Què hi ha de cert sobre el possible retorn de Puigdemont aquest estiu?

L’acord definitiu sobre la llei d’amnistia a què ha arribat ERC, Junts i el PSOE ha tornat a desfermar una certa psicosi en la premsa de Madrid sobre la possibilitat d’un retorn immediat del president Carles Puigdemont després de més de sis anys d’exili. És una especulació recurrent, però ara es fa amb una carta damunt la taula que ja es pot considerar que és definitiva: el text de la llei d’amnistia ja no canviarà més. I és un factor (no pas l’únic) molt important perquè Puigdemont pugui tornar de l’exili. I si ara mateix no ho pot fer, malgrat tenir la condició d’eurodiputat, és perquè continua vigent una ordre de detenció a l’estat espanyol contra ell dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa contra el Primer d’Octubre. És una ordre de detenció que ara mateix és vinculada al delicte de malversació, que pot implicar fins a dotze anys de presó, després de la desaparició de la sedició del codi penal espanyol. L’amnistia, tan bon punt entri en vigor previsiblement a final de maig, obligarà Llarena a alçar aquesta ordre de detenció i a arxivar el procediment penal al Suprem. El text de la llei acota molt el marge de maniobra amb què el jutge pugui voler esquivar la llei i mantenir l’ordre de detenció. Però no l’acota del tot, i Llarena podria fer un moviment d’obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no li permetria.

Què hauria de passar? Retorn possible aquest estiu

Si qui hagués d’aplicar la llei d’amnistia fos un jutge sense voluntat prevaricadora, sense motivació política i sense ànim de revenja, hauria d’aixecar l’ordre de detenció contra Puigdemont i arxivar la causa a tot estirar a final del mes de juliol. Perquè la llei és prou clara quan diu que seran amnistiats els investigats per malversació vinculada al referèndum del Primer d’Octubre (un vincle que exigia precisament la Comissió de Venècia) i no pas una malversació que hagi comportat un enriquiment personal. I perquè la llei diu que d’ençà del moment de l’entrada en vigor l’òrgan judicial a què correspongui deixarà sense efecte les ordres de crida i cerca i ingrés a la presó de les persones a qui resulti d’aplicació l’amnistia, a més de les ordres a l’estat espanyol, europees i internacionals de detenció. La llei dóna un termini màxim de dos mesos als jutges perquè apliquin l’amnistia als casos coberts.

D’acord amb això, Llarena hauria d’aixecar l’ordre de detenció contra Puigdemont a final de maig o a començament de juny, i hauria d’arxivar la causa penal dos mesos després, és a dir, a final de juliol o començament d’agost. Perquè la llei d’amnistia s’aprovarà en primera instància al ple del congrés espanyol la setmana vinent i després d’un periple de dos mesos en què restarà retinguda al senat espanyol per la majoria absoluta del PP, tornarà al congrés perquè la pugui desblocar i aprovar definitivament, i això amb tota probabilitat serà al ple de la cambra baixa previst del 21 al 23 de maig. L’entrada en vigor la marcarà la publicació de la llei al BOE, que pot ser tot seguit. Aquest estiu, doncs, entre el juny i l’agost, tot just passades les eleccions europees del 9 de juny, en què serà candidat de Junts i probablement revalidarà l’escó d’eurodiputat, Puigdemont hauria de poder tornar si decideix que és el moment més convenient políticament i personalment.

Què pot passar?

Això seria així si qui hagués de prendre la decisió fos un jutge que simplement apliqués la llei. Però qui l’ha d’aplicar és Llarena. I ja fa molts mesos que es veu clara la voluntat de tot el Tribunal Suprem espanyol d’entorpir l’amnistia en general i la de Puigdemont en particular. I per això tenen previst d’enviar preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE abans d’aplicar l’amnistia, en què expressaran, en aquest cas, els dubtes sobre si és compatible amb la directiva europea contra la corrupció de deixar d’investigar un cas de presumpta malversació. Els jutges que volen rebentar l’amnistia han ensenyat prou bé les seves cartes, amb la publicació inclosa d’un manual sobre com fer pre-judicials n’encallin l’aplicació. Si el TJUE admet a tràmit una pre-judicial en aquest sentit, fa que l’amnistia no es pugui aplicar en el cas concret sobre el qual es fa la pregunta mentre no hi hagi una resposta del tribunal europeu, i això es podria allargar entre un any i dos, ben bé.

El cas és que amb una pre-judicial no solament s’atura provisionalment l’aplicació de l’amnistia, sinó també el procediment judicial en qüestió. I això hauria de fer que les ordres de detenció també restessin sense efecte. Però els juristes i jutges que maniobren per entrebancar l’amnistia consideren que la presentació d’una pre-judicial atura el procediment penal solament en la part relativa al dubte plantejat al tribunal europeu, però no pas en la resta del procediment. De manera que poden deixar actives les ordres de detenció, i fins i tot continuar les actuacions mentre no tenen la resposta de Luxemburg.

I encara més: preveuen la possibilitat de presentar una pregunta pre-judicial afegida al TJUE que demani si no és contrari al dret de la UE que el legislador obligui els jutges a aixecar ordres de detenció de persones si aquest jutge mateix té dubtes que siguin beneficiàries de l’amnistia. I mentre no en tinguessin resposta, les ordres de detenció es mantindrien i l’amnistia no s’aplicaria.

Junts va voler incloure una esmena al text de la llei que digués que per més que un jutge presenti una pre-judicial al TJUE les ordres de detenció s’han d’aixecar en tot cas. Perquè la llei ja diu això mateix en el supòsit que el jutge presenti una qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’aplicació de la llei al Tribunal Constitucional espanyol: de totes maneres cal que les mesures cautelars restin sense efecte fins que el tribunal no respongui. Però en el cas de les pre-judicials al TJUE, no; aquella esmena de Junts no ha prosperat.

Ara, l’estratègia que pugui tenir Llarena, encoratjat pels jutges rebels i els juristes unionistes, té una escletxa: que el TJUE no accepti les pre-judicials que els arribin. Perquè hi ha una doctrina del tribunal europeu sobre inadmissió de preguntes de jutges dels estats tant en el supòsit que la qüestió ja hagi estat resolta clarament amb la jurisprudència del tribunal, com en el cas que els magistrats de Luxemburg detectin una clara voluntat obstructiva dels jutges espanyols a aplicar una llei com la de l’amnistia, a la qual estan obligats. I el fet que el text definitiu de la llei sigui tan clar en relació amb la malversació, i que, a més, tingui l’aval directe de la Comissió de Venècia, pot fer fracassar els plans del Suprem.

I què passa amb la causa per terrorisme?

La causa que ara instrueix el Tribunal Suprem contra Puigdemont per terrorisme en la investigació per les accions del Tsunami Democràtic és pensada per entrebancar l’aplicació de l’amnistia al president a l’exili. Perquè una de les exclusions que hi havia i que s’ha mantingut és la dels delictes de terrorisme. El text definitiu de la llei retira la referència al delicte de terrorisme tipificat en el codi penal espanyol i fa una referència als actes descrits en la directiva europea sobre terrorisme per definir els casos que no serien amnistiables. I ho fa amb l’argument que el codi penal espanyol fa una definició tan vaga del terrorisme que, com va demostrar el Suprem quan va assumir la causa del Tsunami contra Puigdemont i Ruben Wagensberg, pràcticament qualsevol incident o acció que es consideri que s’ha comès amb el propòsit de subvertir l’ordre constitucional o la pau pública o d’infligir terror en la població pot ser tipificat com a terrorisme.

I hi afegeix una segona condició perquè una causa per terrorisme sigui exclosa de la llei: que s’hi hagin comès de manera intencionada greus vulneracions dels drets humans, “en particular” l’atemptat contra la vida o la tortura. Amb això n’hi hauria d’haver prou perquè tant el Tsunami com els CDR acusats de l’operació Judes no restin fora de l’amnistia, sinó que se’n beneficiïn. Però tant Manuel García-Castellón com els altres jutges de l’Audiència espanyola i del Suprem poden no veure-ho de la mateixa manera. Un jutge que apliqui correctament la llei hauria d’arxivar la causa per terrorisme al Suprem contra Puigdemont amb aquesta amnistia. Però els jutges actuals poden no fer-ho.

Si fos així, el manteniment de la causa per terrorisme contra Puigdemont, malgrat l’amnistia, no n’hauria d’impedir per si sol el retorn. Perquè no hi ha cap ordre de detenció contra ell relativa a aquesta causa, i perquè si el Suprem en vol dictar cap, sigui una euroordre o una ordre de detenció, necessita el permís del Parlament Europeu. Perquè Puigdemont té immunitat i caldria un suplicatori perquè la hi llevés per poder-lo investigar i processar per aquesta causa concreta del Tsunami. Això pot trigar mesos a resoldre’s, i mentrestant, si l’amnistia fos efectiva sobre la causa que instrueix Llarena, i si s’hagués aixecat l’ordre de detenció a l’estat espanyol, podria entrar-hi sense cap impediment. Si més no mentre fos eurodiputat, i revalidés l’escó en les eleccions del 9 de juny, i mentre el Parlament Europeu no autoritzés el suplicatori i donés permís per emetre ordres de detenció contra ell per terrorisme.