10.07.2023 - 21:30
Bloomberg · Saritha Rai
Bengaluru. Els sofisticats cercles dels bancs d’inversió i les empreses de disseny de medicaments han adoptat ràpidament ChatGPT. Però ara aquesta intel·ligència artificial avançada arriba a una força de treball enorme majoritàriament inculta en tecnologia i que no parla anglès: els treballadors domèstics, els recicladors de residus i els agricultors empobrits de l’Índia.
Als barris congestionats de Bengaluru, recollidors de paper, cuiners i dones de la neteja participen en una prova d’intel·ligència artificial que té per objectiu ajudar algunes de les persones més pobres del país a accedir a subvencions governamentals contra la pobresa sense haver de passar per embolics burocràtics ni de sofrir la corrupció.
La Vijayalakshmi guanya només cent euros el mes cuinant a Jayanagar i fa servir el seu telèfon intel·ligent per a tasques bàsiques i no parla anglès. No obstant això, d’ençà de l’abril s’ha unit a un grup de treballadors domèstics per experimentar amb la intel·ligència artificial.
La Vijayalakshmi, que fa servir només un nom, com és habitual a l’Índia meridional, fa les preguntes al robot en el seu idioma nadiu, el kannada, i li demana per les beques per a l’educació. Uns minuts després, una veu semblant a la d’una persona respon i li explica quins són els ajuts governamentals disponibles per al seu fill de quinze anys.
Mentre que el llançament de ChatGPT per part d’OpenAI ha suscitat preocupacions sobre el paper de la intel·ligència artificial en la difusió de desinformació i la possible pèrdua de llocs de feina, les proves a Bengaluru i a Mewat, al nord de l’Índia, demostren que també és una eina que pot fomentar la igualtat social. Aquesta tecnologia pot ajudar en la comunicació professional, capacitar persones sense habilitats lingüístiques i ajudar aquells que tenen alguna discapacitat.
Eliminar les barreres lingüístiques i tecnològiques és especialment important a l’Índia, on el 16% de la població viu en situació de pobresa, segons les Nacions Unides. La nació més poblada del món es va posicionant per ser totalment oberta als avenços de la intel·ligència artificial, a diferència de la Xina, que prohibeix l’ús del ChatGPT, i dels Estats Units i el Regne Unit, que estudien com regular-la. Els ministres de l’Índia diuen que el país no té pressa per a establir regulacions i que, en canvi, podria trobar formes d’innovar i usar la tecnologia per superar les desigualtats lingüístiques, educatives i culturals.
En aquest sentit, a l’Índia s’han creat uns quants chatbots d’intel·ligència artificial per ajudar les persones desafavorides a buscar justícia legal, donar consells als agricultors i ajudar els treballadors immigrants a rebre suport a les ciutats.
“Milions de persones es queden enrere a causa de la tecnologia, però la IA pot ajudar-les a superar les barreres de l’analfabetisme i la manca de coneixements tecnològics”, diu Rahul Matthan, soci responsable del departament de tecnologia del bufet d’advocats Trilegal i assessor del Ministeri de Finances de l’Índia en infrastructura pública digital. “Les prohibicions generals o les regulacions massives no són el camí per a l’Índia.”
No obstant això, la ràpida expansió de la tecnologia és motiu d’alarma per a moltes persones. Les proves a Bengaluru es van fer just quan el director executiu d’OpenAI, Sam Altman, instava els legisladors nord-americans a regular-la i ara sorgeixen preocupacions sobre la manipulació política, la desinformació sanitària i la publicitat dirigida. Altman i altres dirigents d’empreses d’IA han alertat també sobre els perills existencials de la tecnologia, incloent-hi el risc d’extinció.
A l’Índia també hi ha preocupació. Jibu Elias, investigador sènior de Mozilla per a la informàtica responsable, amb seu a Nova Delhi, ha manifestat la inquietud per qüestions com el consentiment, la privadesa de les dades i la seguretat, que són especialment problemàtiques quan es tracta de persones amb coneixements tècnics escassos i poca educació formal.
Cap de les dones que van participar en la prova de Bengaluru no havien sentit a parlar abans del ChatGPT. De fet, algunes havien abandonat l’esperança de rebre ajuda després d’haver lluitat amb les barreres lingüístiques i els funcionaris governamentals i intermediaris que demanaven suborns per a fer les gestions.
Les proves de Bengaluru van ser dirigides per Saurabh Karn i el seu equip de l’organització sense ànim OpenNyAI. Van alimentar un conjunt de milions de frases paral·leles pronunciades en diferents idiomes de l’Índia en un programari de traducció automàtica i van afegir milers d’hores de diàleg per al reconeixement de veu, amb la qual cosa el bot anomenat Jugalbandi ofereix traducció multilingüe de text a veu en temps real. D’aquesta manera, per exemple, un agricultor rural pot formular una pregunta en haryanvi, l’idioma que es parla a prop de Delhi, i l’eina la tradueix a l’anglès, cerca una resposta apropiada a la base de dades i després tradueix la resposta a l’haryanvi i la pronuncia amb una veu humana.
Jugalbandi ha estat entrenat per filtrar la informació personal identificable, com ara el número d’identitat digital únic de l’Índia, i detalls com els números de telèfon i la ubicació. No obstant això, Karn reconeix que els immensos desafiaments socials de l’Índia són massa grans perquè es pugui pensar que els resoldrà solament la intel·ligència artificial.
Però per a aquestes dones acostumades als obstacles de la burocràcia i la corrupció, és un bon començament. “El robot no pot llençar la nostra sol·licitud a la paperera com ho fa el funcionari governamental quan no està satisfet amb la quantitat del suborn”, explica Yashoda, una dona de la neteja que ja ha provat l’eina.
En el cas de Vijayalakshmi també es van despertar els instints de supervivència. “Els robots que rebutgen suborns estan bé, però que no en construeixin cap que pugui fer tasques domèstiques”, diuen les dones. “No vull perdre la meva feina per culpa d’un robot.”
