El bastó i la pastanaga de Sánchez: la repressió sobrevola la primera reunió amb Aragonès

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ja ha arribat a la Moncloa, on l’ha rebut el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Cap a quarts de vuit del vespre, Aragonès compareixerà al centre Blanquerna, la delegació del govern a Madrid, per valorar la reunió. És la primera reunió oficial entre tots dos, però no pas el començament de la relació presidencial. Ben al contrari, l’arribada d’Aragonès a la Generalitat ha obert les comportes d’un canvi d’etapa en què tots dos governs ja han escenificat el diàleg i la distensió. Sánchez i Aragonès ja van engegar el nou rumb a l’acte d’homenatge a La Vanguardia i Foment del Treball, on l’oligarquia espanyola va beneir l’assistència dels dos presidents com “un missatge molt potent de normalitat política i de tranquil·litat a la societat”.

Llavors, Aragonès va agrair a Sánchez que hagués fet “passos endavant” i va anunciar que era l’hora de reprendre “el camí del diàleg i de la negociació”. I Sánchez va dir que calia que Catalunya avancés cap al retrobament i la concòrdia. Unes hores abans, el president d’ERC, Oriol Junqueras, aplaudia dels Lledoners estant uns indults que eren a punt d’arribar i renegava de la via unilateral. També van coincidir a les jornades econòmiques del Cercle d’Economia, el 16 de juny, on Aragonès va demanar a Pedro Sánchez de tornar a la Declaració de Pedralbes. En aquell document, signat entre tots dos governs a final del 2018, es parlava de “conflicte sobre el futur polític de Catalunya” i s’optava per un “diàleg efectiu” per a “vehicular una proposta política”.

El tercer capítol del retrobament de governs ha estat just aquest cap de setmana, al Mobile World Congress. El rei espanyol, Felipe VI, va apel·lar a la unió durant el seu discurs, i Sánchez va dir que “la cooperació institucional i la unitat d’acció” eren “el camí fèrtil per a aixecar el país”. Aragonès va evitar de concretar gaire i va centrar el discurs en el futur de l’economia catalana, però en aquest cas la fotografia era molt més eloqüent: en una mateixa taula amb Felipe VI, Sánchez, la batllessa Ada Colau i els organitzadors del Mobile, tots xerrant relaxadament amb un somriure a la boca.

I entre les dues primeres trobades i la tercera, un punt d’inflexió: els indults.

Un altre mes d’acarnissament repressor

Mentre nou dels presos polítics independentistes han sortit de la presó, indultats pel govern espanyol amb l’argument que “hi ha un temps per al càstig i un altre per a la concòrdia”, la repressió continua, i avui, a més, precisament avui, fa un pas important. Avui i demà, quaranta-un polítics, alts càrrecs, funcionaris i delegats del govern a l’estranger són citats al Tribunal de Comptes espanyol, una de les peces centrals de la repressió contra l’independentisme, que els reclama fiances milionàries sense cap mena de fiscalització per la despesa en l’acció exterior de la Generalitat. En aquesta vista, els podrien imposar una nova fiança astronòmica, que se sumaria a la de 4,1 milions que els presos polítics i els exiliats ja van pagar al Tribunal Suprem espanyol per l’organització del Primer d’Octubre, i a la de 4,9 milions d’euros que el president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i els ex-consellers Irene Rigau i Francesc Homs van pagar pel 9-N.

Un dels acusadors contra la quarantena de dirigents amenaçats pel Tribunal de Comptes és, justament, l’advocacia de l’estat espanyol, un òrgan que depèn del govern espanyol. De fet, aquest cap de setmana el conseller Josep Rull va reclamar que l’advocacia s’apartés de la causa, responent a unes declaracions del ministre José Luis Ábalos en què deia que la repressió del Tribunal de Comptes era “una pedra a la sabata” per al diàleg. El fet cert és que no tan sols l’advocacia de l’estat forma part de la causa contra els independentistes, sinó que el tribunal va decidir la setmana passada de no ajornar la cita d’avui i de mantenir així la persecució amb el seu suport de l’advocacia. Una posició en la línia que ha mantingut l’advocacia durant el govern de Sánchez: el 2019 va voler encausar els ferits de l’1-O per haver format “una massa tumultuària”.

El ressò mediàtic internacional per l’asfíxia econòmica contra l’ex-conseller Andreu Mas-Colell ha projectat especialment el cas del Tribunal de Comptes, però més enllà d’aquest cas i del dels indultats, la repressió contra l’independentisme avança amb múltiples tentacles. A mitjan mes, just pels volts de l’acte al Cercle d’Economia, els vint-i-vuit processats pel jutjat 13 de Barcelona arran de l’1-O, majoritàriament ex-alts càrrecs del govern, tornaven a declarar. Al damunt hi tenen l’amenaça de molts anys de presó, perquè són acusats de delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental. I el dia 16, l’activista independentista Marcel Vivet era condemnat a cinc anys de presó per l’Audiència de Barcelona per la seva participació en la manifestació holi contra els policies espanyols de Jusapol.

El full de ruta que Aragonès diu que defensarà a la reunió

El president Aragonès ha assegurat que a la reunió d’avui amb el president espanyol hi defensarà allò que forma part l’informe del Consell d’Europa, que demanava l’alliberament dels presoners polítics, la retirada de les euroordres i la fi de la repressió contra l’independentisme. “El full de ruta per a posar fi a la repressió és que Espanya compleixi amb el Consell d’Europa“, ha reiterat Aragonès. Però ha dit també que la reunió amb Sánchez serà “un pas més” en una negociació que serà “de les més complexes que haurà hagut d’afrontar la Generalitat en la seva història recent”.