Tot allò que heu de saber sobre la tornada del president Carles Puigdemont

El president Carles Puigdemont ha anunciat avui en un vídeo publicat a les xarxes que havia emprès el viatge de tornada a Catalunya, després de set anys d’exili. El president té previst de participar en el ple del parlament de demà a les 10.00 que ha d’investir Salvador Illa (PSC) president de la Generalitat de Catalunya. Una hora abans, a les 9.00, entitats independentistes i partits polítics han preparat una concentració per a rebre’l al passeig de Lluís Companys de Barcelona, a l’Arc de Triomf, molt a prop del parlament.

Puigdemont s’enfronta a una ordre de detenció del jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem espanyol, que es nega a amnistiar-lo pel delicte de malversació pel qual el persegueix, a desgrat de la llei d’amnistia. Això implica que la policia el pot detenir si el localitzen.

Els Mossos d’Esquadra han organitzat un ampli dispositiu policíac al parlament. Han reforçat el que es disposa cada vegada que hi ha investidura amb la previsió que Puigdemont hi pugui accedir, cosa que els Mossos volen impedir. Ara, què passa si el president aconsegueix d’entrar al parlament sense haver estat detingut? I si el detenen, què pot passar? Com serà la concentració de rebuda que s’ha preparat? Us expliquem tot allò que heu de saber sobre el retorn del president Puigdemont.

Concentració de rebuda

L’independentisme ha preparat la rebuda del president Puigdemont amb una concentració unitària al passeig de Lluís Companys de Barcelona. L’acte ha estat convocat pel Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, els Comitès de Defensa de la República (CDR), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i la Intersindical. Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Poble Lliure també hi seran. La rebuda serà a les 9.00, tot i que s’ha demanat als participants que hi siguin una hora abans.

Àmplia operació policíaca

Els Mossos d’Esquadra han dissenyat un ampli dispositiu de seguretat al parc de la Ciutadella per al ple d’investidura de Salvador Illa. Sempre són especials quan hi ha investidures o plens importants, però aquesta vegada s’ha reforçat amb la previsió de la tornada del president Puigdemont, decidit a accedir al parlament per a participar en el ple, cosa que els Mossos volen impedir.

La policia tancarà el parc i restringirà l’accés de qualsevol persona no acreditada amb un objectiu clar: localitzar i detenir el president. Els Mossos d’Esquadra també desplegaran agents dels antiavalots en previsió de les dues concentracions oposades respecte de la detenció del president Puigdemont. D’una banda, la concentració de rebuda al passeig de Lluís Companys. I, per una altra banda, una que ha impulsat Vox i entitats espanyolistes.

La prefectura dels Mossos d’Esquadra no ha transmès cap instrucció als agents sobre com s’ha d’actuar en cas que es localitzi el president. A mitjan juny, quan es va aprovar la llei d’amnistia, el comissari en cap del cos, Eduard Sallent, va enviar una circular als agents en què indicava que si hi havia dubtes sobre el fet que qualsevol acció fos inclosa o no en la llei d’amnistia, es traslladés a la prefectura perquè fes les consultes pertinents i ho resolgués.

Què passa si la policia deté el president?

Puigdemont s’enfronta a una ordre de detenció impulsada pel jutge Pablo Llarena, que es nega a amnistiar-lo pel delicte de malversació pel qual el persegueix, malgrat l’aplicació de la llei d’amnistia. La detenció la pot executar qualsevol cos policíac, però és previsible que la facin els Mossos si és a la rodalia del parlament. Tot plegat dependrà de les circumstàncies, del lloc i del moment. Perquè una mobilització forta de l’independentisme també ho podria dificultar.

En el cas de detenció, segons la llei, els agents s’hauran de guiar pels criteris de congruència, oportunitat i proporcionalitat. El codi ètic dels Mossos d’Esquadra desenvolupa els principis d’actuació que ja esmenta la llei espanyola de forces i cossos de seguretat de l’estat. El text deixa clar que els agents hauran de valorar la convivència d’actuar en el moment i en l’espai propici per tal de no ocasionar “un mal més greu del que es vol evitar”, i que cal “adequar i aplicar de manera gradual l’ús de la força o del mitjà de defensa en funció del tipus i la gravetat de l’agressió que es vol neutralitzar”.

La decisió final serà en mans de Sallent i de la direcció dels Mossos. Això en el cas que actuï la policia catalana, perquè la Guàrdia Civil i la policia espanyoles també hi podrien participar, impulsats pel jutge Llarena.

En cas de detenció, Puigdemont serà traslladat al jutjat de guàrdia del partit judicial de més a prop. En el cas de Barcelona, és a la Ciutat de la Justícia. El jutge de guàrdia comunicarà la detenció al Tribunal Suprem (TS) espanyol i Llarena haurà de decidir si el fa declarar per videoconferència, si el convoca un altre dia o si el fa traslladar immediatament a Madrid.

És previsible que Puigdemont presenti un habeas corpus al jutge de guàrdia, que l’haurà de revisar de seguida, i en tot cas abans de vint-i-quatre hores. És un procediment pel qual pot al·legar que és víctima d’una detenció il·legal, i el jutge que el té en custòdia ha de revisar les circumstàncies de la detenció i si s’ajusta a dret.

Puigdemont pot al·legar que el jutge que ha emès l’ordre no és competent i no ho pot fer, i sobretot que hi ha una llei espanyola en vigor que diu que l’ordre de detenció s’hauria d’haver aixecat i, tanmateix, roman vigent; que s’ha incomplert la llei i que li vulneren drets fonamentals…

Què passarà al parlament el president Puigdemont és detingut?

Si la policia deté Carles Puigdemont, el president del parlament, Josep Rull, suspendrà el ple. El PSC, ERC i els comuns ja han dit que no volen allargar la investidura fins al 26 d’agost, que és la data límit per la investidura d’Illa.

En una entrevista a VilaWeb, Rull ha dit: “Si detenen el president Puigdemont, no puc acceptar que el ple es desenvolupi amb normalitat”. I afegeix: “Si el president Puigdemont és detingut, que vol dir que es deté un diputat en exercici de la seva funció, i amb un debat tan transcendent, hauríem d’ajornar el ple. Perquè la meva funció és garantir el dret de tots els diputats. I en aquest cas el dret d’un diputat a qui es prohibiria la llibertat, però també el dret que té el candidat a la investidura, Salvador Illa, d’afrontar un debat en plenitud en què pugui confrontar el seu programa polític amb tots els líders que han estat elegits pel poble de Catalunya.”

I si Puigdemont aconsegueix d’arribar al parlament?

Hi ha una altra possibilitat: que el president Puigdemont aconsegueixi d’entrar al parlament sense haver estat detingut. En aquest cas, a la policia li seria molt més complicat, perquè l’edifici és inviolable, tal com estableix el protocol de seguretat de la cambra, aprovat l’agost del 2017.

Ara, què passaria si els agents d’un cos o força de seguretat es presentessin al parlament per detenir Puigdemont? Tal com va avançar VilaWeb, el protocol de seguretat estableix que Rull ha de ser informat per autoritzar-ne l’entrada o no.

En primer lloc, els agents s’hauran d’identificar davant els Mossos d’Esquadra destinats al parlament; hi haurà d’intervenir l’uixer encarregat d’identificació i el responsable de seguretat, que haurà de demanar la resolució judicial als agents. La cap del Departament d’Infrastructures, Equipaments i Seguretat ha d’assistir el secretari general de la cambra, que és qui ha d’informar el president del parlament perquè autoritzi o no l’entrada dels agents a l’edifici.

El protocol inclou unes notes jurídiques que adverteixen que els diputats autonòmics tenen immunitat parcial. Tan sols poden ser detinguts “en cas de delicte flagrant”. Per aquesta raó, s’hi afirma: “No es pot accedir a la pretensió de la policia d’entrar a practicar la detenció d’un diputat.” I hi ha una altra excepció: sí que s’hi pot detenir un diputat en cas que el tribunal competent n’acordi la presó provisional i l’ordre no sigui atesa voluntàriament. Però la situació de Puigdemont no seria cap d’aquestes.

El ple d’investidura, previst a les 10.00

El ple d’investidura començarà demà a les 10.00. La sessió arrencarà amb la intervenció del candidat a la presidència, Salvador Illa, que no té límit de temps. En acabat, se suspendrà el ple perquè els grups parlamentaris puguin preparar les rèpliques. Cada portaveu podrà parlar en un màxim de trenta minuts. Illa podrà fer la rèplica un per un o conjuntament.

Quan s’acabi el debat, es farà una primera votació, en què Illa necessitarà el vot favorable de 68 diputats. Si no hi ha cap imprevist, Illa els té assegurats, perquè ERC i els Comuns hi votaran favorablement. Si no surt elegit en primera votació, hi haurà una segona votació quaranta-vuit hores després, i en aquest cas tan sols necessitaria una majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra. Si tot va tal com és previst, el debat d’investidura tan sols durarà un dia.