el sector més moderat del seu partit cap a la causa. Tres anys després, durant les eleccions pel lideratge del Partit Conservador, Sunak va oferir el suport a la candidatura de Boris Johnson. Poc després Johnson va esdevenir el dirigent de la formació, i mesos més tard aconseguí la victòria més àmplia d’un candidat conservador d’ençà de l’època de Thatcher.
La jugada era arriscada, però difícilment hauria pogut ser més beneficiosa per a la seva carrera política. La seva lleialtat envers el sector Johnson –i, abans, envers la facció pro-Brexit del partit– li van valer l’ascens a ministre d’Hisenda i Economia el febrer del 2020, enmig de la renovació de l’executiu de Johnson derivada de la crisi pel compàs d’espera en les negociacions pel Brexit.
Com a cara visible d’un dels governs més turbulents en la història recent del Regne Unit, Sunak va encapçalar alguns èxits al capdavant del ministeri i nombroses controvèrsies, com ara la seva implicació en l’escàndol Partygate de festes il·legals durant la primera onada, el fracàs estrepitós del seu programa d’ajuts a la restauració durant la covid-19 i la revelació que la seva dona s’havia estalviat de pagar uns vint milions de lliures en imposts al Regne Unit.
Al juliol, va fer valer una vegada més la seva astúcia política i va anunciar la dimissió com a ministre, enmig de la polèmica pels casos d’assetjament del diputat conservador Chris Pincher. Va ser la gota que va fer vessar el got del govern Johnson, que va dimitir pocs dies més tard.
Sunak semblava destinat a proclamar-se vencedor en les eleccions pel lideratge del Partit Conservador d’aquest estiu, però el fet d’haver abandonat el vaixell d’un Johnson que –tot i la dimissió– continua essent un ídol entre les bases del partit va acabar pesant-li. Finalment, va acabar cedint el lideratge a una semidesconeguda Liz Truss, una neoliberal convençuda que es dedicà a engegar a dida l’economia britànica –i el partit– en un temps rècord, gràcies a un controvertit paquet de mesures econòmiques desaconsellat unànimement pels experts. És la segona oportunitat d’un Sunak que ha sabut fer carrera apostant –i guanyant. Tanmateix, ara que agafa les regnes del partit en el moment més baix d’aquestes darreres dècades haurà de ser la resta del seu partit, i de la societat britànica, qui aposti per ell.
