ERC voreja l’inabastable somni metropolità

Era i és una de les obsessions d’Oriol Junqueras: que ERC s’obri pas a l’àrea metropolitana de Barcelona. Una operació que ha volgut fer de bracet d’ex-militants socialistes i comuns, però no dels ex-convergents. A la seu del carrer de Calàbria han cregut sempre que la suma els restaria. El resultat de la determinació de Junqueras aquest 28-A és que l’antic cinturó infranquejable per a l’independentisme cada vegada ho és menys, tot i que la convocatòria d’unes eleccions espanyoles no era, d’entrada, la més favorable, i una part de l’independentisme es pot haver abstingut o pot haver votat forces no sobiranistes. ERC ha guanyat en algunes de les viles mitjanes del Baix Llobregat (com ara Molins de Rei, Olesa de Montserrat i Corbera de Llobregat) i municipis més petits (Begues, Torrelles, Sant Climent i Cervelló). A les grans ciutats, com ara l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, ha millorat els resultats i ha escalat posicions, molt lluny encara de la victòria obtinguda pel PSC i de la força que hi atresoren els comuns. Però el mapa ja no és uniforme: s’hi dibuixen discontinuïtats. No hi ha cap franja monocolor i Junqueras ha començat a minar l’antiga hegemonia socialista, que es va tenyir del carabassa de Ciutadans en les eleccions catalanes del 21-D i del violeta d’En Comú Podem en les espanyoles anteriors.

La crida al vot útil per a aturar el tripartit de dretes ha fet forat als municipis metropolitans i l’independentisme hi continua essent minoritari. Junts per Catalunya (JxCat) hi ha mantingut la discreta posició obtinguda per CDC i el suport al Front Republicà (FR) hi ha estat testimonial. Però l’avenç d’ERC ha fet que l’independentisme comencés a fer-hi un forat enfront de la clara majoria partidària de preservar la unitat de l’estat espanyol, en una disputa constant amb el PSC (que ha recuperat l’espai perdut en mans de Pablo Iglesias el 2016), els comuns (que han resistit al podi de les urbs metropolitanes, malgrat la davallada general) i Cs.

Barcelona és la gran excepció, i potser un primer símptoma de canvi. ERC hi ha guanyat amb un 23,12% dels vots, seguit molt de prop pel PSC. L’independentisme hi ha arribat al 37,22%, amb els vots de JxCat i el FR. El percentatge no és pas gaire lluny dels resultats globals de les tres candidatures a Catalunya –39,38%–, una xifra històrica en unes eleccions espanyoles. A la capital catalana, ERC va ser segon el 2016, darrere els comuns. JxCat hi ha perdut més de dos punts, però s’hi ha mantingut en el cinquè lloc, i el FR hi ha superat la barrera del 3%, amb més de 28.700 vots.

Un creixement lent, però generalitzat

Junqueras ha tornat a confiar en Gabriel Rufián per a intentar penetrar en la perifèria barcelonina, i el tàndem ha obtingut un augment de suport notable en les grans ciutats del cinturó. Ha esdevingut la quarta o tercera força (segon el municipi) i el 2016 acostumava a ser la cinquena. Els primers llocs han estat blindats per al PSC, els comuns i Cs. A l’Hospitalet de Llobregat, ERC ha passat del 8,37% al 13,63% i ha escalat una posició en el rànquing: quarta formació més votada. A Badalona partia del mateix cinquè lloc, i ha esdevingut tercer: ha passat de tenir l’11,51% al 17,62% dels vots i ha superat Inés Arrimadas, igual que a Gavà (16,90%). A Santa Coloma de Gramenet, ERC gairebé ha doblat els suports (del 5,80% al 10,73%) i ha estat quarta força. És un municipi tradicionalment molt complicat per a ERC i l’antiga CDC. JxCat no hi ha augmentat el 2% que els convergents hi van obtenir el 2016 i són la setena candidatura més votada, darrere del PP i Vox.

A Cornellà de Llobregat, la distribució ha estat similar. ERC ha passat del 7,94% al 12,52% (de cinquena força a quarta) i JxCat ha millorat del 3,18% al 7,94%, tot i que és la setena candidatura, també darrere el PP i l’extrema dreta. És la mateixa posició aconseguida per Laura Borràs a Sant Boi de Llobregat, on JxCat ha perdut un punt (3,64%). ERC s’hi ha convertit en la tercera força, amb el 15,59%; tres anys abans era la cinquena, amb el 9,40%. El patró es repeteix a Viladecans: ERC, quarta (amb un 12,42%, quan en tenia un 3,74%) i JxCat setena (3,74%). I a Sant Adrià de Besòs, amb un 14,75%. A Castelldefels, ERC ha estat tercera (17,20%) i ha superat Cs; igual que al Prat de Llobregat (on ha passat del 7,94% al 3,96%) i a Esplugues (15,71%). En aquestes ciutats, el FR no ha arribat al 2% dels vots.

La realitat és complexa. Les grans ciutats metropolitanes continuen essent difícils d’abastar per a l’independentisme i caldrà veure si l’electorat consolida l’avenç d’ERC a mitjà i llarg termini. Els resultats de Junqueras milloren si posem la lupa més enllà del cinturó i ampliem l’àrea d’influència barcelonina fins a les ciutats més poblades del Vallès, el Maresme i el Garraf. Junqueras ha guanyat a Sant Cugat del Vallès (26,75%), com també ho va fer ara fa tres anys, i JxCat s’hi ha mantingut en segon lloc (16,73%), davant el PSC. També ha quedat primera a Vilanova i la Geltrú (25,26%) i segona a Terrassa (20,86%), Sabadell (21,65%), Granollers (23,65%) i Mataró (22,09%), darrere el PSC i davant dels comuns. ERC ha quedat tercera a Cerdanyola del Vallès (19,28%) i a Mollet (18,09%), darrere del PSC i ECP i davant d’Arrimadas.

Sant Vicenç dels Horts: una mostra

Potser els resultats de Sant Vicenç dels Horts, el poble de Junqueras, són els que resumeixen millor la tendència a l’alça que ha viscut ERC a la perifèria barcelonina. El juny del 2016, va quedar-hi tercera (14,95%) i els comuns van guanyar-hi folgadament (28,15%) seguits del PSC (20,63%). Aquesta vegada, Junqueras ha estat segon amb el 23,29% dels vots, darrere de Meritxell Batet (27,64%), i molt lluny de JxCat (2,74%). Alguna cosa sembla haver canviat a l’àrea metropolitana. El temps ho dirà.

En aquest mapa, podeu veure el creixement d’ERC per municipis: