08.04.2022 - 17:05
|
Actualització: 08.04.2022 - 19:05
El govern català va transmetre ahir a un grup d’entitats de defensa de la llengua i de l’àmbit educatiu que, per a entomar la reacció a la sentència que obliga a fer un mínim del 25% de les classes en castellà i la renovació del model lingüístic educatiu, és més adient de començar a tractar el català com a llengua d’aprenentatge que no pas com a llengua vehicular, com s’ha fet sempre en la immersió. Aquesta fórmula es va expressar en una trobada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, amb la permanent de Som Escola. Segons que han exposat a VilaWeb veus que van participar en la trobada i queda reflectit en una part de la documentació de la reunió a la qual ha tingut accés aquest diari, l’objectiu de la trobada era intercanviar impressions sobre la modificació de la llei de política lingüística i acordar la manera com les entitats poden participar-hi.
A més d’Aragonès i Garriga, per part del govern també hi havia Francesc Xavier Vila, secretari de política lingüística, Núria Mora, secretària de Polítiques Educatives, i Helena Ricomà, cap de gabinet d’Aragonès. Per part de Som Escola, hi havia Xavier Antich (president d’Òmnium Cultural), Belen Tascon (presidenta de l’aFFaC), Pilar Gargallo (presidenta de la FMRPC), Iolanda Segura (portaveu d’USTEC), Núria Solé (vice-secretària general d’UGT Catalunya), Rosa Maria Villaró (responsable de l’Àrea de Polítiques Educatives i FP de CCOO Catalunya), Eva Aguiló (responsable de l’Àrea Pedagògica de la FECC), Eva Salvà (directora general de l’AEC), Mireia Plana (vice-presidenta de la Plataforma per la Llengua), Pau Mateo (secretari relacions polítiques del SEPC), Ferran Piqué (president de la FNEC) i Iker de Luz (coordinador tècnic de Som Escola).
Segons que expliquen les fonts presents, els membres del govern van defensar el contingut de la modificació de la llei de política lingüística, però van admetre que no havien tingut en compte les entitats i els van proposar que enviessin les seves esmenes. De totes maneres, relaten que el govern va justificar la manera com s’havien fet les coses per la urgència a donar resposta a la sentència del 25% i va dir que estaven obligats a moure’s dins un marc normatiu que descarta el català com a llengua vehicular única, i que no fer res no era pas una opció.
Les entitats consultades també expliquen que a l’hora de definir el model lingüístic a les escoles cal esgrimir criteris pedagògics objectivables que mostrin que es garanteixen bons resultats tant en català com el castellà, més que no pas argumentar que l’escola és en català perquè aquest és l’idioma propi de Catalunya. És en aquest sentit que, diuen, es va esmentar que era més útil parlar de llengua d’aprenentatge que no pas de llengua vehicular. El Departament de Cultura explica a VilaWeb que la seva intenció és mirar què passa amb la llengua a les escoles i resoldre els problemes sistèmics que el model actual ja arrossegava i fa que el català cada vegada tingui menys presència. Diuen que el fet de dir que el català és la llengua vehicular no fa que ho sigui i que cal treballar a partir de les dades sociolingüístiques de cada centre per veure on cal reforçar-lo més i de quina manera.
Un altre dels punts en el qual el govern va insistir davant les entitats és que la reacció a la sentència del 25% compti amb el suport del PSC i els comuns perquè sigui compartit pel conjunt de l’arc parlamentari, malgrat que no sigui unànime. També van garantir, diuen, que aquesta modificació oferiria seguretat jurídica als centres i allunyaria els tribunals de les escoles, que és el mateix que van argumentar els partits i que Som Escola també demana.
La distància dins Som Escola dificulta que presentin esmenes conjuntes
Aquesta tarda, totes les entitats de Som Escola s’han reunit virtualment per a compartir el contingut de la reunió amb el govern i decidir quins eren els següents passos a fer. D’una banda, hi ha la qüestió de les esmenes al text i la possibilitat de presentar-les de manera unitària com a Som Escola. Algunes entitats ho voldrien fer així, perquè creuen que els donaria més força per a negociar, però alhora tothom és conscient de les distàncies ideològiques i en la defensa del català com a única llengua a l’escola entre les entitats que en formen part. Aquesta distància també és el motiu per què es va endarrerir durant setmanes la redacció del comunicat de resposta fet públic ahir, que per a diverses entitats consultades per VilaWeb es queda curt en el contingut i hauria de ser més contundent. És per això que, sense condicionar el fet que Som Escola arribi a presentar esmenes de manera unitària, es dóna per fer que cada entitat en proposarà de pròpies.
A banda, a la reunió també es parlarà sobre si cal demanar una segona reunió amb Aragonès després de Setmana Santa per a saber com van les negociacions o si Som Escola s’ha de marcar una data límit per a valorar l’estat de les negociacions i el resultat. Tal com van pactar els partits, la modificació de la llei de política lingüística anirà al ple del parlament que començarà el 26 d’abril i deixarà 48 hores perquè els grups hi presentin esmenes.
