07.02.2020 - 21:50
El primer ministre de la República d’Irlanda, Leo Varadkar, va avançar les eleccions generals ara fa tres setmanes, en un moment propici per al seu partit. L’economia continuava creixent, el país fregava la plena ocupació, el nord d’Irlanda tornava a tenir govern després de tres anys de blocatge i el partit era al capdamunt dels sondatges. Tanmateix, les bones expectatives s’han anat apagant d’aleshores ençà. I avui, el Sinn Féin, el partit republicà més gran del nord d’Irlanda però amb uns resultats històricament minsos al sud, podria ser la primera força electoral.
El govern de centredreta s’ha vist perjudicat per un debat centrat en qüestions més socials que no pas macroeconòmiques, com ara el cost de l’habitatge i les deficiències en el sistema de salut. A més, algunes polèmiques, com la de fer un homenatge a la Royal Irish Constabulary, ha fet baixar les expectatives del partit de Varadkar.
Per la seva part, el Sinn Féin, a més de veure’s beneficiat pel debat social, ha encapçalat la reivindicació nacional i ha dit que no donaria suport a cap govern de coalició si no hi havia el compromís de planificar un referèndum sobre la unificació d’Irlanda. El partit vol constituir una comissió parlamentària i una assemblea de ciutadans per a planificar la unitat i assegurar un referèndum d’ací a cinc anys. Remarca que el paper del Regne Unit és clau per a fer el referèndum, però que en cap cas no hi donarà permís si abans no s’ha planificat de manera proactiva des de Dublín.
Un tomb als sondatges
El govern de la República d’Irlanda ha estat disputat històricament pel Fine Gael i el Finna Fail, que s’han alternat el poder d’ençà de fa gairebé un segle. Actualment, els sondatges mostren un suport molt similar a totes dues formacions i també al Sinn Féin, que ha despuntat aquests darrers dies.
La cap del Sinn Fein, Mary Lou McDonald, ha dit que els irlandesos tenien l’oportunitat de trencar l’equilibri i canviar de poder. De fet, el sistema de partits ja va patir un sotrac el 2011, quan els dos grans partits, que fins aleshores eren principals rivals polítics, van haver de pactar.
El gir programàtic del Finna Fail, el partit creat per Eamon de Valera, que ha descartat una gran coalició amb l’altre gran partit i que vol formar un govern amb els Verds i els laboristes, complica encara més que de les eleccions surti un executiu estable sense el suport del Sinn Féin.
L’any 2016, els laboristes, històricament el principal partit d’esquerres del sud d’Irlanda, es van enfonsar arran del suport al rescat financer del 2011, que va comportar mesures d’austeritat per a la població durant el govern en coalició amb el Fine Gael. Això ha fet que el Sinn Féin s’hagi convertit en el referent de l’esquerra, cosa que s’ha reforçat encara més arran de la retirada de Gerry Adams, molt vinculat als anys de lluita armada a l’illa. Tot i això, el partit ha continuat posant l’accent en el procés d’unificació i ara, amb el Brexit, encara més. En canvi, els dos grans partits fins ara diuen que voldrien veure la unificació de l’illa, però consideren que ara no és el moment.
Cal remarcar que la República d’Irlanda té un sistema electoral peculiar i complicat, el vot únic transferible. Hi ha trenta-nou districtes, els votants poden ordenar els candidats segons la seva preferència i s’elegeixen entre tres escons i cinc. Una vegada es fa el recompte de la primera preferència, es van eliminant els candidats amb menys vots i els seus vots van passant a la següent preferència fins que s’elegeixen tots els escons que hi ha en joc.
Això fa que els partits presentin més candidats o menys segons com els convingui per evitar que es divideixi el vot. Per exemple, el Sinn Féin presenta la meitat de candidats que no pas els dos grans partits. Això fa que sigui molt complicat que els sondatges estimin el nombre d’escons i que calgui esperar un recompte que pot durar tres dies per tenir una visió clara del resultat de les eleccions.
