Ricard Valentí: “Hi ha prou policies per a aturar-ho, però pensen que com que són gitanos, ja s’ho faran, que es matin entre ells”

Durant la revetlla de Sant Joan hi va haver quatre morts i una cinquantena de ferits. El focus es va posar en el tiroteig del barri de la Font de la Pólvora de Girona i l’assalt posterior a l’habitatge d’un dels presumptes autors. Els mitjans remarcaven l’ètnia gitana dels autors, que vinculaven amb la delinqüència. Un estereotip que, per molts anys que passin, sembla lluny d’eradicar-se.

Parlem amb Ricard Valentí, gitano i president de la Plataforma Nacional pels Drets del Poble Gitano a Catalunya, sobre l’antigitanisme i la deixadesa policíaca i institucional que hauria de fer-hi front. Ens rep a la vila de Gràcia, el seu barri, que considera un “oasi” per a la comunitat gitana catalana, mentre menja a corre-cuita abans d’anar-se’n cap a un casament.

—Hem presenciat un augment de l’hostilitat i de comentaris racistes perquè hi ha qui culpa la comunitat gitana dels assassinats que hi va haver a Girona la nit de Sant Joan, per exemple. Què en penseu?
—Hi va haver crims a tot Catalunya. Però comesos per gitanos tan sols en un lloc, a la Font de la Pólvora. I es va criminalitzar que eren gitanos. Però, què vols que et digui?

—A Figueres unes quantes persones van assaltar l’habitatge d’un dels presumptes autors del tiroteig, com a venjança. Què respondríeu als qui diuen que és un comportament típicament de gitanos?
—Tot plegat va semblar una mica de l’oest, però això no passa sols amb els gitanos. Cada dos per tres a les notícies surten històries d’un home que ha degollat el seu fill per fotre la seva dona, i la violència vicària no és pròpia dels gitanos, sinó dels paios. De tots els polítics que han robat, no n’hi ha cap de gitano. A vegades ens diuen: “Això són coses de gitanos.” I jo a vegades dic: “Són coses de paios.” Quan tu em coneixes, ni jo sóc tan gitano ni tu tan paio. Som persones, i en aquest món hi ha de tot, gent bona i gent dolenta, i prou.

—La policia va decidir de no actuar per aturar l’assalt a la casa del presumpte autor dels fets, perquè deia que hi havia massa gent. Com la valoreu, aquesta actuació?
—No va ser una actuació correcta. Ells són els cossos de seguretat, i per tant han d’actuar. Els paguen per posar ordre. Hi ha prou policies a Catalunya per a aturar això. Però pensen que com que són gitanos, ja s’ho faran, que es matin entre ells.

—Els periodistes han establert uns codis d’actuació comuna –al CAC, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a la Unió de Periodistes Valencians…–  que diuen que no s’ha de mencionar l’ètnia llevat que sigui absolutament transcendent per als fets. Així i tot, molts mitjans han posat l’accent en el fet eren gitanos. Com us l’expliqueu, aquest retrocés en l’ètica dels mitjans?
—Penso que, en termes generals, ara la situació està millor que anys enrere. És cert que a TV3 mateix els vam haver de tocar el crostó fa un temps, per dir-los que paressin el carro. Però a escala individual, hi ha presentadors que em truquen i consulten amb mi la informació abans de publicar-la. A Unió Romaní, cada any fem un anuari en què comparem tot el que es diu als mitjans de comunicació i a les xarxes socials sobre els gitanos, i la situació ha millorat.

—I en el cas concret del barri de la Font de la Pólvora?
—En aquest cas, els mitjans ho van vincular amb drogues, i es va utilitzar un vocabulari concret: “clan”, “baralla”… Com que són gitanos, queda millor dir-ho, com si fóssim en una pel·lícula d’El Padrí. Sona més bé. Però quan això passa entre paios, ho diuen d’una altra manera. 

—La societat tendeix a associar ètnia gitana amb delinqüència. Per què? Ens passa més que amb altres ètnies?
—Ha passat tota la vida. D’ençà que vam arribar al país, ens van titllar de dropos, de dolents, de delinqüents, de bruixes, de dimonis… És un estigma que fa sis-cents anys que dura. Però no sols passa amb els gitanos. Als musulmans, els relacionen amb terrorisme, i a les dones de sud-americà o de l’est, amb la prostitució. Costa molt de trencar l’estereotip. Per això caldria fer molta pedagogia a les escoles. I tothom pot estigmatitzar, no solament l’extrema dreta… Els catalans també deixa’ls anar, perquè hi ha cada comentari a les xarxes socials de gent amb la bandera independentista… Si ets racista, ets racista, siguis de dretes o d’esquerres.

—Penseu que l’antigitanisme ha augmentat últimament?
—Sempre ha estat així, i ara més, amb el creixement dels partits d’extrema dreta. El primer prejudici que hi ha a Espanya és l’antigitanisme, més que la xenofòbia i l’antisemitisme. I això passa quan normalitzes certs comentaris, com “Aquell gitano em va estafar” o “Aquell gitano em va robar”…

—Les condicions socioeconòmiques de l’ètnia gitana tenen un paper important en aquest tractament racialitzat?
—Les lleis del nazisme ja perseguien el gitanisme i el sensellarisme. Els Reis Catòlics van fer 233 lleis antigitanes. Per tant, la pobresa genera pobresa: si t’ho prenen tot, si et fan fora de casa, aniràs a robar, perquè necessites menjar i els teus fils també. Després aquesta gent és segregada, oblidada, enviada a la perifèria, perquè no interessa tenir la seva imatge al centre de les ciutats.

—Com a gitano, vós i la gent de la vostra comunitat, teniu por de les increpacions racistes i de la violència en contra vostre?
—Jo no, perquè tinc la sort de viure al barri de Gràcia, on hi ha menys racisme que en altres llocs. L’única plaça de tot Europa dedicada als gitanos és aquí, a la vila de Gràcia: la plaça del Poble Gitano. Aquí potser hi ha menys racisme perquè ens veuen gitanos catalans. No he sofert mai racisme, potser és pel meu aspecte. Ara, en aspectes fonamentals com l’habitatge, l’escolarització, la sanitat o la feina, hem d’anar als llocs i invisibilitzar-nos; dir que no som gitanos. És un racisme que no es veu. Per exemple, amb el currículum, si veuen un cognom gitano, el llencen sense haver mirat quins estudis té el candidat. També es veu en comentaris com “Aquest pis ja està llogat”, o “El cotxe ja l’he venut”.

—L’antigitanisme o el racisme té solució?
—No, no s’acabarà mai, això. Amb cap ètnia. Avui dia, per exemple, hi ha una suposada llibertat d’expressió que em permet agafar una pancarta que digui “No m’agraden els gitanos”, i no em passa res.

—Quina responsabilitat hi tenen les institucions?
—Les institucions tenen la culpa de moltes coses. Ells pensen: “Aquest què vol?, la pagueta?” I et donen la pagueta. I així callem. I es crea un cercle: jo no em vull integrar, però tu tampoc vols que m’integri; jo no vull estudiar i si em dónes una pagueta per anar passant, a bodes em convides. Això no canviarà.

—Creieu que cal canviar alguna cosa? Què hi poden aportar els gitanos?
—És que la culpa no és nostra. La vila de Gràcia es pot dir que és gitana; fa més de dos-cents anys que som aquí. Fa més que hi som nosaltres que no pas moltes famílies. Hem aportat idioma, perquè hi ha paraules catalanes que no són catalanes, són nostres. I si algú ha conservat el català som els gitanos catalans. Parlem el català autèntic. També hem aportat el flamenc, la rumba catalana… Tot això és nostre. Hi ha llocs en què no hi ha tant racisme, com la vila de Gràcia. Per mi és un oasi on podem viure els gitanos. Perquè qui és racista, calla.