03.05.2022 - 21:40
Els Estats Units es van despertar ahir atònits per la publicació a Politico de l’esborrany de la decisió del Tribunal Suprem que, si es confirma, tombarà la històrica decisió Roe vs Wade, pedra angular del dret de l’avortament als EUA d’ençà del 1973. De la lectura de l’esborrany es desprèn que els jutges del Tribunal Suprem votaran a favor que cada estat puga decidir sobre les condicions de la interrupció de l’embaràs i, en conseqüència, perquè l’avortament no estiga protegit constitucionalment, com ho està ara, per una decisió del Suprem mateix. Segons dades de The New York Times, això implicarà que, sota la pressió política de la dreta religiosa i de l’extrema dreta, només catorze estats dels cinquanta i el Districte de Columbia mantindran el dret de l’avortament tal com es recull avui.
L’esborrany fa servir alguns arguments inquietants, però a parer meu en destaca molt un que diu que el dret d’interrompre l’embaràs no ha estat reconegut històricament i que, per aquest motiu, no pot entrar en el camp dels drets a protegir per a tota la població sinó en el camp de la política, i està sotmès a debat. Prohibit en alguns estats a principi del segle XX, el dret de l’avortament va ser consolidat en l’estructura legal dels Estats Units el 1973, i ja havia estat legalitzat a Califòrnia el 1969. Es podria discutir, per tant, què s’entén per història, tenint en compte que es va legalitzar quan tan sols feia setanta anys que s’havia prohibit i que en fa cinquanta que es va legalitzar. No hi ha pas tanta diferència.
Però el problema es fa més greu quan es constata que, seguint la lògica d’aquest mateix argument, qualsevol dret guanyat les darreres dècades ara passa a perillar. I no en són pas pocs. El dret de la contracepció. I els drets homosexuals. Fins i tot, el dret de la igualtat dita racial. En definitiva, tot allò que va emergir als anys setanta del segle passat –una dècada contradictòria però altament positiva quant als drets individuals– podria perillar ara per més que el jutge que ha redactat la decisió diga –de manera ben sospitosa, per cert– que aquest argument només s’ha de fer servir contra el dret de l’avortament.
Atacar legalment la possibilitat que les dones trien quan tenen fills, com i amb qui és atacar legalment la igualtat de gènere i restringir la capacitat de les dones de controlar la seua pròpia vida. Siga com siga, avui, el 2022, podríem esperar que aquesta llibertat reproductiva fes més passos endavant, atès que perquè siga real i aconseguesca els seus objectius necessita més coses a més del dret de decidir quan es vol tenir un fill. A hores d’ara, més que defensar aquest dret individual per a les dones que el necessiten i el vulguen fer servir, hauríem de lluitar per millorar la situació de les famílies, assegurant que quan algú vol tenir un fill, els serveis bàsics que fan possible tenir-lo i criar-lo en condicions dignes es compleixen. I tanmateix, heus ací que ens obliguen a lluitar per coses que semblava que ja s’havien aconseguit.
Però no pas aconseguides del tot ni a tot arreu. L’avortament encara no és legal en moltes parts del món –i al nostre país, no ho és a Andorra. Encara és perseguit, cosa que en molts indrets implica perill de mort. I encara és una dificultat en molts altres llocs, com nosaltres mateixos comprovem ací, en la nostra sanitat pública, incapaç a vegades de conciliar el respecte a la llibertat de consciència dels metges que refusen de practicar-lo amb el dret efectiu dels pacients de ser atesos. És per això, per aquest context, que cal témer que la reversió de Roe vs Wade, per allò que té de símbol a tot el món, comportarà un atac renovat que, en realitat, és un atac complet contra el feminisme i els enormes avenços socials que el moviment ha empès aquests darrers cinquanta anys. No podem obviar que cap moviment ha aconseguit canviar la vida diària de la gent i les condicions de vida de la població en la mesura i amb l’èxit que ho ha fet el feminisme, i aquesta és la raó per la qual els fonamentalistes de tipus religiós i tots els autoritarismes coincideixen tant a atacar-lo.
Ho fan perquè, en definitiva, voldrien retornar al passat. Perquè no els agrada una societat, aquesta, en què a poc a poc i encara enmig de massa dificultats, però de manera clara al mateix temps, la diferència es pot exaltar i viure amb normalitat, on els drets no estan completament jerarquitzats i compartimentats i on la llibertat per a viure com cadascú vulga comença a ser, en alguns indrets, una aspiració normal, respectada i compartida. Per aquest motiu, els qui no suporten això pretenen de revertir, metòdicament, les bases que han fet possible la mena de món on vivim. I per això, més enllà del debat concret, ara hi ha en joc aquest intent de reversió.
