La reunió d’urgència del BCE no aporta novetats

El Banc Central Europeu “no té límits en el compromís de defensar l’euro”, va assegurar ahir a París l’alemanya Isabel Schnabel, membre del consell de govern de l’autoritat monetària. Han estat les paraules més clares de tot allò que s’ha dit aquests últims dies, des que el BCE va decidir que apujaria el preu dels diners a partir de la reunió del juliol. Han estat si fa no fa com el famós “farem tant com calgui” del juliol del 2012, que va dir el qui era president de l’entitat, Mario Draghi, i que va tallar de soca-rel l’especulació que amenaçava de posar fi a l’euro.

El fer que aquest matí s’hagi fet a correcuita una reunió de l’òrgan més important del BCE ha tranquil·litzat molt els ànims dels mercats, que hi han vist un gest de preocupació per l’augment de les primes de risc dels països del sud d’Europa aquests darrers dies, quan s’han posat en venda milions dels seus títols de deute públic. A primera hora del matí ja es veia que la convocatòria del BCE, feta pública abans de l’obertura dels mercats europeus, havia fet efecte. Les primes de risc han baixat respecte d’ahir. L’espanyola ha baixat de 17 punts bàsics (de 140 a 123) i la italiana de 25 (de 250 a 225). Les borses europees han recuperat entre un 1% i un 2%.

De totes maneres, la sorpresa ha estat el breu comunicat que ha fet públic el banc després de la reunió. I ha sorprès perquè no ha dit res de nou, res que no s’hagués dit la setmana passada. Per què, doncs, s’han reunit d’urgència? Probablement ha estat un gest de cara a la galeria. En el comunicat difós al final de la reunió, el consell de govern ha anunciat que havia donat un mandat als comitès de la institució per a accelerar el disseny d’un nou vehicle amb què es pogués combatre la fragmentació financera a la zona euro. És a dir, un programa nou que contingui l’escalada de les primes de risc. Ara com ara, com ja es va dir, recorrerà a la reinversió dels venciments del programa extraordinari antipandèmia (PEPP). És una alternativa –amb moltes limitacions– per a afrontar de manera efectiva els moments d’estrès més que possibles que travessaran els mercats, per la qual cosa el BCE s’ha trobat forçat a dissenyar una nova eina.

Crec, i tant de bo m’equivoqui, que no n’hi haurà prou, amb la promesa d’avui. I que, per tant, aviat tornaran les vendes en massa de deute italià, espanyol, portuguès i grec. L’especulació no dorm i si no veu una posició més forta de l’autoritat monetària, a més de la disposició a posar sobre la taula els milions que calguin per a desanimar-la, continuarà fent via. Cal pensar que el BCE no s’hi ha pas de gastar una milionada: només cal l’amenaça seriosa que està disposat a fer-ho. Això sí, ha de ser creïble.

Aquesta setmana Goldman Sachs ha advertit que el bo italià ja cotitza al nivell en què la ràtio de deute sobre PIB pot entrar en un camí a l’alça molt perillós si no hi ha ajusts fiscals significatius. Com es pot fer un ajust fiscal en un país en plena recuperació? A l’estat espanyol també se n’ha de prendre bona nota. El deute italià ja és el 150% del PIB del país, un percentatge que a l’estat espanyol és del 118%. Per a Goldman Sachs, el deute sobirà espanyol o portuguès cotitzen encara a nivells relativament més confortables, però l’italià ja ha entrat en zona d’alt risc.

La situació s’ha complicat una mica més per l’actuació que haurà de fer Lagarde, perquè aquest vespre la Reserva Federal dels Estats Units ha apujat 75 punts bàsics els tipus d’interès, en la reunió de política monetària que ha culminat avui. Amb això, el nou rang de la taxa d’interès puja de l’1% a l’1,75% i es converteix en l’augment més alt d’ençà de l’any 1994 i en el tercer ajust a l’alça que fa enguany el banc central nord-americà, després de quatre anys de mantenir-la sense canvis. És una pujada forta, i en seguiran més, segons el comunicat. Un comunicat que obre una altra porta: la por que el país entri en recessió. No crec que agradi gaire a molts estats del món endeutats en dòlars, que tindran dificultats importants amb l’encariment dels diners americans. Ni tampoc crec que entusiasmi els mercats. Demà ho veurem.

Tampoc no ha estat positiva la publicació avui de l’actualització de les previsions macroeconòmiques, perquè la Fed n’ha empitjorat les perspectives. Ha reduït fins a l’1,7% el creixement del PIB del país el 2022, que contrasta amb el 2,8% estimat al març. Recordem que l’economia americana va tenir una contracció del 0,4% del PIB el primer trimestre, segons la segona estimació de la dada, publicada per l’Oficina d’Anàlisi Econòmica del govern.

De moment, això significarà que l’euro es desvalorarà enfront del dòlar, perquè el diferencial de tipus d’interès entre totes dues monedes és prou important i creix molt de pressa. Per exemple, avui l’euro valia 1,04 dòlars i fa una setmana 1,07. La baixada, que ja ha començat, afavorirà les exportacions a l’àrea del dòlar, però encarirà encara més les importacions, sobretot les del petroli, que es paga amb bitllets verds. Esperem que la imaginació dels “savis” del BCE els ajudi a trobar ben aviat la clau de l’instrument que els han encarregat per evitar mals pitjors.