19.07.2024 - 21:40
|
Actualització: 21.07.2024 - 22:28
El govern de la Generalitat de Catalunya és en funcions d’ençà que es van convocar les eleccions del passat 12 de maig. Tot fa preveure que encara han de passar unes quantes setmanes abans no s’investeixi un nou president i, fins aleshores, es mantindrà la mateixa estructura d’alts càrrecs, l’anomenat sottogoverno. Tot just aquesta darrera setmana s’ha actualitzat la llista de personal designat pel govern d’acord amb les normes de transparència. S’hi poden consultar dades, com ara, el nom, el sou o el temps que fa que s’ocupa el càrrec. VilaWeb ha estudiat aquestes dades i us n’ofereix un resum.
Entre els càrrecs nomenats a dit es poden diferenciar clarament dos grups. Per una banda, personal que forma part del govern mateix, com són els alts càrrecs, que ocupen la direcció política de l’administració, i el personal eventual, que ocupa llocs de confiança o assessorament. I per una altra, trobem els directius de les entitats del sector públic, és a dir, responsables d’entitats públiques, com ara Ports de la Generalitat, el Servei Català de Trànsit o l’Institut Català de la Salut. Aquests no estan vinculats necessàriament al color polític del govern, però en tot cas depenen de les decisions polítiques.
En total, són 580 càrrecs, que poden arribar a canviar segons el govern de torn. D’aquests, 189 són alts càrrecs, que inclouen secretaris generals i directors generals, i 159, personal eventual, que inclou membres dels gabinets, secretaris i assessors; els uns i els altres sumen 348. Alhora, hi ha 232 directius d’entitats públiques.
Aquests 580 càrrecs són els més representatius de la influència política en l’administració, però no són tots els treballadors que depenen de manera directa de les majories polítiques. Caldria incloure-hi també nomenaments, com ara, els subdirectors generals –el graó més alt de la carrera funcionarial–, que són de lliure designació però que han de ser triats necessàriament entre funcionaris de carrera o els qui formen part d’entitats i autoritats independents, que tenen una designació política, com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, l’Institut Català de Finances, l’Autoritat Catalana de la Competència o l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Quina vinculació tenen amb el color polític del govern?
Una primera pregunta que pot sorgir és fins a quin punt canvia la direcció de l’administració quan canvia el govern. Sobre això, en l’àmbit internacional, trobem casos com el d’Espanya, Xile o Turquia, que substitueixen totalment el sottogoverno quan canvia el govern, i això inclou secretaris, sotssecretaris d’estat, directors i subdirectors generals. En canvi, hi ha uns altres estats, com Bèlgica, el Regne Unit o Dinamarca, que no fan canvis en les direccions generals. A Alemanya i Noruega encara van més enllà i no canvien ni la major part dels assessors, en un sistema basat en la professionalització dels directius públics i no pas en la fidelitat als partits.
En el cas de Catalunya, no hi ha cap mena d’estabilitat, perquè la direcció de l’administració és substituïda gairebé del tot després de cada canvi de govern.
Així, dels 348 alts càrrecs i eventuals que hi ha ara, solament 34 –menys d’un 10%– van assumir el càrrec abans del 24 de maig de 2021, quan Pere Aragonès va esdevenir president.
L’alt càrrec que més temps fa que ocupa el mateix lloc ininterrompudament, i amb molta diferència, és José Luis Ramírez, de l’assessoria jurídica, que va ser nomenat el juliol del 2004, quan el president era Pasqual Maragall. El següent és Jordi Menéndez, que d’ençà del 2010 és responsable de l’oficina de l’ex-president José Montilla, i també trobem com a càrrecs nomenats abans de l’entrada d’Aragonès Maria-Reis Quinzaños de Vis, responsable de l’oficina de l’ex-president Artur Mas, o Josep Lluís Alay, de la del president Carles Puigdemont. Aquests són uns càrrecs que no tria l’actual govern. També destaquen, entre els qui fa més temps que hi són, sis dels delegats del govern de la Generalitat a l’exterior.
Tota la resta, és a dir, un total de 314, han estat nomenats després de l’entrada del president Aragonès.
Aquí hi ha una data clau, que és l’octubre del 2022, quan Junts va sortir del govern i ERC va passar a pilotar tot sol l’executiu. Dels alts càrrecs i personal eventual que hi ha avui, 127 ja ocupaven el càrrec abans del trencament. En canvi, la majoria, 187, s’han canviat posteriorment, fet que significa que la majoria del sottogoverno fa menys de dos anys que ocupa el càrrec actual. Aquesta dada demostra el lligam tan estret que hi ha entre el càrrec i qui governa.
De fet, els nomenaments no es fan solament en el moment de l’entrada al govern o quan hi ha un canvi de majories, sinó que no s’aturen. Enguany, per exemple, s’han designat vint-i-quatre nous càrrecs, malgrat que no hi ha hagut pressupost i que al març ja es van convocar les eleccions.
Uns sous llaminers
Un aspecte que destaca dels càrrecs de designació política és un sou elevat respecte de la majoria de llocs de feina fora d’allà. La retribució anual mitjana entre els alts càrrecs i assessors és de 85.484,5 euros, i el sou més comú és el de 93.160,26 euros: el cobren 123 càrrecs, del total de 348 que hi ha. El sou medià també és de 93.160,26 euros. Això significa que la meitat dels alts càrrecs i personal eventual cobra més que aquesta xifra i l’altra meitat, menys. A l’altra banda, el sou més baix és de 33.514,04 euros.
Entre els directius d’entitats del sector públic, la retribució anual mitjana és una mica més elevada, de 92.520,21 euros. El sou més comú és 93.160,23 euros –el cobren quinze persones– i el sou medià és de 93.160,26 euros, així que la meitat cobren més d’aquesta xifra. El més baix és de 33.528 euros.
Les retribucions contrasten amb els de l’administració pública mateixa. Els funcionaris que més cobren de l’administració de la Generalitat de Catalunya són els del nivell A-1 del cos superior, que requereix un títol universitari i, comptant tots els complements, van dels 32.296,84 euros als 77.511,56 euros. Això significa que el funcionari que més cobra de tots percep 15.000 euros menys que la majoria del personal designat a dit. La diferència és encara més alta si es compara amb el total dels treballadors. El sou mitjà a Catalunya és de 28.145,02 euros, i el medià, de 23.962,36, davant els 85.484,5 euros i els 93.160,26 del sottogoverno.
Quant als alts càrrecs i personal eventual, el més ben remunerat de la llista és el vice-conseller d’Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià, un càrrec creat a començament d’any i que fins a la seva dimissió, aquest mes pels cartells dels germans Maragall, cobrava exactament igual que els consellers, 121.952,5 euros. Per sobre dels 120.000 euros també hi ha el comissionat per al Traspàs Integral de Rodalies, Pere Macias, una figura creada al gener; la directora del gabinet jurídic de la Generalitat, Sílvia Grau Beltran; el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao; la secretària general de la Presidència, Núria Cuenca; i el secretari del govern, Xavier Bernadí.
Les retribucions de la Generalitat de Catalunya són força més elevades que no pas a la resta del país. Al País Valencià, comptant triennis i complements, el sou més elevat d’un alt càrrec és de 95.030,86 euros, el del sots-secretari de sanitat. A Andorra, els salaris més alts són els dels secretaris d’estat que formen part del Consell de Ministres, que cobren 73.164 euros. I a les Illes, el càrrec que més cobra, amb diferència, és l’interventor general, amb 102.608,94 euros anuals.
Entre els directius d’empreses públiques, el càrrec més ben remunerat és el gerent del Consorci Parc de Salut Mar, la Dra. Olga Pane Mena, amb 126.270,78 euros. També es troben per sobre dels consellers, el director gerent del Consorci Sanitari de Terrassa, el Dr. Ferran Garcia Cardona, amb 121.969,9 euros, i dinou directors més amb un sou superior als 120.000 euros, que inclouen principalment càrrecs de l’àmbit sanitari, però també d’uns altres sectors, com el director de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la directora artística del Teatre Nacional de Catalunya o el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, cobra 137.506,7 euros anuals i els catorze consellers perceben un sou anual de 121.952,5 euros. Aquests sous són força més elevats que no pas els dels governs de la resta del país. El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, cobra 92.900 euros anuals; el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, 89.606,16 euros, i la presidenta de les Illes, Marga Prohens, 77.330,12 euros.
Com es reparteixen per departament?
Els alts càrrecs i eventuals es troben vinculats a un departament en concret, amb grans diferències entre sí. Així, dels 348 alts càrrecs i eventual, n’hi ha 99, gairebé tres de cada deu, que es troben adscrits al Departament de Presidència. D’aquests, més de la meitat, 56, són personal de confiança o assessors. El següent és Acció Exterior, amb 36 alts càrrecs i assessors.
La majoria dels càrrecs de designació política són dones, 194, i hi ha 152 homes. Entre les funcions, hi ha vuitanta-sis directors generals, i una part important del personal eventual centra la seva activitat en la comunicació. N’hi ha trenta-quatre que es dediquen a la comunicació, i encara cal afegir-hi uns altres càrrecs vinculats a aquesta faceta, com ara, responsables de continguts digitals, d’anàlisi i estratègia, de planificació estratègica i els funcionaris corrents que se n’ocupen.
Entre els directius d’empreses públiques, el departament que en té més és el de Salut, amb 92 directius, és a dir, el 40% del total, que són gerents i directius d’entitats com l’Institut Català de la Salut, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el Banc de Sang i Teixits o Salut Terres de l’Ebre. El següent departament és Territori, amb trenta directius, com els que hi ha en diferents ports, Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Aeroports Públics de Catalunya i a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. En tercer lloc, hi ha Presidència, amb entitats com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
