15.11.2023 - 18:05
|
Actualització: 15.11.2023 - 19:25
El risc d’erupció imminent del volcà Fagradalsfjall, que podria esdevenir-se en qüestió de dies o fins i tot d’hores, té Islàndia amb l’ai al cor. Des de divendres, l’Oficina Meteorològica Islandesa (OMI) ha registrat prop milers de terratrèmols de magnitud diversa, el més gran dels quals de 5,1 en l’escala de Richter, a la península de Reykjanes, a l’extrem sud-oest del país, que han obligat a desallotjar el municipi de Grindavík en anticipació d’una erupció a gran escala.
Una crisi amb precedents
Els orígens de l’episodi actual d’activitat volcànica es remunten al 2019, quan l’activitat volcànica a la península de Reykjanes va reprendre’s després de 800 anys d’inactivitat. Des de final d’aquell any s’han detectat ni més ni menys que quatre intrusions de magma a l’est del volcà de Fagradalsfjall, les tres primeres de les quals han desencadenat petites erupcions volcàniques –incloent-hi una aquest estiu– al llarg dels darrers tres anys.
La quarta d’aquestes intrusions magmàtiques és la responsable dels terratrèmols de les darreres setmanes, que van començar a final d’octubre al sistema volcànic de Svartsengi, al nord de la península de Reykjanes. Entre el 24 i el 30 d’octubre se’n van registrar uns 8.000 a una profunditat d’entre dos i quatre quilòmetres sota terra, tot i que cap d’aquests terratrèmols fou d’una magnitud considerable.
Al llarg de les darreres setmanes, l’activitat sísmica s’ha traslladat a l’est, cap al sistema volcànic de Krýsuvík-Trölladyngja, adjacent al volcà de Fagradalsfjall. Des de començament de novembre s’havien registrat més de 20.000 terratrèmols –a ritme d’un miler al dia– de petita intensitat a l’àrea, fins que divendres proppassat un sisme de magnitud 5,1 sacsà la superfície de la península.
Una falla s’obre sobre Grindavík
Arran d’aquest terratrèmol, els serveis d’emergència islandesos van declarar l’estat d’emergència i l’evacuació immediata de Grindavík, un municipi d’uns 3.500 habitants situat a pocs quilòmetres de Fagradalsfjall i una cinquantena de quilòmetres de la capital, Reykjavík. Diumenge, el govern va autoritzar els habitants a retornar temporalment al poble –per un període màxim de cinc minuts– perquè recollissin les seves mascotes i les seves pertinences essencials, però l’ordre d’evacuació continuà vigent.
Dilluns, amb el municipi ja evacuat, va aparèixer al centre de Grindavík una falla d’uns quinze quilòmetres de llarg i dos d’ample de la qual sembla emanar vapor d’aigua. Ahir, el servei meteorològic islandès va detectar la presència de diòxid de sofre a l’atmosfera, cosa que indica que el magma es troba a pocs centenars de metres de la superfície terrestre.
🇮🇸#Iceland #icelandvolcano #volcano 🌋 Nov 13, 2023
15km fracture — #Grindavík pic.twitter.com/joj9uXHEJu— 🛰️ War in Ukraine 🍉 (@EUFreeCitizen) November 14, 2023
New aerial footage from Grindavik, Iceland, shows a large crack in the center of the town with apparent steam emanating from it. pic.twitter.com/Mjlxafr8ot
— Nahel Belgherze (@WxNB_) November 13, 2023
🇮🇸 | Grindavik, Islandia:
pic.twitter.com/izl2LkO96G— Alerta News 24 (@AlertaNews24) November 14, 2023
Quan podria entrar en erupció el volcà Fagradalsfjall?
Divendres, l’OMI va informar que l’erupció del volcà Fagradalsfjall podria produir-se “més en qüestió de dies que no pas en qüestió d’hores”.
Des d’aleshores ja han passat sis dies, i els senyals que semblen apuntar cap a una possible erupció han esdevingut com més va més evidents al llarg dels dies. Tot i que la intensitat i freqüència dels terratrèmols ha disminuït amb el pas dels dies, els tremolors es registren com més va més a prop de la superfície: van començar a uns 3,5 quilòmetres de profunditat, i ara se’n registren a uns 800 metres. Aquesta reducció de la profunditat dels sismes indica l’apropament progressiu de la lava cap a la superfície, i l’OMI manté alt el risc d’erupció al llarg dels pròxims dies.
“Quan diem imminent, sempre parlem de temps geològic. Geològicament, no és rellevant si són tres hores o dotze mesos. Quan les autoritats diuen ‘imminent’, fan referència a hores o dies. Sí que hi ha una acumulació de magma i el magma no tornarà cap avall. Encara que s’aturés ara, que seria una de les millors notícies, aquesta acumulació de magma està preparada. Quan hi tornés a haver pressió, podria generar una nova erupció volcànica d’aquí a uns mesos. No sembla gaire probable que s’aturi, però seria la millor situació de totes.
El moment i l’indret exacte de l’erupció és difícil de preveure, però tot fa pensar que la lava s’obrirà pas en les pròximes hores en algun punt de la falla. “Quan diem imminent, sempre parlem de temps geològic. Geològicament, no és rellevant si són tres hores o dotze mesos. Quan les autoritats diuen ‘imminent’, fan referència a hores o dies” explicà ahir Èric Lluent, periodista i escriptor català resident a Islàndia, en una entrevista a VilaWeb.
Això, tanmateix, no necessàriament significa que l’erupció hagi de ser de caràcter explosiu; de fet, les erupcions a Islàndia generalment són lleus. Fins i tot és possible que finalment no hi hagi cap erupció, tot i que aquest escenari es considera poc probable ara com ara.
Islàndia, un país acostumat a les erupcions
Situada a mig camí entre les plaques tectòniques euroasiàtiques i nord-americanes, que es mouen en direccions oposades, l’illa d’Islàndia –que deu la seva existència a l’activitat volcànica– ha estat durant milions d’anys un focus d’activitat volcànica i sísmica.
El país, de fet, experimenta erupcions i terratrèmols de petita intensitat pràcticament cada any. Ocasionalment, tanmateix, aquestes erupcions poden transcendir les fronteres d’Islàndia i tenir un impacte més generalitzat. És el cas de l’erupció del volcà Eyjafjallajökull la primavera del 2010, que tot i no causar danys personals ni materials a Islàndia va emetre una quantitat de cendra tan gran a l’atmosfera –uns 250 milions de metres cúbics– que va obligar a interrompre el trànsit aeri al nord-est d’Europa el 15 d’abril, amb uns 20.000 vols cancel·lats.
