26.05.2023 - 14:58
|
Actualització: 26.05.2023 - 16:18
L’eurodiputada d’ERC Diana Riba va ser espiada amb el programari Pegasus almenys el 28 d’octubre de 2019, dues setmanes després de la sentència contra el procés, que afectava el seu marit, Raül Romeva, i mentre parlava amb el seu assessor europeu. L’ex-alt càrrec d’Economia el 2017 i també dirigent republicà Josep Maria Jové va ser espiat almenys el març del 2019 i el juny del 2020, quan negociava en nom d’ERC qüestions com ara els estats d’alarma per la covid, el pressupost i la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez. Ho han dit tots dos en la seva declaració al jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona, en què han declarat avui com a víctimes del Catalangate.
Les declaracions han durat unes dues hores i han estat de les primeres de les desenes d’independentistes afectats pel Catalangate. Segons l’advocat de tots dos, Andreu Van den Eynde, això és el començament efectiu de la investigació judicial sobre el cas, però espera que s’acceleri, s’acumuli en un sol jutjat i els jutges instructors tinguin més iniciativa pròpia i no posin entrebancs. A més, confia que la pressió política europea farà que el govern espanyol tingui ganes d’aclarir l’espionatge i desclassifiqui els documents del CNI sobre la qüestió, tal com li va demanar el jutjat. “És impensable que no ho faci”, ha dit.
En tot cas, creu que les declaracions d’avui són un petit pas en els molts que hauran de fer les víctimes per impulsar definitivament les investigacions judicials que els afecten. L’acusació particular ha aportat documents i proves pericials sobre els telèfons espiats, però la fiscalia vol que les víctimes lliurin l’aparell sencer, cosa que el seu lletrat no vol. Segons l’advocat, ja hi ha prou proves pericials sobre l’espionatge i creu que a tot estirar es pot fer un altre bolcat de la informació espiada que contenen els aparells perquè sigui analitzada per un laboratori independent, com ara el de la Universitat Politècnica de Catalunya, i no pas que la policia espanyola tingui l’aparell, perquè això pot vulnerar la seva intimitat.
Diana Riba ha explicat al jutjat que ella, com a vice-presidenta del comitè del Parlament Europeu que ha investigat el cas, ha pogut parlar amb els responsables de NSO, empresa creadora de Pegasus, cosa que no ha fet cap jutjat espanyol. També ha explicat que va tenir constància fefaent que havia estat espiada el 28 d’octubre de 2019. Aquell dia va parlar per telèfon amb el seu assessor al Parlament Europeu. Quan va penjar, el seu assessor va rebre immediatament una altra trucada en què automàticament se li va reproduir la gravació de la conversa, només amb la veu de Riba. Això va fer suposar que algú havia gravat Riba amb el micròfon del seu mòbil. Per error, el sistema va reproduir la gravació al mòbil amb què havia parlat.
Per la seva banda, Jové ha explicat que va ser espiat almenys el març del 2019 i el juny del 2020, a més d’alguna altra vegada que no s’ha pogut confirmar. En aquelles dates, Jové era un dels negociadors principals d’ERC en qüestions com ara el pressupost, la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, la taula de diàleg i les declaracions dels estats d’alarma per la covid. També ha recordat que el seu mòbil del 2017 li va ser decomissat per la Guàrdia Civil espanyola el 20 de setembre d’aquell mateix any, en l’escorcoll de la seu del Departament d’Economia just abans del Primer d’Octubre. Arran d’aquell decomís es va filtrar informació del seu telèfon a la premsa, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat de peritar aquest aparell perquè el considera una peça de convicció.
El març del 2019, a més, es feia al Suprem el judici de l’1-O i en aquelles dates li tocava de declarar a ell mateix i es tractaven qüestions que l’afectaven.
En sortir, Diana Riba ha instat la justícia espanyola a accelerar la investigació de tots els casos i ha reivindicat el dret de totes les víctimes a saber qui els ha espiat, per què ho ha fet i quina informació ha obtingut. També ha recordat que quan ella va ser espiada era eurodiputada i, per tant, tenia immunitat parlamentària, per la qual cosa tan sols podia ser espiada si el Parlament Europeu li aixecava la immunitat.
Desclassificació de papers del CNI
Aquestes declaracions han arribat després de la demanda del jutjat al govern espanyol de desclassificar documents secrets sobre Pegasus. En la interlocutòria, la jutgessa també imputava i citava a declarar una de les empreses del grup NSO, citava a declarar a la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, i cridava a comparèixer Jové i Riba en qualitat de testimonis.
L’Audiència de Barcelona va ordenar el mes de març al jutjat que prengués declaració a Casteleiro, cités com a investigada l’empresa israeliana creadora de Pegasus i encarregués un informe pericial independent sobre els mòbils dels dos polítics. El 24 d’octubre el jutjat va admetre a tràmit la querella contra la israeliana NSO Group, propietat d’OSY Technologies. Però en compte de citar els querellats com marca la llei, la jutgessa d’instrucció va preguntar a la fiscalia quines diligències volia practicar. Arran de la resposta de la fiscalia, el 15 de desembre passat, el jutjat va denegar les diligències proposades en la querella de Jové i Riba, va denegar la investigació de l’empresa OSY Technologies SARL, propietària de NSO, i va acordar la pràctica d’algunes diligències demanades per la fiscalia. Jové i Riba van recórrer contra la decisió, i l’Audiència els va donar parcialment la raó.
El tribunal, per unanimitat, considerava incoherent la decisió de la magistrada instructora i no donava la raó a la fiscalia, que es va oposar a l’interrogatori dels representants de NSO al·legant que no constava que haguessin operat en territori espanyol. L’Audiència li recordava al jutjat i a la fiscalia que la querella era per a investigar si els mòbils espanyols de Jové i Riba van ser espiats mentre es trobaven a Espanya.
Tenint en compte la investigació feta pel Defensor del Poble, que va concloure que el CNI havia sotmès la intercepció de comunicacions al control judicial, l’Audiència veu pertinent que es demani informació al CNI sobre la compra del programari espia i el seu ús sobre Jové i Riba, i que declari la directora de l’organisme, Esperanza Casteleiro. Per tant, la declaració no seria prospectiva, tal com denuncia el fiscal, sinó necessària per determinar si l’actuació que en el seu cas es va fer amb el programari espia es va fer d’acord amb la legalitat vigent, amb els límits legals i amb autorització judicial, tot i que, atès el caràcter secret d’aquestes actuacions, no es pugui donar més informació que la confirmació d’haver utilitzat aquest programa.
