Hi ha una revolució en la literatura juvenil en català?

La literatura juvenil molt sovint ha estat la gran bandejada d’aquest país. Sense gairebé ressò en els mitjans de comunicació, menystinguda per l’acadèmia i fins i tot vista amb un aire de superioritat per molts dels qui escriuen literatura per a adults, arrossega molts estigmes i ve carregada de prejudicis. Hi ha qui la titlla de literatura menor, uns altres de respondre únicament a les modes del mercat i fins i tot hi ha qui ha arribat a dir que és un perill per a “la literatura de debò”. El cas és que sense aquesta literatura i les seves renovacions constants i adaptacions als nous gusts dels lectors perdríem una franja lectora molt gran, precisament la més important i aquella en què hi ha la major part dels abandons de l’hàbit lector, la que va dels dotze anys als dinou.

Ara, per sort, la literatura juvenil passa per un moment dolç i molt interessant, amb propostes consolidades i noves idees per a captar els joves lectors. Una vegada més hi ha dos grans inconvenients que l’assetgen: d’una banda, la socialització dels llibres, que continua en molts centres educatius a l’etapa de l’ESO i que posa en perill la supervivència d’editors i escriptors que es volen dedicar al gènere. D’una altra, que alguns autors es dediquin més al tema, que no pas a la literatura. És a dir, que proliferi el producte i no la proposta literària. Per sort hi ha una petita revolució en marxa.

Abans de l’estiu, l’editorial Raig Verd va anunciar que creava un nou segell de literatura juvenil, al qual ha anomenat Indòmita. De moment han publicat els primers tres títols i tenen el quart en preparació. La col·lecció és adreçada a un públic lector més gran de dotze anys, volen publicar obres clàssiques i contemporànies de qualsevol gènere, i inclourà tant traduccions com originals en català. La primera proposta va arribar al setembre amb El castell ambulant, de Diana Wynne Jones. La intenció de l’editorial és mantenir els valors del catàleg de Raig Verd, entre els quals hi ha el feminisme, l’ecologisme i la justícia social.

Elastic Books, esperança i dubtes

I si una de les editorials independents principals del país ha encetat la seva singladura en aquest camp, també ha estat impactant l’anunci fet pel grup Enciclopèdia Catalana (cal recordar que és propietari de la Galera, una de les editorials infantils més antigues i importants) de crear un nou segell de literatura per a joves, Elastic Books. Ha començat a publicar al gener i el defineixen així: “Un punt de trobada per a joves de totes les edats, on caben totes les realitats, temàtiques i gèneres literaris, des de la novel·la romàntica i la fantasia fins al terror i la ciència-ficció, abraçant tant el young adult com el new adult.” Així doncs, el catàleg d’Elastic Books es nodrirà d’autors nacionals i internacionals, amb traduccions en català i en castellà i les previsions editorials per a l’any 2023 inclouen més de trenta referències. Han començat amb la novel·la èpica The Darkening, de Sunya Mara, i La noia que es va entregar al mar, d’Axie Oh. També editaran el llibre guanyador del premi Joaquim Ruyra 2022, Un far a la fi del món, de Gerard Guix.

Ara, no s’entén gaire aquesta fal·lera que tenen els grups grans per mesclar els noms de les seves col·leccions amb l’anglès, com si això els hagués de donar una pàtina més moderna. En el cas d’Enciclopèdia Catalana, també crea dubtes aquesta convivència lingüística entre el català i el castellà. El Grup 62 ja va optar per posar un nom mig en anglès al seu segell juvenil, Fanbooks, que just ara fa deu anys.

Una altra editorial independent, Aledis, que just va engegar la seva singladura el 2022, ha mostrat les cartes en el camp juvenil publicant L’enigma de Graco, de Josep Maria Ibarra, que recupera alguns dels protagonistes de la seva sèrie la Colla del Segon Soterrani. Aquesta volta la protagonista és l’Amanda, que és de vacances a Itàlia i que s’entossudeix a entrar a Craco, una vila en runa, sense imaginar-se que allò que hi trobarà acabarà revelant secrets ocults d’un personatge de la història catalana tan transcendental com desconegut: Roger de Flor. A partir d’ací, no en podem dir res més per no aixafar la guitarra, però és interessant que hi hagi una intenció d’optar per la literatura juvenil de bon començament.

En canvi, és interessant de veure com editorials veteranes van consolidant les seves col·leccions juvenils, tot i que l’apartat infantil hi pesa encara molt més. És el cas de Bambú, pertanyent al grup Casals, que en infantil és molt potent (i encara més si hi afegim Combel i èxits tan impactants com la sèrie d’Agus i els monstres, per exemple), però que també publica regularment llibres per a lectors més grans. Això sí, dins uns valors cristians que són marca de la casa i que potser condicionen una mica les històries en alguns aspectes en la societat diversa en què vivim. Una altra és Nandibú jove, de Pagès Editors, en què passa exactament igual, el pes infantil és molt superior al juvenil, però darrerament ens han deixat grans llibres com ara Train Kids, de Dirk Reinhardt, que ja va per la quarta edició d’ençà del 2017.

Novel·la negra per a joves

Els qui han tastat molt bé com és d’agraïda la literatura juvenil sempre que facis productes nous i originals són els editors de Llibres del Delicte, que a poc a poc han vist com s’ha anat consolidant la seva col·lecció Delictes Juvenils, en què han publicat vuit títols. La fórmula es basa a reinventar el misteri i les novel·les policíaques per incorporar-hi protagonistes joves en molts casos, un ritme molt intens per a l’acció i molta aventura. Algú pot dir que això ja ho feia l’Enid Blyton amb les seves sagues dedicades a Els cinc o a Els set secrets, però la col·lecció de Llibres del Delicte ha sabut combinar aquests elements clàssics amb una dosi d’intriga molt adient, noves problemàtiques sorgides de les preocupacions de la societat contemporània i la fal·lera que hi ha per la novel·la negra, el gènere més llegit després de la romàntica. I encara un afegit més, s’han convertit en un planter d’autors de primer ordre, amb tres autores molt joves: Aina Huix, Èlia Espinosa i Maria Ripoll. Una col·lecció ben enfocada, pensada i tematitzada per a enganxar els joves a la lectura i amb un valor afegit: tot és de quilòmetre zero, no hi haurà traduccions, només obra original, així com passa en la col·lecció de novel·la negra per a adults i amb Spècula, dedicada a les narratives no realistes.

Una altra editorial veterana del sector, Animallibres, del grup Bromera, també ha cercat rumbs nous amb l’Arca, una col·lecció amb tapa dura que publica llibres per a totes les edats, però molt enfocada en aquell moment en què els infants es comencen a desconnectar de la lectura, al voltant dels deu anys o onze. La col·lecció completa tota la proposta infantil i juvenil de l’editorial, especialitzada en el gènere, i cerca la combinació de clàssics estrangers (amb una concepció no restrictiva sobre el concepte clàssic) i bones històries d’autors locals. La darrera incorporació ha estat L’Emil i els detectius, d’Erich Kästner (Dresden, 1899-Munic, 1974), que el 1960 va rebre el premi Hans Christian Andersen. És un llibre il·lustrat per Walter Trier (Praga, 1890-Ontario, 1951) i traduït al català per Ramon Monton. Aquesta és la sinopsi del llibre: “L’Emil agafa tot sol un tren cap a Berlín, per anar a passar uns dies a casa de l’àvia. Però el trajecte, que comença molt bé, s’espatlla quan li roben els diners que li havia donat la mare. L’Emil no es pensa quedar de braços plegats, i mentre segueix la pista del lladregot coneix en Gustau, el noi de la botzina, i els seus amics, els detectius. Junts traçaran un pla per atrapar el lladre i recuperar els diners. Però se’n sortiran?”

Ara és molt important que totes aquestes editorials i totes les altres que fa anys que publiquen literatura juvenil de qualitat en català se’n surtin, perquè ens hi juguem el present i el futur de la lectura. Si hi afegim que encara hi ha molt camp a córrer en molts gèneres diferents per a joves lectors per ser normals (per exemple, la proporció de manga en català és molt inferior al castellà, així com en fantasia èpica, novel·la romàntica per a joves, terror o fantàstic) les perspectives són bones: les editorials s’espavilen i ara solament cal que la societat també ho faci i oblidi els prejudicis i pensi que escriure per als joves d’avui és extremadament complex, i que sense els autors que s’hi atreveixen, no tindrem lectors del demà.