Ricardo González, el jutge que demanava l’absolució de ‘la Manada’ i menystenia la víctima

L’Audiència de Navarra ha dictat sentència per la violació en grup dels integrants de ‘la Manada’, que han estat condemnats com a autors d’un delicte continuat d’abús sexual, però absolts dels delictes d’agressió sexual. Al marge del veredicte final, que ha causat una forta polèmica i que l’advocat de la víctima ja ha dit que impugnaria, és especialment cru el vot particular que ha fet un dels tres magistrats, Ricardo Javier González, que demanava l’absolució de tots els membres del grup.

Sobre el material gràfic aportat com a prova, González diu que només hi aprecia ‘imatges que documenten sexe entre desconeguts, en un entorn clandestí i desagradable, en un portal’. Argumenta que la víctima –la denunciant– anava beguda, igual que els cinc acusats. I va més enllà: diu que en els vídeos no hi percep cap signe de violència, ni cap intenció de ‘burla, menyspreu, humiliació, befa ni jactància’ envers la víctima dels abusos; que no s’hi sent cap ordre imperativa; que cap dels sons que s’hi perceben no li resulten estranys en el context de les relacions sexuals que es mantenen; i que tampoc no percep cap activitat de rebuig en l’expressivitat de la denunciant.

Diu que sí que aprecia, en canvi, que els acusats estaven desinhibits. I ho argumenta així: ‘Reitero que hi ha una absoluta i despreocupada desinhibició en tots els homes, que es fa especialment palès en el fet –que pot observar-se, fins i tot, en alguna de les imatges– que algun s’ha tret completament els pantalons, roba interior i sabates.’ Diu que això li suggereix una despreocupació, impròpia de qui agredeix sexualment una dona amb consciència de fer-ho o valent-se de la situació per abusar-ne amb consciència: ‘Interactuen. I la manera com s’hi adrecen, a mi em suggereix que tots creuen que ella participa amb ells en allò que fan.’

‘Estava excitada’
Pel que fa a la víctima, el jutge diu que no hi percep cap signe de pudor, i es basa en el fet que, ‘en absolut’, no pot afirmar que en totes les imatges tingui els ulls aclucats: ‘No s’observa en cap moment ni la mínima contracció a les parpelles ni a la cara’. Tot plegat, per a justificar que si no hi ha resistència, no pot considerar-se un abús sexual, com defensen els altres magistrats i, per tant, que calia l’absolució. Fins i tot, basant-se en les imatges, diu: ‘El que em suggereixen els seus gests, expressions i sons que emet és excitació sexual.’

Afegeix que cap dels seus moviments no mostraven cap indici de ‘rebuig, disgust, fàstic, repugnància, negació, incomoditat, sofriment, dolor, por, descontentament, desconcert ni cap altre sentiment similar’; que el seu rostre en tot moment és relaxat i distès; que no pot afirmar que hi hagi passivitat ni submissió en l’actitud de la noia. La conclusió: ‘A parer meu, en les imatges s’evidencien moviments proactius incompatibles amb la “no-reacció” que s’afirma i que suggereixen una participació voluntària per part seva.’

No té en compte el forense
Per aquest motiu retreu que hagi pesat en excés l’opinió del forense, el doctor Rafael Teijeira, que, en la intervenció en el judici, va dir que la denunciant, en el moment de ser violada, va desconnectar de la realitat, cosa que li féu adoptar una actitud de submissió i passivitat: ‘Això la dugué a fer allò que els processats li deien que fes.’ En canvi, diu que no es té en compte la declaració de la psicòloga, que no va precisar que la víctima hagués tingut dissociació.

Tot i l’opinió dels forenses, durant el judici González ja es mostrava dubtós sobre si la víctima podia estar en estat de xoc si no ho verbalitzava. En una de les sessions del judici oral, que recull el diari El Mundo, González va interrogar la víctima i li va demanar: ‘Quina manifestació va fer vostè, de cara a ells, perquè sabessin que vostè estava en situació de xoc i que tenien aquesta situació de relacions sexuals sense consentiment per part seva?’ I ella li va respondre: ‘No parlava, no feia res, estava sotmesa i amb els ulls tancats. Sí, això… Estava amb els ulls tancats i sense fer res, ni dir res.’