12.09.2023 - 21:40
|
Actualització: 13.09.2023 - 00:01
El govern espanyol va aprovar fa dos anys els indults als presoners polítics, que en alguns casos feia gairebé quatre anys que eren a la presó. Durant aquests dos anys, els ex-presoners han refet la vida i han tingut diferents graus d’implicació política. Però mentre ells miraven endavant, la maquinària judicial ha continuat treballant i els recursos en contra dels indults –presentats pel PP, Vox, Ciutadans i entitats espanyolistes– han anat superant tràmits. Demà, per primera vegada, el Suprem decidirà si revoca els indults de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ex-presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural.
Ara mateix, Sànchez i Cuixart no tenen cap condemna activa: ni la presó, de la qual els va alliberar l’indult parcial; ni la inhabilitació, que va ser extingida després de la reforma del codi penal espanyol que va eliminar la sedició. Perquè, malgrat que el delicte de sedició, pel qual van ser condemnats, ja no existeix, el jutge Manuel Marchena va considerar que els podia ser aplicat el nou delicte de desordres públics agreujats. Tanmateix, com que les penes eren inferiors a les de la sedició, van restar lliures de pena, però en cap cas absolts.
És a dir, si ara el Suprem revoqués els indults, Sànchez i Cuixart podrien haver d’encarar una condemna per desordres públics agreujats entre tres anys i cinc de presó. Això suposaria tornar a entrar a la presó, però el més probable és que des d’un primer moment poguessin gaudir de permisos penitenciaris perquè ja s’hi van estar quasi quatre anys. Abans, però, encara podrien recórrer al Tribunal Constitucional espanyol i demanar la suspensió de l’ingrés a la presó. Tanmateix, una revocació dels indults de Sànchez i Cuixart seria un missatge clar de cara a la revisió dels indults dels polítics condemnats per malversació, amb penes de presó més altres: Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull.
Val a dir que la majoria de juristes veuen molt improbable que s’arribin a revocar els indults dels presoners polítics. La llei dels indults, del 1870, diu que són irrevocables per naturalesa, però d’ençà del 2001 la sala tercera del Suprem té la potestat de revisar i revocar indults si considera que no són correctes formalment. És a dir, no pot entrar en el fons de l’argumentació del govern espanyol –que se sustenta en els principis de justícia, equitat i utilitat pública–, però sí analitzar si l’executiu va respectar escrupolosament tots els passos i requeriments exigits per la llei. I aquí és on hi ha el problema.
No és habitual que es revoquin indults, però tampoc no seria la primera vegada. A més, d’ençà que el Suprem pot fer-ho, cada vegada ha entrat més a valorar qüestions de fons per una pretesa anàlisi formal. El cas més cridaner fou el 2013, quan el govern de Mariano Rajoy va indultar un conductor que havia circulat cinc quilòmetres en direcció contrària per la AP-7 fins que va xocar amb un altre vehicle, cosa que causà la mort d’un dels ocupants i en ferí un altre. Llavors, el Suprem va dir que el govern espanyol havia actuat de manera arbitrària, és a dir, que no havia motivat prou la concessió de l’indult tenint en compte que els informes del tribunal sentenciador i de la fiscalia eren contraris. L’advocat del conductor condemnat era Esteban Astarloa, germà d’Ignacio Astarloa, sots-secretari d’estat de Justícia durant el govern de José María Aznar, i company de despatx d’un fill d’Alberto Ruíz Gallardón, el ministre de Justícia responsable de l’indult.
Sigui com sigui, és un antecedent que introdueix en el debat jurídic el criteri d’arbitrarietat, que toca l’avaluació del motiu dels indults. Una arbitrarietat que podria tornar a ser adduïda pels magistrats de la sala contenciosa-administrativa del Suprem Pablo Lucas, Wenceslao Olea, Fernando Román, Ángeles Huet i Ángel Ramón Arozamena, encarregats de la revisió de la sentència.
La primera cosa que hauran de fer és decidir si Ciutadans i Vox, autors dels recursos, estaven legitimats per a recórrer contra els indults com a part afectada. Si consideren que no, el recurs serà desestimat, però si veuen que són adequats, hauran de manifestar-se en el fons.
El Suprem va arxivar els recursos, però es va fer enrere
El gener de l’any passat la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem va arribar a decidir que no admetia els recursos contra els indults perquè considerava que els recurrents no tenien legitimitat per a presentar-los. Ara, tot va canviar arran d’una modificació dels magistrats que formaven la sala: Ángeles Huet, que havia considerat que els recurrents no estaven legitimats, va ser substituïda per Inés Huerta, un canvi que va decantar la majoria i va servir per a capgirar la decisió.
Els jutges Olea i Román també van considerar que s’havien de tramitar els recursos i Arozamena i Octavio Juan, que també formava part de la secció cinquena de la sala tercera del Suprem, van ser els únics que van dir que no s’havien d’acceptar.
Els recursos als indults de Forcadell, Forn i Rull ja van ser arxivats
Els mateixos magistrats que estudiaran els indults de Sànchez i Cuixart –llevat d’Arozamena– ja van arxivar els recursos sobre els indults de Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn. En aquests casos, la tramitació es va interrompre abans d’hora per la reforma del codi penal que va suprimir la sedició. Marchena va considerar que a Forcadell, Rull i Forn –condemnats inicialment per sedició i desobediència– no els podien atribuir el delicte de desordres públics agreujats, com sí que va fer amb Sànchez i Cuixart, i els va deixar únicament la condemna per desobediència.
Com que el delicte de desobediència no es castiga amb penes de presó, i els indults eren únicament per les penes de presó, els indults havien restat sense efecte, i per tant no tenia gens de trellat mantenir els recursos en contra.
