La retallada al pressupost d’À Punt torna a fer perillar l’audiovisual valencià

À Punt té al davant un futur negre si no es corregeix la partida del pressupost del 2022 per a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Segons l’esborrany dels comptes que es tramiten a les Corts, l’any vinent es destinaran 66,9 milions d’euros a la radiotelevisió valenciana, una retallada d’un 1,65% en uns comptes que, justament, destaquen per l’augment general de la despesa (27.967,5 milions, un 9,1% de creixement respecte de l’any anterior). Per a À Punt, la retallada voldria dir rebre vora dos milions d’euros menys i seria la primera vegada que es redueix el pressupost per als mitjans públics. És, a més, un incompliment de la llei de creació de la televisió pública, que establia que la Generalitat havia de destinar a À Punt entre el 0,3% i el 0,6% de tot el pressupost: un interval que va entre 84 milions i 168 milions d’euros.

Per si no n’hi hagués prou, sobre els estudis de Burjassot també plana l’amenaça del pagament de deu milions d’euros en concepte d’IVA que ara exigeix l’Agència Tributària espanyola per un canvi de criteri. Tot plegat, una tempesta perfecta. El sector de l’audiovisual valencià està neguitós i insisteix que un daltabaix com aquest no afectaria solament À Punt, sinó que posaria en un atzucac tot el sector, pel paper central que té la radiotelevisió. Dimecres, la Plataforma d’Associacions de Productores Valencianes calculava que a les productores es destruirien mil llocs de feina, i encara s’hi hauria d’afegir els efectes en empreses auxiliars de càtering, transports o maquinària, per exemple.

Els crits d’alerta del sector aquests darrers dies s’han accentuat tant que han obligat els partits del Botànic a reaccionar: han anunciat un acord perquè a la llei de pressupost consti que si À Punt ha d’encarar un pagament extraordinari per una “discordança tributària”, la Generalitat se’n farà càrrec, igual com assumeix el dèficit de Ferrocarrils de la Generalitat. Amb tot, i malgrat que això seria un escut per a protegir À Punt del canvi de criteri tributari, no resol l’infrafinançament dels mitjans públics, 17 milions d’euros menys que el que estableix la llei. En aquest sentit, la Plataforma d’Associacions de Productores Valencianes ha anunciat que tenen el compromís del PSPV, Compromís i Unides Podem perquè finalment s’arribi al mínim legal del 0,3% del pressupost general, tot i que els partits encara no ho han fet públic.

D’ençà que es va presentar el projecte de pressupost, la direcció d’À Punt ha guardat silenci i han estat veus externes que han fet la denúncia pública. “La llei encara és en tràmit, confiem que no s’arribarà a aquesta situació i es resoldrà favorablement per als interessos del servei públic”, diuen fonts de la direcció consultades per VilaWeb. Rafa Molés, membre de l’Associació Valenciana d’Empreses de Producció Audiovisual (Avant), recorda que el tancament de Canal 9 ja va deixar el sector de l’audiovisual en un desert i que ara, quan aixecava el cap una altra volta i es rodaven tota mena de projectes, podria tornar a malmetre el sector: “Ens convertiria en irrellevants i faria que els actors i tècnics tornaren a anar-se’n a Catalunya o a Madrid. És desolador.” L’associació de guionistes Escriptors de l’Audiovisual Valencià lamenta que la rebaixa pressupostària farà que deixin de contractar-se moltes produccions, especialment la ficció pròpia. “Si nosaltres no expliquem les nostres històries, no les explicarà ningú”, avisen.

Empar Marco, directora general d’À Punt quan els nous mitjans públics van començar a caminar, va assenyalar en un article contundent a Eldiario.es la responsabilitat del Consell en el mal que puguin fer aquests comptes: “El nostre govern, el del Botànic, ha d’encertar en les estratègies, apostar amb força i convicció i no a mitges (a mitges es perden diners i no es fa rendible la inversió), il·lusionar el sector i animar i protegir À Punt. […] No s’és més ni millor si no hi ha suport, finançament, crítica positiva i estima. És ceguesa? És desídia? És inexperiència? Com pot oblidar un govern d’incrementar el pressupost del mitjà públic que ha reconcebut i que tant ha costat d’alçar? No tinc resposta per a cap de les quatre preguntes. I no calen respostes, calen fets, estratègies i convicció que el sector audiovisual ha de ser fort i competitiu i mereix tanta atenció o més que qualsevol altre sector.”

El Consell fa el desentès i passa la responsabilitat als partits

Tot i que l’esborrany de pressupost l’ha redactat originalment el Consell, la vice-presidenta i portaveu Mónica Oltra va sorprendre durant la conferència de premsa de la setmana passada espolsant la responsabilitat de l’executiu i va dir que, en tot cas, havien de ser les Corts que milloressin el pressupost. “El Consell sempre ha mantingut la posició que els aspectes de la televisió i la ràdio públiques han de residir en les Corts”, va dir. I adduí a la voluntat de distanciar-se de les intromissions dels governs del PP en els continguts i el tractament informatiu que es feia a Canal 9.

Oltra va dir que, malgrat que el Consell havia aprovat unes xifres concretes, ara són les Corts que han d’acabar d’afinar els comptes: “Una cosa és el projecte i una altra cosa el resultat final. Ha de passar el tràmit parlamentari i és allà on s’ha d’expressar qualsevol millora o canvi que calga fer.” Amb tot, no va aclarir per què d’entrada l’executiu ha retallat vora dos milions el pressupost en comparació amb el 2021 i l’ha deixat 17 milions d’euros per sota d’allò que estableix la llei. Tampoc no van més enllà al Departament de Presidència, del qual depèn pressupostàriament À Punt. Consultats per VilaWeb, es limiten a dir: “El suport als mitjans públics es fa patent des del moment que el Botànic els ha recuperats.”

La tramitació parlamentària deixa temps fins el 30 de novembre perquè els partits registrin les esmenes al pressupost que considerin necessàries. “Els tres partits del Botànic s’han compromès fermament a trobar una solució pressupostària i complir el mínim legal del 0,3%. Cadascú proposa una solució diferent, però totes vàlides i amb l’objectiu comú que el pressupost no afone el sector audiovisual com passaria amb la xifra que hi ha a l’esborrany”, diu Molés.

Ahir mateix, el síndic del PSPV a les Corts, Manolo Mata, va reivindicar la solució pel problema de l’IVA, però va aigualir la possibilitat de resoldre la retallada pressupostària general. Va dir que intentarien de fer “algun esforç” per a augmentar l’aportació, però que seria difícil perquè consta en les partides de Presidència, un departament que els socis de govern han acordat de retallar.

Per contra, Fran Ferri, síndic de Compromís, va dir que volen trobar la manera d’obtenir recursos i resoldre els problemes d’À Punt: “Compromís presentarà esmenes i millores al pressupost per a enfortir un sector com l’audiovisual, que crea molts llocs de feina i que ha estat a la ruïna pel tancament de Canal 9.” Qui més decididament va reivindicar que l’assignació pública a À Punt arribi al 0,3% del pressupost total fou Unides Podem. La diputada Estefania Blanes va explicar que dilluns es reuniria amb el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Francesc Gamero, per tractar del marge de maniobra que hi ha per a augmentar la partida fins a la banda baixa de l’interval que marca la llei.

Escenificació de la incorporació d’À Punt a Bon Dia TV, la televisió digital amb TV3 i IB3

Enmig de les negociacions parlamentàries i la preocupació de tot el sector audiovisual, la presidenta de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Mar Iglesias, presentarà avui l’entrada d’À Punt a Bon Dia TV, el canal digital dels mitjans públics en català. Fins ara s’hi havien emès programes i sèries de TV3 i IB3 i d’ara endavant també n’hi haurà de valencians. Iglesias anirà acompanyada de la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorach, i del director de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, Andreu Manresa.

Bon Dia TV parteix de la premissa ambiciosa d’aplegar les potencialitats de les televisions públiques en català, però a la pràctica no té cap incidència per la poca ambició que presenta: és únicament per internet; només en emissió lineal, no a la carta; i absolutament desconeguda per la població perquè no se n’ha fet gens de publicitat. Amb tot, és una de les expressions de la col·laboració creixent entre les principals televisions públiques del país, que s’ha concretat, sobretot, en intercanvis de continguts i coproduccions com els films La mort de Guillem o Frederica Montseny, la dona que parla i sèries com ara La forastera, Sicília sense morts, Després de tu o Mòpies, una minisèrie fantàstica produïda per totes tres televisions i la plataforma de televisió a la carta Filmin.

Les coproduccions de les televisions en català són positives perquè, d’una banda, enriqueixen l’imaginari cultural de l’espectador i l’acosten a la diversitat de parlars i, per una altra, permeten a les televisions de compartir despeses i alhora de produir ficció pròpia. Amb tot, la retallada pressupostària pot fer que l’audiovisual valencià s’acabi despenjant d’aquestes produccions. “En aquest moment hi ha produccions en marxa, però si de sobte passem a la desintegració moltes empreses hauran de tancar i no es podran fer”, avisa Molés.