El retorn de Donald Trump

Aquest estiu, mentre era als Estats Units d’Amèrica, em van cridar l’atenció dues coses: el nombre de cartells, gens negligible, demanant que Donald Trump es tornés a presentar (“Trump 2024”) i el pessimisme dels meus coneguts demòcrates. “Hem guanyat, sí. Però els republicans busquen, i troben, maneres de guanyar sabent que en vots no poden. Ja s’hi han posat ara.” Aquestes dues idees (el retorn de Donald Trump i les maneres de guanyar al marge del vot”) han anat guanyant força aquests darrers mesos en l’opinió publicada.

Donald Trump, en una entrevista a la cadena de televisió Fox News de la setmana passada, alimentava el seu possible retorn: “És una cosa que efectivament vaig pensant [presentar-me el 2024]. Ja ho veurem. I francament, crec que molta gent estarà molt contenta amb la decisió que probablement anunciaré després de les midterm“. Les midterm són les eleccions que es faran el 8 de novembre del 2022 i que poden capgirar la majoria del Congrés (demòcrata) i del Senat (republicana).

La influència de Trump dins el Partit Republicà és tan gran que els candidats republicans es retirarien, si Trump fes el pas, amb l’excepció, de moment, de Ron Desantis, segons Politico. És a dir, Trump se’n va anar, però el trumpisme ha romàs; i Trump, que molts donaven per acabat, controla el partit, que li fa costat, i alimenta la idea del retorn. Després dels fets de l’assalt al Capitoli pot semblar increïble que Trump es pugui tornar a presentar de president. Però pot fer-ho, perquè recordem que el Senat, de majoria republicana, va absoldre Trump dels fets del Capitoli, poques setmanes després. (Ara, en cas de presentar-se, m’agradarà veure si la justícia es reactiva en aquest cas o no, via Tribunal Suprem.)

De tots els  pocs rivals interns de Trump dins el Partit Republicà, qui em resulta més interessant és Liz Cheney, ex-capdavantera del partit. Cheney, conservadora de pedra picada (filla del falcó Dick Cheney, vice-president amb Bush), va criticar durament Trump i el seu paper durant els fets del Capitoli. Uns quants mesos després, els pro-Trump la van fer fora del capdavant del partit. Però ara és la vice-presidenta de la comissió de la Cambra de Representants, que encara investiga els fets del Capitoli. Segons les conclusions a què arribi, la justícia es podria reactivar. Cheney no ha descartat de presentar-se a les eleccions 2024.

Pel que fa al pessimisme dels demòcrates és perfectament resumit en aquest article recent d’Amy Siskind: sis de cada deu votants republicans encara avui creuen que Trump va ser el guanyador de les eleccions; Trump ha eliminat els rivals del partit, que cada vegada és més autoritari; 17 estats nord-americans de majoria republicana han canviat recentment lleis que perjudiquen els votants demòcrates més que no pas els republicans (és molt més difícil de votar per correu, com fan sovint els demòcrates; es pot votar a l’avançada a zones rurals republicanes, però no a grans ciutats demòcrates, etc.). Un altre objectiu, segons el detallat article de Siskind, són els estats de Michigan, Wisconsin i Pennsilvània, estats on la diferència entre demòcrates i republicans és de molts pocs vots. Aquests estats d’aquí a un any també votaran el fiscal general i el secretari d’estat, figures clau a l’hora de donar per vàlid un resultat electoral.

L’objectiu final seria de guanyar d’aquí a un any la majoria a la Cambra de Representants (ara hi ha 221 demòcrates, 211 republicans, 3 vacants). I quan Trump es presenti a les eleccions del 2024, encara que perdi, es pot repetir un assalt al Capitoli,  o denúncies de  comptes de vots fraudulents, nous recomptes i , aquesta vegada, la majoria dins la Cambra de Representats seria republicana. La del Senat, també. I posicions clau del recompte, també. És a dir, les maniobres de Trump tindrien poca oposició.

El pessimisme democràta és que  Trump no té rival dins el partit, tot i l’assalt protagonitzat, i que l’estratègia és d’arribar al poder per la porta del darrere.