09.10.2024 - 17:50
|
Actualització: 09.10.2024 - 18:18
Suposo que no sóc l’únic que va acabar els estudis de batxillerat sense saber un borrall d’economia. I, encara pitjor, sense ser conscient que tot allò que ens envolta hi té un vincle directe, fins i tot el benestar de la societat. El sou, l’habitatge, el cotxe, el col·legi, la universitat, la sanitat, la cistella de la compra, internet… Tot allò que toquem dia rere dia és economia. Sí, de seguida ens adonem que menjar, beure i viure val molts diners. I jo em pregunto: si és tan important, per què no ens en van explicar res? És una pregunta que molts ens hem fet al cap dels anys. Per què ha de ser més important saber la taula periòdica dels elements químics que no pas saber per què hi ha pobres i rics? O per què ens feien memoritzar una llista absurda de reis de la història i no ens explicaven la importància que tenien els diners? Fa molts anys que escric sobre aquesta mancança de coneixements econòmics, que em sembla molt greu per a afrontar la vida.
És veritat que això ha canviat una mica i ara se’n parla més i ja es fan algunes coses en aquesta direcció. Però, fixeu-vos: “Els governs haurien de tractar de potenciar els coneixements financers dels joves […]. Millorar els coneixements financers no solament millorarà a curt termini la gestió dels diners dels estudiants, sinó que també els ajudarà a prendre decisions financeres més intel·ligents quan siguin grans.” Aquestes dues frases resumeixen la conclusió pràctica a què arribava l’informe PISA del 2022 –presentat l’estiu del 2024– sobre les competències financeres analitzades entre estudiants de quinze anys i setze en vint països de l’OCDE.
Sí, cal promoure la cultura financera entre els joves. Vet aquí el missatge. Aquesta conclusió assoleix encara més importància aquí, en vista dels resultats que van obtenir en les proves PISA del 2022 els estudiants a Catalunya i a l’estat espanyol. Resulta que les seves competències financeres se situaven molts punts per sota de la mitjana de l’OCDE i, cosa que és més descoratjadora, havien empitjorat respecte de l’anterior informe PISA, elaborat el 2018. Entre més coses, destacava que, ací, un adolescent de cada quatre no tenia cap mena de noció sobre finances.
Abans-d’ahir, amb motiu del desè aniversari del Dia de l’Educació Financera, Funcas va presentar la seva enquesta sobre “Cultura i Educació Financeres 2024”, feta al setembre a 1.200 progenitors d’estudiants d’ESO. Doncs bé, resulta que un 90% dels enquestats opina que “els ensenyaments relacionats amb el funcionament, la gestió i l’administració dels diners haurien d’ocupar més temps en el currículum educatiu de l’ensenyament obligatori”. Per això, tot seguit, els enquestats secunden àmpliament la necessitat de crear una assignatura específica sobre aquesta matèria. Tres quartes parts de la mostra entrevistada (77%) es manifesten en aquest sentit, una proporció que és encara més alta (84%) entre els qui tenen algun fill a quart de l’ESO.
La demanda de més educació financera que expressen els pares en l’enquesta es basa en dues opinions molt generalitzades. La primera és que els seus fills tenen uns coneixements escassos sobre qüestions relacionades amb la gestió dels diners, i la segona, que les escoles no contribueixen a reduir aquest dèficit de coneixements. Gairebé dues terceres parts de tots els enquestats (64%) no creuen que els seus fills sàpiguen el significat de conceptes tan corrents en els mitjans com “inflació” o “pla de pensions”. Sis de cada deu (59%) tampoc no creuen que tinguin coneixements sobre el concepte de “inversió financera”. En canvi, sí que els consideren una mica més familiaritzats amb els de “impost sobre la renda” i “pagament d’interessos”, i, sobretot, amb el de “hipoteca”. Tot plegat, indica una indigència de coneixements econòmics molt perillosa a l’hora d’afrontar la vida.
I la família, què fa? Com hi ajuda? Doncs el 47% dels pares enquestats declara que conversa “sovint” amb els seus fills (que estudien ESO) sobre “ingressos i despeses de la llar”, mentre que el 37% diu que hi parla sobre “qüestions econòmiques generals que afecten el conjunt de la societat”. Però, de quin nivell són les converses? Això no ho diu, l’enquesta.
Potser en aquest punt hauríem de fer un salt enrere i anar a l’“Enquesta de competències financeres 2021: principals resultats i canvis des de 2016″, que és la darrera que ha fet el Banc d’Espanya i que va presentar el novembre de l’any passat. Es feia a gent de totes les edats, de 18 anys a 79. I veient els resultats obtinguts, cal pensar que, en molts casos, la família tampoc no pot ajudar gaire el jove en aquesta qüestió.
Com s’acostuma a fer en aquesta mena d’enquestes, els coneixements financers es mesuren amb tres preguntes generals sobre la comprensió dels conceptes de “inflació”, “interès compost” i “diversificació del risc”. I, en aquest cas, resulta que el percentatge que respon correctament a la pregunta sobre la inflació se situa en un 65% (enfront del 58,2% el 2016), assoleix un 41% en la pregunta sobre el tipus d’interès compost (enfront del 45,6% el 2016) i un 52% en la relativa a la diversificació del risc (enfront del 48,5% el 2016). El percentatge de persones –de 18 anys a 79– que responen a les tres preguntes correctament ha passat del 50,8% el 2016 al 52,8% actual. Encara que es constata una millora, el fet és que gairebé la meitat de la població de l’estat espanyol no comprèn adequadament aquests tres conceptes clau per a prendre decisions de consum i d’operacions financeres. Un percentatge, tot sigui dit, que és pràcticament el mateix a Catalunya.
Els riscs que aquest desconeixement té per a l’organització de la vida quotidiana són evidents, del punt de vista dels diners, ja sigui per a calcular afinadament la despesa que es pot fer, o si hi ha estalvi, què fer amb els diners… De totes maneres, hi ha un altre motiu que a mi sempre m’ha preocupat molt. És el fet que ens poden fer combregar amb rodes de molí, des d’estafadors professionals fins a aprenents de bruixot. Quants fraus veiem cada dia per ignorància de l’estafat? I no oblido, és clar, els polítics, sobretot en campanya. Quantes vegades no hem sentit que abaixaran imposts i, ensems, apujaran les pensions o faran més despeses de sanitat o educació? Que no ho veu, la gent, que això no pot ser? Que a l’economia les faves són comptades? No, evidentment, no ho veu. Aquest és tan sols un exemple, però el fet és que molts voten qui la diu més grossa. Amb un mínim de coneixements d’economia, no podrien aixecar la camisa a tanta gent, com ara sí que fan. A Catalunya tenim una llarga llista de promeses que no s’han complert mai. I sembla que encara no ens n’hem adonat. Penseu-hi una mica i veureu que no calen exemples.
I acabo amb les darreres frases de l’esmentada enquesta del Banc d’Espanya. Apunten que el debat sobre com millorar aquest aspecte de l’educació “hauria d’obrir-se com més aviat millor i convindria tenir molt en compte tant les veus de les famílies i del personal docent en els col·legis i instituts com les experiències d’uns altres països que ja han incorporat l’assignatura d’educació financera en els seus plans d’ensenyament obligatori”. A veure si és veritat.
