04.07.2017 - 16:49
No s’exigirà participació mínima i es blindarà els electes amb una llei “suprema”
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
El projecte de llei amb què el Govern preveu convocar el referèndum de l’1 d’octubre recull que el Parlament proclamarà la independència “immediatament” si guanya el ‘sí’, per donar pas a un procés constituent que culmini en una constitució per a la nova república catalana.
La normativa que empara el referèndum ha estat redactada per JxSí i la CUP amb ajuda d’una “multitud d’experts” i ha estat presentada aquest dimarts a l’auditori del Parlament en un acte al qual s’havia convidat tots els diputats, però que finalment hi han acudit els de Podem i EUiA, a més dels diputats dels dos grups impulsors.
La normativa declara el Parlament sobirà i l’habilita per impulsar un referèndum d’independència amb resultats vinculants: si guanya el ‘sí’ es declararà la independència com a màxim 48 hores després de la proclamació definitiva dels resultats.
Això no implica necessàriament que la proclamació de la independència sigui el 3 d’octubre, sinó que podria ser després, perquè els resultats poden impugnar-se, però aquest procés no es dilataria més de deu dies.
VENÈCIA NO FIXA MÍNIMS
Emparant-se en els estàndards de la Comissió de Venècia, la llei no fixa una participació mínima per donar per vàlid el resultat de la consulta, però tant JxSí com la CUP han insistit en la necessitat que l’afluència sigui “un èxit”.
Han recordat que la Comissió de Venècia proposa no fixar un mínim de participació en els referèndums per evitar possibles boicots per part dels detractors de la consulta.
També han reiterat que l’1-O no tindrà res a veure amb la consulta participativa del 9 de novembre del 2014, que no va ser vinculant i que tampoc no comptava amb un cens previ: llavors els ciutadans havien d’autoritzar la seva inclusió en el cens en els punts de votació abans d’introduir la papereta a l’urna.
Ara hi haurà cens previ i l’elaborarà el Govern, encara que els detalls d’aquest procediment es reserven per a l’acte en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) on aquest dimarts a la tarda l’Executiu català donarà els detalls organitzatius del referèndum.
TAULES OBLIGADES
Sí, s’ha concretat que les taules electorals que es constituiran el dia de la votació es configuraran mitjançant sorteig públic d’entre tots els censats, que tindran l’obligació de participar, com en qualsevol votació electoral.
En cas que no es presentin membres de les taules, la Sindicatura Electoral de la demarcació designarà immediatament les persones que han de constituir-la “podent ordenar que formin part d’ella el nombre d’electors presents en el local”.
Podran participar totes les persones amb dret a vot “en una convocatòria electoral convencional” que siguin residents a Catalunya i a l’exterior –en aquest segon cas es necessitarà una acreditació especial–, i la llei estableix que el Govern haurà de ser neutral en tot el procés.
Tot el procediment estarà controlat per una Sindicatura Electoral, un òrgan de nova creació que estarà format per cinc membres –juristes i politòlegs– proposats pel Parlament i avalats per una majoria absoluta: d’entre ells es triarà un president –que passarà a denominar-se Síndic Electoral– i a un secretari.
D’aquest organisme dependran quatre sindicatures de tres membres que representaran cadascuna de les circumscripcions electorals –corresponents a les quatre capitals catalanes–, i s’encarregarà de vetllar per la transparència, la neutralitat, el pluralisme dels mitjans de comunicació i l’escrutini final: en conseqüència, certificarà els resultats del referèndum.
OBSERVADORS
D’entre totes les funcions de la Sindicatura Electoral, destaca l’acreditació d’un equip d’observadors internacionals que farà el seguiment de tot el procés, assistirà tots els actes i preparatius que se celebrin, i podrà emetre recomanacions i fer consultes.
La llei recull que totes les autoritats públiques tindran l’obligació de col·laborar amb la Sindicatura Electoral, i el text dedica un apartat als ajuntaments: hauran de posar a la disposició d’aquest òrgan electoral tots els locals que habitualment s’usen com a centre de votació.
Si es neguen, la llei preveu que llavors el Govern podrà habilitar locals alternatius, i també exigeix que en tot moment l’Executiu haurà de facilitar els mitjans humans i materials necessaris per al correcte funcionament.
SEGURETAT JURÍDICA
La futura llei del referèndum serà “suprema” i prevaldrà sobre qualsevol altra norma que pugui contradir-la, amb l’objectiu de garantir la seguretat jurídica de tots aquells càrrecs que col·laborin amb la consulta i blindar-los de qualsevol actuació judicial per part de l’Estat.
La norma estableix que el decret de convocatòria del referèndum anirà acompanyat d’un “decret de normes complementari” que establirà els detalls tècnics del referèndum, com els models de les paperetes i els sobres, els punts de votació, el període de la campanya i els recursos humans i tècnics que s’utilitzaran.
Un altre punt que concreta el projecte de llei és que l’espai per a campanya electoral es dividirà en un 70% per als partits i en un 30% per a les entitats sobiranistes, que prèviament hauran de ser acreditades.
La llei del referèndum es publicarà a la pàgina web ‘garanties.cat’, amb la qual el Govern vol promoure la participació en el referèndum, i es registrarà en les properes setmanes en el Parlament.
JxSí i la CUP estudien poder-la aprovar a través de la lectura única, un procediment de màxima urgència que li donaria llum verda en poques hores i sense debat previ: aquest mecanisme s’ha inclòs en la reforma del reglament del Parlament que diversos grups de l’oposició han recorregut al Consell de Garanties Estatutàries (CGE).
Aquest òrgan consultiu ha de pronunciar-se en els propers dies sobre la legalitat d’estendre l’ús d’aquest mecanisme fins ara reservat al Govern, però en qualsevol cas no hi ha obligació de complir amb els seus dictàmens.
Inicialment estava previst que la llei de referèndum es presentés al costat de la llei de transitorietat jurídica, que fixi les bases de la independència, però finalment els grups independentistes han decidit separar-les: la segona norma es revelaria i engegaria una vegada es conegui el resultat de la votació.
