15.12.2023 - 19:50
La situació em sembla molt positiva per als qui tenen una hipoteca a tipus variable, amb revisió semestral. El motiu és ben senzill. Resulta que l’índex amb el qual es calculen la majoria de les hipoteques variables a l’estat espanyol –l’Euríbor a dotze mesos– baixa amb força d’ençà de començament de desembre, del 3,90% al 3,644%. D’aquesta manera, torna a uns nivells que no es veuen d’ençà de mitjan abril, i fa només quinze dies encara superava el llindar del 4%.
La tendència a la baixa que ha agafat l’euríbor té la seva repercussió positiva en el mercat hipotecari, castigat aquests darrers mesos pel context de tipus alts i l’encariment del finançament. Si la manté fins als darrers dies del desembre, les hipoteques variables amb revisió semestral al gener ja veuran rebaixes en les seves quotes, atès que la mitjana provisional de l’últim mes de l’any se situa en el 3,753% (i pot baixar encara més), per sota de la registrada fa sis mesos (4,007%). En canvi, els préstecs revisats anualment encara hauran d’esperar; així i tot, les previsions ja són més tranquil·litzadores per als tenidors.
Això serà un bàlsam per als endeutats que han sofert les pujades sobtades d’aquests darrers mesos. No serà com tornar al començament (ja no s’hi tornarà), però sí encarar una tendència més esperançadora amb un retall a la quota, no gaire important, però que permetrà d’alliberar diners per a altres despeses.
Després de deu pujades consecutives, el BCE va mantenir ahir els tipus de referència sense variació per segon mes consecutiu. Els canvis en l’entorn econòmic d’ençà de la darrera reunió suggereixen que el BCE podria començar a adoptar una actitud més moderada. Mentrestant, l’euríbor continua caient aquest mes, a mesura que els mercats comencen a descomptar la possibilitat que el BCE emprengui una reducció dels tipus d’interès l’any que ve.
Cal recordar que l’Euríbor és un tipus d’interès que fan servir els bancs europeus per a prestar-se diners els uns als altres. Si els bancs perceben un risc baix a prestar diners a uns altres bancs, l’Euríbor tendeix a baixar. I, al contrari, si hi perceben un risc alt, incrementen el preu del diner i l’Euríbor puja. Ara som en el primer cas. El raonament que fan els bancs és que la disminució progressiva de la inflació i les mostres d’afebliment econòmic a tota la zona euro podrien avançar la decisió de l’organisme europeu.
De fet, aquesta manera de pensar és lògica. Però, precisament, aquesta setmana hi ha hagut reunions a la Reserva Federal americana (dimarts i dimecres) i al BCE (dijous). En ambdós casos s’han mantingut els tipus de referència al mateix nivell, mentre les respectives màximes autoritats negaven la possibilitat d’una retallada ràpida. La presidenta del BCE, amb més fermesa que no pas el de la Reserva Federal, això sí.
Als Estats Units són molt amants de fer apostes. I, en aquests moments, malgrat què digui l’autoritat monetària, ja donen un 60% de probabilitats que la primera retallada arribarà al mes de març. Sobre les paraules del president de l’entitat, molts analistes pensen que, “com que no va refredar excessivament les expectatives de retallades de tipus de cara al mercat, Jerome Powell no va fer sinó intensificar-les”.
Pel mig, s’hi ha ficat l’economista i cap del Banc Mundial Indermit Gill, que va dir dimecres que l’experiència demostra que les taxes d’interès poden deixar de pujar, però que és poc probable que baixin a curt termini, la qual cosa “podria tenir greus conseqüències negatives per als països en desenvolupament, pels elevats costos actuals del servei del deute”. És a dir, pels interessos que paguen.
Ahir, Christine Lagarde es va mostrar més dura que no pas el seu col·lega nord-americà. “El consell de govern està decidit a garantir que la inflació torni oportunament al seu objectiu de mitjà termini del 2%. Sobre la base de la seva avaluació actual, considerem que els tipus d’interès oficials del BCE es troben en nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran substancialment a aquest objectiu.” I va afegir: “Si bé la inflació ha disminuït aquests darrers mesos, és probable que torni a recuperar-se temporalment a curt termini. La inflació subjacent ha disminuït encara més. Però les pressions sobre els preus interns continuen essent elevades, principalment a causa del fort creixement dels costos laborals unitaris.”
I el BCE va reblar el dia rebaixant les seves previsions de creixement econòmic per a la zona euro al 0,6% el 2023, una dècima menys que no pas en la seva estimació del setembre, i al 0,8% el 2024, dues dècimes menys. Ben mirat, potser aquesta rebaixa encara es queda curta. Avui han publicat l’avanç del desembre dels directors de compres (PMI). A la zona euro, el sector manufacturer continua encapçalant el descens, acompanyat d’una caiguda com més va més pronunciada de l’activitat del sector serveis. La producció manufacturera cau per novè mes consecutiu, i el ritme de declivi torna a accelerar-se després de la moderació observada al novembre. Mentrestant, l’activitat del sector serveis disminueix per cinquè mes consecutiu, i el ritme de descens torna a agafar impuls i registra la tercera caiguda més pronunciada d’ençà dels confinaments de principi del 2021. Quin panorama!
No cal dir que el risc d’entrada en recessió d’alguns països augmenta. La gran pregunta és si el BCE serà capaç de filar tan prim i mantenir la seva posició de fermesa en els tipus, sense enfonsar l’economia de la zona euro més que no pretén. Fins ara, això dels “ajustos fins” en la política monetària ha estat més aviat cosa de la teoria que podem llegir en els llibres de text. Però la realitat s’ha mostrat sempre molt més tossuda…
De totes maneres, crec que la notícia important de la setmana és que els tipus oficials han tocat sostre definitivament (si no passa res d’extraordinari) i que els analistes privats opten per retallades als tipus. De fet, el mercat anticipa cinc retallades de tipus d’interès per al 2024, la primera de les quals al març, mentre que el BCE insisteix a retardar-les fins a la segona meitat de l’any. De moment, els que sí que ho han fet, perquè ho veuen més clar, són els bancs, que es deixen diners a dotze mesos a un tipus cada dia inferior. En quinze dies, ha baixat un quart de punt, i això és positiu per a qui revisi la hipoteca al gener, sobretot si és semestral.
