15.09.2016 - 15:25
|
Actualització: 15.09.2016 - 19:47
La investigació del cas Taula ofereix cada dia noves informacions sobre la dimensió de la presumpta corrupció del PP valencià. Després de l’aixecament de sumari per part del jutjat d’instrucció número 18 de València, s’ha confirmat que el partit treballava amb cinc ‘caixes B’: a la Generalitat, a l’Ajuntament de València, a la Diputació de València i dues més, a Castelló i a Alacant. En aquestes caixes, s’hi registrava l’entrada i la sortida del diner negre procedent de comissions il·legals. Per si fos poc, el cas també implica el secretari general del PP a la província de València, Vicente Betoret, que tenia coneixement de la trama, i l’ex-president de la Generalitat, Francisco Camps, que exercia d’enllaç amb el PP espanyol, segons que informa El Mundo.
Segons les investigacions de la fiscalia i de la Guàrdia Civil, les cinc caixes B eren interconnectades i ‘transversals’, de manera que es nodrien de les comissions il·legals que cobrava la Diputació de València presidida per Alfonso Rus, i la Generalitat, presidida aleshores per Francisco Camps.
Segons El País, que també ha tingut accés al sumari del cas Taula, hi havia fins i tot una guerra interna, entre el PP provincial que dirigia Alfonso Rus i la direcció que controlava Camps, per a poder cobrar les comissions fruit de les adjudicacions amanides. L’informe de la Guàrdia Civil recull declaracions de Marcos Benavent, ex-gerent d’Imelsa i recaptador del PP penedit: ‘Hi havia interessos encreuats i moltes pressions de les persones que s’esmenten en l’àudio per quedar-se els diners.’
L’expedient del cas inclou una declaració de Marcos Benavent, en què és interrogat arran d’unes converses telefòniques que va tenir amb l’ex-vice-president segon de la Diputació i ex-conseller delegat de CIEGSA, Màximo Caturla, en relació amb comissions il·legals en canvi d’adjudicació d’obres de col·legis.
Camps, al corrent de tot
A banda de parlar dels ‘interessos en creuats’ en les adjudicacions, Benavent diu clarament: ‘Després de tota adjudicació hi havia una comissió.’ I en una conversa, Caturla li indica: ‘L’últim missatge és que tot això ho enviem al conseller d’Hisenda, Gerardo [Camps], m’entens? Perquè ho volen controlar tot. Ell mateix ha dit que ha sentit com el president deia a Gerardo que ho controlés.’
Sobre aquestes afirmacions, Benavent diu que quan s’esmenta el president es tracta de Francisco Camps, i que parlen d’afer relatius al repartiment de comissions que es deriven de l’adjudicació de col·legis. Assenyala que de vegades ell mateix recollia directament determinades quantitats de diners que lliurava a Rus, però que a vegades els diners ‘eren per a unes altres persones’.
I sobre la frase ‘el president ha dit a Gerardo que ho controlés’, explica que parlaven de qui controlava el repartiment de comissions. Era el vice-president del govern de Francisco Camps, Víctor Campos, condemnat per haver acceptat regals del cas Gürtel. Un cop Alfonso Rus va arribar a la Diputació de València, el 2007, va tenir poder per a controlar les comissions. La guàrdia civil diu: ‘Això va derivar en un conflicte d’interessos amb l’activitat recaptatòria seguida des del PP a l’àmbit regional [del País Valencià], cosa que s’arribà a convertir en un problema d’abast polític.’
Un 20% de sobrecost
La Ser també n’informa, i detalla un cas que serveix d’exemple per a entendre com funcionava la trama: segons el sumari, el negoci es va nodrir principalment de la construcció de col·legis públics per part de la Generalitat per mitjà de l’empresa pública CIEGSA. Els investigadors consideren provat que en la construcció de l’IES Torrevella el govern de Camps va aprovar modificacions de l’obra fins d’un 20% de mitjana, amb els quals abonaven el benefici als adjudicataris, que destinava una part dels diners al finançament il·legal del PP. Això va passar en el cas d’aquest institut i en uns quants més de l’anomenada ‘desena licitació’. I aquestes operacions es van fer quan Alejandro Font de Mora era conseller d’Educació.
