Revelen l’estructura de la proteïna responsable de la malaltia de Huntington

Un equip ha revelat l’estructura de la proteïna responsable de la malaltia de Huntington, una patologia neurodegenerativa greu que es caracteritza pel trastorn progressiu del moviment i la funció cognitiva. El treball ha comptat amb la participació d’investigadors de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i ha estat liderat per l’investigador Pau Bernadó. Els resultats del treball, publicat en la revista Nature Structural and Molecular Biology, aplanen el camí cap a una millor comprensió de la malaltia i és un primer pas per a dissenyar fàrmacs per pal·liar els símptomes de la patologia.

El treball aporta noves dades sobre el mecanisme que desencadena la formació d’agregats proteics en el cervell d’aquests pacients. La malaltia de Huntington es desencadena per una mutació genètica que afecta la proteïna huntingtina. Aquest defecte és degut a l’expansió dels nucleòtids citosina, adenina i guanina, encarregats de codificar en l’ADN la síntesi de la glutamina, un dels vint aminoàcids que intervenen en la composició de les proteïnes. Com a resultat, s’incrementa el nombre de glutamines en la proteïna, fet que està directament relacionat amb la formació d’agregats proteics en el cervell.

Tot i que es desconeix la funció de la proteïna huntingtina, fins ara se sap que està implicada en el desenvolupament neurològic. Hi ha, però, un llindar de repeticions de glutamines en la proteïna huntingtina a partir del qual una persona desenvolupa la malaltia. La població sana té entre 17 i 23 glutamines consecutives, però per sobre de 36 es desenvolupen els símptomes de la malaltia.

La malaltia, considerada rara, afecta aproximadament a un de cada 10.000 habitants en la majoria dels països europeus, encara que també existeix en la resta del món en diferents proporcions. A l’estat espanyol s’estima que més de 4.000 persones la pateixen, segons l’Associació Espanyola Corea de Huntington.

Ara, els resultats d’aquesta recerca revelen que no hi ha cap canvi qualitatiu entre l’estructura de la huntingtina amb un nombre patològic de repeticions de glutamina i la huntingtina de persones sanes. Només hi ha canvis graduals que s’incrementen a mesura que augmenta el nombre de glutamines. Conèixer l’estructura de la proteïna i el mecanisme de la seva agregació pot ser el primer pas per a dissenyar fàrmacs que ajudin a pal·liar els símptomes i millorar la vida dels pacients.

De fet, l’estudi de l’estructura de les proteïnes pot obrir noves possibilitats per a una millor comprensió de les malalties per expansió de tres nucleòtids, entre les quals, a més de la malaltia de Huntington, es troben la malaltia de Kennedy, la distròfia miotònica o la Síndrome X fràgil.