24.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 24.04.2024 - 23:24
The Washington Post · Katharine Houreld
El cicló va arrasar el poble de Magret Frank fa dos anys i va destruir les barraques de fang amb sostre de palla. Va treure els seus quatre fills del llit just abans que les bigues del sostre s’esfondressin, i les gallines i la roba van ser escombrats a la nit.
“Vaig plorar per dins. Però sóc la mare, he de ser forta”, va dir Frank, que ha tingut tres cases destruïdes pels ciclons. “De manera que els vaig dir: mentre siguem vius, hi haurà una nova alba.” Però ara, de la mateixa manera els seus veïns, dorm entre tempestes en una casa nova de maó amb un sostre de ferro. La constel·lació de cases noves és el producte d’un programa pioner, fruit de la donació de diners en efectiu més gran de l’Àfrica mesurada en quantitat per persona. Forma part d’un projecte que pretén de revolucionar la manera com es donen les ajudes als pobres: en una suma global d’efectiu sense condicions.
El programa és dirigit per GiveDirectly, una organització fundada per graduats del MIT i Harvard que treballen amb destacats economistes per a identificar les maneres més eficaces de reduir la pobresa. Entre els donants, figuren el cofundador de Twitter Jack Dorsey, el filantrop MacKenzie Scott, el cofundador de Facebook Chris Hughes i els fundadors de l’eina de disseny gràfic Canva.
Aquesta manera és la més eficient de donar diners en efectiu, segons un estudi dels programes GiveDirectly publicat el mes de desembre, que comparava l’impacte de tres mètodes: en petites transferències durant dotze anys; en petites transferències durant dos anys; o en una suma global. Dos anys després, els destinataris de la suma global han gastat més diners en assistència sanitària i els fills han obtingut més bones puntuacions als exàmens escolars, segons l’estudi del professor d’economia del MIT Abhijit Banerjee i més, inclosos dos directors de GiveDirectly. Els destinataris de la suma global també tenien més probabilitats d’iniciar un negoci i de guanyar-hi més diners.
Les conseqüències són importants per a famílies com la de Frank.
El 2022, quan casa seva fou destruïda pel cicló, la seva família va haver de dormir en una cuina de palla de dos metres quadrats. Teixia estores d’herba que venia a 50 cèntims la peça, i va provar d’estalviar per a reconstruir la casa. Diu que ni tan sols podia somniar-la, una casa de maó. Va trigar setmanes a estalviar per reemplaçar la seva galleda de plàstic, l’objecte perdut que més lamentava.
Aleshores li va arribar una proposta forassenyada. Cada llar, inclosa la de Frank, rebria vuit-cents dòlars, una quantitat superior al que normalment guanyaria en dos anys. Com la majoria dels veïns, va fer servir els diners per a construir una casa nova.
Ara els ciclons no poden endur-se les reserves d’aliments de Frank, ni matar-li els pollastres ni fer-li malbé la roba i els estris. La cap del poble, Edna Nikisi, diu que el cicló del 2022 va arrasar vint-i-sis cases. Aquesta temporada, els ciclons van ser forts, però solament van esfondrar quatre cases, totes antigues barraques de fang.
Canvi global cap als diners en efectiu
Frank es va beneficiar d’un impuls global per a distribuir més ajuda en efectiu. Fa dues dècades, el microfinançament era l’opció preferida del món de l’ajuda. Però va atreure prestadors depredadors i va abocar els beneficiaris en cicles d’endeutament. Les investigacions recents han posat en dubte el seu impacte a llarg termini.
Tradicionalment, les agències d’ajuda distribuïen articles com ara aliments, bestiar i ordinadors portàtils, però el desajust freqüent entre les donacions i la necessitat feia que sovint es venguessin, robessin, trenquessin o es malbaratessin, segons que van concloure uns quants estudis. De manera que els donants recorren com més va més a l’efectiu. Els estudis han demostrat repetidament que l’efectiu és la forma d’ajuda més eficient quan els mercats funcionen. Les noves tecnologies, com els diners mòbils, fan que sigui fàcil d’enviar diners en efectiu directament als més pobres del món. Els governs de Togo, el Brasil, Sud-àfrica i Mèxic han introduït petits pagaments en efectiu per a les famílies pobres.
Tot i que els programes d’efectiu i vals són com més va més populars, i han passat dels 6.600 milions de dòlars el 2020 als 10.000 milions de dòlars el 2022, a escala mundial encara representen tot just el 5% de l’ajuda al desenvolupament i poc menys del 20% de l’ajuda humanitària, segons un informe del 2023 de la xarxa CALP, un consorci de noranta grups d’ajuda. Aquests programes solen lliurar petites quantitats mensuals. De vegades també porten condicions, com ara la matrícula escolar o les vaccinacions, i sovint es ressenten d’una “orientació ineficaç, finançament insostenible i cicles de pagament irregulars”, segons que van dir els economistes Adam Salifu i Kennedy Makafui Kufoalor en un estudi recent.
Paul Niehaus, cofundador de GiveDirectly, afirma que les transferències en efectiu no poden substituir l’ajuda tradicional per a finançar carreteres, cossos policíacs o hospitals, però sí que donen més opcions als destinataris. Els pobres solen saber les seves necessitats millor que un buròcrata o un cooperant, diu, i les sumes globals ofereixen oportunitats que els estipendis no tenen. Petites sumes, afegeix, poden evitar la fam, però no transformar una vida.
El debat sobre com treure la gent de la pobresa és més urgent a l’Àfrica. En general, la riquesa mundial s’ha quadruplicat aquests darrers trenta anys, però un terç de la població africana encara viu en una pobresa extrema, uns cent milions més que el 1990, segons el Banc Mundial. Això es deu en part a l’augment de la població i en part a factors com ara la guerra, la mala gestió i el canvi climàtic. El nombre de pobres han augmentat tot i que s’hi han abocat diners: l’ajuda als països africans va pujar a 53.500 milions de dòlars el 2022, una mica més de la meitat dels 100.000 milions de dòlars que la Brookings Institution va estimar l’any passat que serien necessaris per a transferències directes en efectiu per eradicar la pobresa extrema a escala mundial.
Malawi, on els turons coberts de boira encerclen camps verds, sovint es considera un trencaclosques del desenvolupament. És fèrtil i no hi ha hagut mai cap guerra. D’ençà del 2005, els països rics han gastat 16.500 milions de dòlars en assistència al desenvolupament a Malawi. Però la pobresa no hi ha disminuït, diu el Banc Mundial, que assenyala que per cada tres malawians que van sortir de la pobresa entre el 2010 i el 2019, quatre hi van recaure per culpa del canvi climàtic.
Moltes famílies continuen essent massa pobres per a aprofitar les escoles i clíniques de nova construcció. Save the Children dóna suport a l’escola que ofereix servei al poble de Frank, on els crits de rialles suren entre els arbres de neem. Però quan els ciclons van fer malbé els llibres i els uniformes, els seus fills van haver d’abandonar els estudis perquè els articles eren massa cars i en Frank no els podia substituir. Tampoc no es podia permetre l’accidentat viatge amb moto per una llarga pista de sorra fins a una clínica que té el suport de l’ONU si els seus fills contreien la malària o una pneumònia dormint a la intempèrie.
Ara pot utilitzar tant l’escola com la clínica.
El metge Alinafe Kachigwali diu que les morts al centre de salut de Kasiya a Khongoni han disminuït significativament d’ençà que va començar el desemborsament de GiveDirectly. Ara les dones poden pagar el transport a la clínica o fins i tot a un hospital de referència si cal, diu. Els registres hospitalaris mostren el doble de dones que acudeixen a les revisions pre-natals a cinc mesos, i això significa que es detecten complicacions abans.
Lliçons apreses
GiveDirectly calcula que, inclosos els costs operatius, es necessitarien gairebé 4.000 milions de dòlars per a donar-ne 550 a cada adult de Malawi que viu en la pobresa extrema. Fins ara, el programa ha donat 50 milions de dòlars a 160.000 adults.
Al principi, GiveDirectly va provar de centrar-se en la població més pobra, pagant solament a aquells que vivien en cases amb sostres de palla. Però ara fins i tot els que tenen cases de maó aconsegueixen diners en efectiu. Això ajuda a reduir conflictes o trampes.
I els que tenen situacions de vida estables són més propensos a utilitzar els diners en efectiu per crear llocs de feina. Un sastre llargarut i miop va comprar unes ulleres i una màquina de cosir que va fer triplicar els seus ingressos. El propietari d’una botiga va convertir una cambra de ciment en una llar d’infants per a 56 nens i ara dóna feina a tres mestres. Un pagès va comprar una nevera solar per a vendre begudes fredes i un carregador de telèfon solar que ara lloga.
De vegades hi ha hagut problemes, inclosos incidents de frau i robatori per part de treballadors a la República Democràtica del Congo i Uganda. GiveDirectly va contractar investigadors externs i va canviar els seus sistemes. Els forasters també proven d’enganyar el sistema traslladant-se a pobles que compleixen els requisits, però GiveDirectly diu que un cens previ els elimina.
El ministre de Finances de Malawi, Simplex Chithyola, diu que el govern es coordina estretament amb GiveDirectly. “Si dictes i imposes una prestació de serveis en particular, es nega [a les famílies pobres] el dret de triar”, diu. “El desig és fer com fa GiveDirectly, però hi ha molta gent necessitada.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
