El resultat de les eleccions legislatives franceses a Catalunya Nord en favor de Rassemblement National va ser contundent. La formació d’extrema dreta va aconseguir un 48,9% dels vots i va ser primera força en 167 municipis dels 220, però ha evitat d’anar a la segona volta en tan sols una circumscripció de les quatre.

Ara fa dos anys, l’extrema dreta va aconseguir tots quatre diputats, i aquesta vegada presenta els mateixos candidats. Malgrat els bons resultats, encara no té garantida la victòria. A més, s’ha provat de formar un front republicà que ho eviti. El president francès, Emmanuel Macron, ha fet una crida explícita a construir un gran reagrupament “clarament demòcrata i republicà” per a frenar l’extrema dreta, i a tot l’estat francès s’han retirat més de dos-cents candidats per fer que la segona volta sigui un duel directe entre dos aspirants i prou.

En la segona circumscripció, que inclou la Fenolleda i el nord del Rosselló, la candidata de Rassemblement National, Anaïs Sabatini, ja va ser elegida en primera votació, amb un 55% dels vots, però en les altres tres, cap aspirant no va rebre prou suport.

De les altres tres circumscripcions, en la quarta, és a dir, el Vallespir i sud del Rosselló, la candidata de Rassemblement National, Michèle Martinez, va quedar a les portes d’evitar la votació. Va aconseguir el 47,9% dels vots, un resultat gairebé definitiu. I diumenge s’enfrontarà al candidat del Nou Front Republicà, Julien Baraillé, que va rebre el 26%. Sobre això, en les eleccions de fa dos anys, Martinez va rebre el 56,3% dels vots a la segona volta, després d’haver rebut el 30,4% en la primera. Sembla complicat que es capgiri la situació, doncs.

Un front republicà contra l’extrema dreta

En la tercera circumscripció, la més occidental, que inclou l’Alta Cerdanya, el Capcir i el Conflent, van passar tres candidats a la segona volta. La candidata d’extrema dreta, Sandrine Dogor-Such, la més votada amb diferència, amb un 45,6% dels vots, és qui es va veure més beneficiada d’aquesta situació. Els altres dos que es van classificar van ser Nathalie Cullell, del Nou Front Republicà, amb un 28% dels vots, i la macronista Laurence Gauyte, amb un 20,42%. Entre tots dos, superen el vot de l’extrema dreta, de manera que aquest triangle beneficiava clarament Dogor-Such.

Gauyte, que va ser diputada per aquesta circumscripció entre el 2017 i el 2022, s’ha retirat i ha demanat el vot per Cullell. “Per primera vegada, RN és a les portes del poder i això no ho podem acceptar”, ha dit, i ha explicat que havia retirat la candidatura per responsabilitat. “Cap vot no hauria d’anar a Rassemblement National. Aquest és un projecte mortal per a la nostra República”, ha defensat. Un projecte, diu, susceptible de “dividir els francesos i portar odi”. I ha dit que confiava en els seus votants. Per la seva part, la candidata del Nou Front Republicà ha dit que donava “la benvinguda a aquesta retirada republicana” i que apel·lava “a totes les forces progressistes d’aquest país”.

Tot i això, les possibilitats que Nathalie Cullell pugui capgirar la situació són complicades. Si bé és cert que fa dos anys no hi va haver un missatge tan contundent en favor de la unitat contra l’extrema dreta, Dogor-Such mateixa va guanyar en la segona volta amb un 54,1% dels vots després d’haver aconseguit el 27,7% en la primera.

Desunió a Perpinyà

La primera circumscripció de Catalunya Nord, que inclou Perpinyà i la rodalia, també mostra un gran avantatge de la candidata d’ultradreta, Sophie Blanc. Amb un 45,2% dels vots, s’enfrontarà al candidat del Nou Front Popular, Francis Daspe, de la França Insubmisa, que ha obtingut el 25,5%.

Tanmateix, hi ha una diferència significativa respecte de la tercera circumscripció. I és que Christophe Euzet, el candidat de la majoria presidencial, que ha quedat eliminat amb un 16,4% dels vots, s’ha negat a donar una consigna de vot. De manera que no s’ha pogut formar un front republicà en aquest cas. Tot i això, Annabelle Brunet, dels Centristes i Unitat Catalana, la quarta amb més vots (4,9%), sí que ha demanat el vot pel Nou Front Republicà. Bona part de les opcions de Daspe exigeixen de mobilitzar una part dels electors que es van abstenir si vol aconseguir de prendre l’escó a la candidata ultradretana.