08.10.2021 - 21:50
Dilluns la justícia espanyola va rebre una altra bufetada quan el tribunal de Sàsser, a Sardenya, va denegar l’extradició de el president Puigdemont, sol·licitada per Espanya. Puigdemont va arribar a Sardenya, a més, acompanyat per Clara Ponsatí i Toni Comín. Això va fer que el jutge Llarena en demanés la detenció immediata i el lliurament. Una detenció que la policia italiana ni es va molestar a fer.
Però la part més interessant va arribar després, durant la conferència de premsa, on Puigdemont va posar sobre la taula un tema que ha enxampat tothom amb la guàrdia abaixada. Va exposar com a objectiu polític la reversió del 155, cosa que equivaldria a tornar a l’octubre del 2017.
No va quedar clar si era una proposta estrictament política o si, com més aviat semblava, consistiria a presentar la qüestió davant els tribunals europeus –com una continuació de la batalla que s’ha seguit fins ara. Però el raonament sembla que seria incidir encara més en la reclamació dels drets que els catalans, i també els bascs i els gallecs, tenim com a europeus i en la reclamació de la primacia de la justícia europea.
En dos sentits. En primer lloc, els tribunals alemanys ja han deixat clar que els fets de l’octubre del 2017 no poden ser considerats ni una rebel·lió ni una sedició i entren dins la normalitat política que qualsevol estat europeu hauria d’acceptar; i resoldre amb una negociació política, si de cas. I en segon lloc, la justícia belga ha deixat clar que el Tribunal Suprem espanyol no és el tribunal natural per a decidir sobre allò que va passar al Primer d’Octubre.
Si això ho assumís també el TJUE, els efectes de la repressió serien anul·lats automàticament. El judici als dirigents del procés seria clarament il·legal. Però i les conseqüències polítiques del 155? Si res no va ser il·legal no tindria trellat tornar a un punt de partida, una volta derrotada la tesi espanyola? És una situació apassionant. Veurem on ens porta.
