13.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 14.05.2020 - 12:56
El Principat d’Andorra va començar ara fa dues setmanes un cribratge per obtenir una fotografia immunològica de tota la població. Ahir se’n va acabar la primera ronda, en què han aconseguit de fer proves serològiques a més de 60.000 habitants –el país en 77.000– i els resultats obtinguts assenyalen que un 9% de la població ha passat la malaltia. Pels experts mèdics, és una xifra previsible, però massa baixa en una epidèmia. Per això els protocols del país ara se centren a fer un aïllament selectiu de la població que alhora permeti de reactivar l’economia. En parlem amb el bioinformàtic andorrà Joel López, que participa en un grup d’investigadors que assessora el govern.
López detalla que havent tingut una infecció de menys d’un 10% de la població, els recursos sanitaris van arribar a uns pics d’intensitat molt alta. Això vol dir que en cas d’haver-hi un rebrot d’infeccions superior es podria arribar al col·lapse sanitari. Ara mateix Andorra es troba en una fase de control de l’epidèmia i el confinament es va relaxant de mica en mica. Per això a partir de dilluns les llars d’infants podran obrir, i a partir del primer de juny els comerços, restaurants i hotels. ‘Volem anar cap a un model de confinament selectiu on puguem detectar qui és portador del virus, qui té capacitat de transmetre’l, i poder-lo aïllar. Però només els portadors, i no haver d’aturar tota la societat i tota l’economia del país’, resumeix López.
El seu equip, que ja va assessorar el govern per a fer el cribratge poblacional, creu que per a l’etapa de desconfinament que comença ara cal implantar l’ús d’una aplicació mòbil de rastreig de contactes (contact-tracing). Ja la tenen dissenyada i ara l’estudia el govern. Funciona amb tecnologia Bluetooth. Quan dos mòbils són a poca distància i es detecten per senyal de Bluetooth, els aparells generen uns codis fruit d’aquesta interacció que són emmagatzemats. D’aquesta manera, quan algú sap que s’ha infectat per coronavirus pot compartir en un servidor del govern la llista de codis que ha guardat el seu mòbil. Els ciutadans que tinguin instal·lada l’aplicació podran consultar aquests codis i comprovar si n’hi ha cap que coincideixi amb els que ha generat el seu mòbil. Si fos així, l’usuari rebria un avís advertint-lo que ha estat en contacte amb una persona infectada i hauria de seguir un procés per confinar-se.
El coronavirus pot tenir entre cinc i catorze dies d’incubació, de manera que fins que algú no comença a tenir símptomes de Covid-19 ja ha dispersat el virus. ‘Els estudis assenyalen que és en aquest període quan es produeixen el 40% de les infeccions. Per això una aplicació com aquesta ens permet d’aconseguir un retorn al passat, anar enrere per a poder localitzar aquells amb qui va estar en contacte un infectat abans de tenir símptomes’, explica López.
Vol posar èmfasi en la privadesa que garanteix l’aplicació, a diferència de les que s’han desenvolupat en uns altres països, que es basen en la tecnologia GPS. ‘La geolocalització pot transmetre la sensació que hi ha un control sobre les persones. Nosaltres volem transmetre molt clarament que no ens importa on són les persones. L’única cosa que ens importa és quin contactes han tingut, la proximitat amb un possible infectat.’
Singapur va ser el primer país a implantar una aplicació de rastreig de contactes per Bluetooth –vegeu el vídeo per a saber com funciona– i al darrere han vingut Itàlia i Alemanya. ‘Fem servir el mateix llenguatge que es fa servir a Europa, encara que pugui tenir diferents implementacions i que la recerca dels codis vagi a servidors diferents.’
Encara que l’aplicació no utilitzi les dades de geolocalització, compartir informació dels aparells tecnològics és una de les línies vermelles que tenen marcada molts ciutadans. López sosté que cada mòbil serà propietari de les seves dades i que aquests codis no es podran associar mai a cap informació personal. En tot cas, se cedirien ‘voluntàriament’ en cas d’infecció i anirien a parar en un servidor públic gestionat pel govern, que, al seu torn, podria funcionar en un sistema de cadena de blocs per a evitar-ne la manipulació.
És previst que les aplicacions de rastreig de contactes siguin el pas següent en el control mundial de la pandèmia de la Covid-19. L’OMS ja ha anunciat que prepara una aplicació amb la tecnologia Bluetooth, i Google i Apple s’han posat d’acord a col·laborar per a idear-ne una que sigui compatible tant amb mòbils iOS com amb Android.
La targeta immunitària
La possibilitat d’establir una targeta immunitària, també anomenada passaport d‘immunitat, que va suscitar tanta polèmica a Catalunya, entrava en les previsions del grup de treball de Joel López. ‘Al capdavall el passaport immunitari no deixa de ser un carnet de vacunes. El problema no és la tecnologia ni la credencial, sinó l’ús que se’n pugui fer’, diu. I explica que ja tenen la tecnologia preparada per si es vol aplicar aquest sistema.
Tanmateix, amb la baixa taxa d’immunitat que hi ha al país, coneguda gràcies al cribratge poblacional, ara mateix ho descarta, perquè aquesta targeta es podria interpretar com una mesura de segregació i diferenciació: ‘Fins i tot podria fer que hi hagués gent que es volgués infectar per tenir anticossos, i el remei seria pitjor que la malaltia.’
