Revifalla general dels preus… i fre de noves baixades de tipus?

  • L'INE confirma que l'IPC del maig ha estat del 3,6%, tres dècimes més que a l'abril. Alemanya també ha confirmat la pujada i Christine Lagarde avisa que el BCE pot deixar passar unes quantes reunions sense tornar a abaixar les taxes d'interès

Jordi Goula
13.06.2024 - 19:50
VilaWeb

La taxa anual de l’Índex de Preus de Consum (IPC) general el mes de maig va ser del 3,6%. Fou tres dècimes superior a la registrada el mes anterior. Els grups que més es van destacar per la seva influència en l’augment de la taxa anual van ser, per una banda, l’habitatge, amb una taxa anual que va augmentar d’1,2 punts, fins al 5,2%. Aquest comportament va ser degut a la pujada dels preus de l’electricitat, que va contrastar amb la baixada del maig de l’any passat. Per una altra banda, el transport, amb una taxa del 3,8%, nou dècimes per sobre de la del mes passat, un augment degut, sobretot, als preus dels carburants, que van baixar menys que el mateix mes de 2023.

Entre els grups amb influència negativa es van destacar els aliments i begudes no alcohòliques, amb una taxa anual que va disminuir tres dècimes, fins al 4,4%. Aquest descens fou degut, majoritàriament, als augments dels preus de la fruita i la carn, menors que en el mateix mes de 2023, i a l’abaratiment de l’oli i els greixos, enfront de la pujada del maig de l’any passat. I la taxa de variació anual de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) va pujar d’una dècima, fins al 3,0%.

Finalment, la taxa de variació mensual de l’IPC general va ser del 0,3%. La dada més destacada fou la dels hotels, cafès i restaurants, amb una variació del 0,7%, deguda a la pujada dels preus dels serveis d’allotjament i la restauració. Fins aquí el text de la nota oficial de l’INE sobre els preus del mes de maig.

Sobre Catalunya, el comentari de l’Idescat encara és més curt. Diu textualment: “L’índex de preus de consum (IPC) augmenta un 3,6% interanual el maig del 2024. Tots els grups presenten taxes de variació positives, excepte comunicacions (−0,3%). Els grups més inflacionistes són habitatge (4,8%), hotels, cafès i restaurants (4,6%) i transports (4,3%). En aquest mateix període, la inflació subjacent és del 3,1% a Catalunya.”

Sobre els comentaris de les institucions estatístiques no cal afegir-hi gran cosa, però hi ha algun aspecte que cal destacar. El més important és la desacceleració dels aliments. Recordem que fa un any eren del 12%, al gener del 7,5% i ara del 4,5%, amb una baixada mensual de 0,3 punts percentuals. Així i tot, crec que el nivell és encara excessiu.

Però hi ha productes que tenen una gran aversió a baixar, malgrat que el mes de maig l’índex de preus en origen i destinació dels aliments (IPOD), que calcula la COAG, ha presentat una caiguda important en la part de productes agraris i s’ha mantingut en els ramaders. Això vol dir, senzillament, que els marges entre el preu que reben els productors i el que paguen els consumidors s’han reduït durant el maig.

De totes maneres, alguns preus encara semblen massa alts. És cert que ha baixat l’oli d’oliva i, del 68% del mes anterior hem passat al 63%, si bé amb un futur incert amb vista als mesos vinents, per la collita d’enguany i pels preus que hagin pagat els supermercats per les ampolles que encara tenen al magatzem. La carn de xai continua pujant –d’un 8,9%. La fruita fresca es desaccelera, però encara creix del 12,2%, i els sucs són un 15,9% més cars que no un any enrere. El peix, les patates, la sal i la xocolata pugen per damunt del 6%, un ritme que gairebé duplica el general.

Segons el Banc d’Espanya, la moderació de la inflació dels aliments resulta coherent, entre més aspectes, “amb les cotitzacions que s’observen en els mercats de futurs per a diverses matèries primeres alimentàries i amb la marcada desacceleració que van mostrant aquests últims mesos els preus dels aliments en les etapes inicials del procés productiu”.

La notícia positiva en aquest punt és que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que portarà al congrés la pròrroga de la rebaixa de l’IVA dels aliments, que s’havia d’acabar el 30 de juny. No ha concretat la durada de la pròrroga, tot i que des que es va aprovar s’ha renovat cada sis mesos. “L’evolució del preu dels aliments continua essent alta i hem de fer aquest esforç enorme per a les arques públiques, però necessari per a les nostres llars.” Recordem que aquesta rebaixa de l’IVA es va adoptar dins les mesures per a alleujar les conseqüències de la guerra a Ucraïna i es tradueix en un 0% en tots els aliments de primera necessitat, com el pa, la llet, els ous, el formatge, els llegums o els vegetals, i entre el 10% i el 5% per a alguns altres, com l’oli d’oliva i la pasta.

Més enllà dels aliments, no podem passar per alt que l’electricitat ha tornat a fer un salt i al maig puja d’un 14,3% (un 10,2% el mes anterior) i també salten els combustibles líquids, fins al 8,5% (5,3% el mes anterior). Segons Funcas, “la taxa general presentarà forts alts i baixos pels importants efectes graó en els productes energètics –que alguns mesos seran a l’alça i alguns altres a la baixa–, derivats de l’elevada volatilitat registrada l’any passat”. I compte amb l’encariment dels hotels. Tenen un augment de preu superior al 9% i això fa que els paquets turístics de l’estat espanyol augmentin d’un 17,7% respecte d’un any abans i quatre punts percentuals respecte del mes anterior. És clar que viatjar dins l’estat espanyol aquest estiu sortirà força més car.

I també continuen creixent a un ritme molt fort els preus de les assegurances privades relacionades amb la salut. Concretament, d’un 9,5% anual. De fet, aquest és un servei que no ha deixat mai de pujar, però ara s’ha accelerat substancialment. Fa cinc anys va créixer entre el 4% i el 5% i ara gairebé ha doblat. Què ha canviat? Ens posem més malalts? Els costa molt més? O potser també és el seu afany de guanyar més?

La PIMEC ha destacat un aparent estancament de la inflació subjacent, tot i el lleuger augment, que és la tendència a mitjà termini, cosa que pot indicar que els efectes de segona ronda –els induïts pels augments salarials– van disminuint la incidència en el comportament dels preus. És un aspecte que cal tenir en compte.

Quant al futur immediat, és interessant de comprovar que abans-d’ahir el Banc d’Espanya (“Projeccions macroeconòmiques i informe trimestral de l’economia espanyola. Juny del 2024”) canviava les previsions del mes de març per a enguany i destacava dos fets: que creixeria més el PIB espanyol i que també creixeria més l’IPC. Concretament, revisa a l’alça la mitjana de la taxa d’inflació general del 2024: del 2,7% al 3%. Segons l’autoritat monetària, aquesta revisió reflecteix, fonamentalment “uns preus més alts de l’energia i una inflació subjacent una mica més persistent que la prevista al març, aspecte que també té un impacte a l’alça sobre la inflació general en la resta de l’horitzó de projecció”.

De fet, el fenomen de revifalla inflacionària és general a Europa. Ahir vam tenir la confirmació de l’augment dels preus a Alemanya i l’avanç del mes de l’Eurostat ja ens deia que l’IPC de la zona euro havia escalat al maig de dues dècimes, fins al 2,6% interanual, i l’índex havia augmentat una dècima més que no es preveia. En la mateixa línia, l’índex subjacent, més observat aquests últims temps perquè s’havia mostrat més enganxós, també puja de dues dècimes, fins al 2,9%, per bé que la previsió dels analistes era que es quedés en el 2,7%.

Per això la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, assegurava abans-d’ahir que pot haver-hi períodes en què l’organisme mantingui els tipus d’interès, després d’abaixar-los de 0,25 punts, dijous passat. D’alguna manera, insinuava que el BCE podria trigar uns quants mesos a tornar-los a abaixar. “Hem adoptat la decisió adequada, però això no significa que els tipus d’interès hagin de seguir un camí lineal descendent. Podria haver-hi períodes en què tornem a mantenir els tipus.”

Finalment, cal dir que el diferencial d’un punt percentual entre la inflació espanyola i la de la zona euro no sembla pas que preocupi gaire l’autoritat monetària, que ho ventila en l’informe comentat, amb un parell de frases: “La diferència positiva en la inflació dels aliments entre Espanya i la zona euro s’explica, en gran manera, perquè en la cistella de consum de les llars espanyoles tenen més pes els aliments que més s’han encarit recentment.” Els mesos vinents veurem si té raó…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor