Radiografia del retrocés de Podem

De 71 diputats a 42: la caiguda d’Unides Podem, comptant-hi els partits coalitzats, és deguda sobretot al retrocés que ha tingut a Catalunya, el País Valencià, el País Basc i Galícia, afegit a una sagnia generalitzada que l’ha menat a perdre la representació parlamentària a cinc territoris més. Només ha millorat el resultat a les Illes Canàries, on ha mantingut els tres escons que hi tenia però hi ocupa el segon lloc en compte del tercer.

La davallada més important de Podem ha estat a Catalunya. La candidatura de Jaume Asens ha passat de ser la primera força a ser la tercera, i només ha conservat 7 diputats dels 12 que tenia. Al País Valencià, n’ha obtinguts 5 en lloc dels 9 del 2016, aleshores en coalició amb Compromís, que ara s’ha presentat separat i ha conservat un escó. Podem també ha caigut del primer lloc al tercer al País Basc, on ha perdut 2 diputats dels 6 de les darreres eleccions espanyoles. A Galícia, només ha mantingut 2 escons dels 5 que hi tenia després de la separació d’En Marea que, bo i sola, no ha obtingut representació.

Si fa tres anys la formació encapçalada per Pablo Iglesias era de passar davant del PSOE, en aquesta campanya havia assumit un paper de possible soci de Pedro Sánchez i prou. La sagnia es reparteix arreu i la pèrdua repartida de suport explica el retrocés general. A Andalusia, Podem ha estat la quarta força, amb 9 escons, 2 menys que no el 2016, quan va quedar-hi tercer. A la comunitat de Madrid, també n’ha perduts 2 –de 8 ha passat a 6. I s’ha quedat sense representació parlamentària a Castella i Lleó (hi tenia 3 escons), Castella – la Manxa (n’hi tenia 2), Extremadura (1), Cantàbria (1) i la Rioja (1). A l’Aragó, Astúries i Navarra s’ha repetit el mateix patró: ha conservat tan sols un diputat dels dos que hi tenia.

En canvi, Unides Podem s’ha mantingut a les Illes Balears, amb dos diputats i com a segona força; i a Múrcia, amb un diputat, en quart lloc.