[EN DIRECTE] El Nou Front Popular i els macronistes retiraran candidats a la segona volta per mirar de frenar l’extrema dreta

Ciotti s'enfronta a una segona tanda incerta

L'encara president dels Republicans, Éric Ciotti, s'ha imposat amb un 41% dels vots a la primera circumscripció del departament dels Alps Marítims, lluny dels altres dos candidats que s'han classificat per a la segona tanda: del candidat del Nou Front Popular, Olivier Salerno (26,6%) i el candidat de Renovar, Graig Monetti (22,8%). Junts, ambdós candidats superen amb escreix els suports de Ciotti, per la qual cosa una hipotètica retirada de Monetti de cara a la segona tanda podria perjudicar greument les seves possibilitats de ser re-elegit com a diputat

El Rassemblement National, la formació amb més diputats elegits en primera tanda

En aquest moment se saben els resultats finals de 535 circumscripcions de les 577 que conformen el mapa electoral de l'estat francès, incloent-hi les quatre en què es divideix Catalunya Nord.

En aquests moments, tan sols 65 diputats han estat elegits en la primera volta, incloent-hi Anaïs Sabatini (Rassemblement National) a la segona circumscripció de Catalunya Nord. D'aquests diputats que s'estalviaran la segona volta, 38 són del Rassemblement National, 21 del Nou Front Popular i dos de Renovar.

Entre els 1.122 candidats classificats per a la segona tanda, 398 són del Rassemblement National, 341 del nou Front Popular, 260 de Renovar i 57 dels Republicans.

Attal s'imposa clarament, però no s'estalvia la segona tanda

El primer ministre Gabriel Attal s'ha imposat de forma molt clara a la desena circumscripció del departament dels Alts del Sena, amb un 43,93% dels vots, però no ha pogut estalviar-se la segona volta. El segon lloc ha estat per a la candidata del nou Front Popular, Cécile Soubelet, que ha obtingut un 35,64% dels vots i ha estat l'altre candidat de la circumscripció que s'ha classificat per a la segona tanda. El 2022, ambdós representants ja van enfrontar-se en segona votació, en què l'ara primer ministre va imposar-se amb gairebé un 60% dels sufragis.

Ipsos: el Rassemblement National, primera força amb un 33,2%

L'agència Ipsos Talan ha actualitzat el seu sondatge a peu d'urna. El Rassemblement National i els seus aliats serien primera força amb un 33,2% dels vots i el nou Front Popular seria la segona força amb un 28,1% dels vots –un marge més estret que no preveien la majoria de sondatges, que situaven la formació ultradretana en prop d'un 37% dels vots. El Rassemblement National s'imposaria al nou Front Popular per tan sols un punt, amb un 29,2% dels vots.

La tercera força, a una distància considerable d'aquestes dues formacions, seria el bloc centrista del president Macron amb un 21% dels vots, i els Republicans serien quarts amb un 10% dels sufragis.

L'agència Ifop, per la seva banda, atorga un marge lleugerament més alt de vots al Rassemblement National (34,8%) i un percentatge molt semblant al nou Front Popular, que seria segona força amb un 29,1% dels vots. Renovar, per la seva banda, és tercera amb un 21,5% dels vots, mentre que els Republicans cauen a la quarta posició amb un 10% dels suports.

Les estimacions contrasten marcadament amb els resultats de les darreres eleccions legislatives franceses, ara fa dos anys. Aleshores, Renovar va ser primera força amb un 25,8% dels vots, seguida de ben a prop per la Nova Unió Progressista Ecologista i Social (NUPES), enguany encarnada en la candidatura del nou Front Popular (25,7%). El Rassemblement National, ara primera força, va quedar en tercer lloc amb un 18,7% dels vots, mentre que els Republicans van ser quarts amb un 10,4% dels vots. Reconquête, la formació extremista d'Éric Zemmour, fou cinquena força amb un 4,2% dels vots: enguany, tant Ipsos com Ifop li atorguen una estimació de vot d'entorn d'un 0,5%.

Resultats finals a Catalunya Nord

Ja se saben els resultats finals a Catalunya Nord. En la primera circumscripció, dos candidats han aconseguit prou suport per a passar a la segona ronda: Sophie Blanc, del Rassemblement National (45,24%), i Francis Daspe, del Nou Front Popular (25,48%). El candidat de Renovar, Christophe Euzet, ha estat tercer, amb un 16,14% dels vots, i no ha passat a la segona volta.

En la segona circumscripció, Anaïs Sabatini (Rassemblement National), ha estat elegida en primera volta, amb un 54,98% dels vots, molt per sobre del centrista Marc Medina (20,45%) i el candidat del Nou Front Popular, David Berrué (19,96%).

En la tercera circumscripció, Sandrine Dogor-Such (Rassemblement National) ha obtingut un 45,70% dels vots, de manera que ha passat a la segona volta juntament amb Nathalie Cullell, del Nou Front Popular (28,03%) i Laurence Gayte, de Renovem (20,42%).

I a la quarta circumscripció, Michèle Martinez, de Rassemblement National, ha guanyat amb un 47,79% dels vots, de manera que s’haurà de tornar a presentar en la segona tanda diumenge vinent, contra el candidat del Nou Front Popular, Julien Baraillé (25,95%). Patricia Nadal, de Renovem, ha estat tercera, però no ha obtingut prou suport (16,57%) per a passar a la segona volta.

Le Pen, elegida en primera volta

La fundadora i candidata del Rassemblement National, Marine Le Pen, ha estat elegida en primera volta a l'onzena circumscripció del departament del Pas-de-Calais amb un 58,04% dels vots i el suport d'un 34,71% dels electors inscrits. Ha estat seguida per la candidata del Nou Front Popular, Samira Laal (26,05%) i, a més distància, del candidat de Renovar, Dorian Lamy (7,58%).

El 2022, a Le Pen li va caldre esperar a la segona volta per a ser elegida diputada de l'Assemblea francesa. En aquella votació, s'imposà a la candidata ecologista Marine Tondelier amb un 61% dels vots.

Attal: "L'extrema dreta és a les portes del poder"

El primer ministre francès, Gabriel Attal, ha comparegut poc després de les 22.00 –dues hores més tard del tancament dels col·legis electorals– per a valorar el transcurs i els resultats preliminars de la jornada electoral.

"Tenim la sincera convicció que estem duent a terme una lluita justa, contundent, necessària i indispensable. Però aquesta nit no és una vetllada com una altra. La lliçó d'aquest vespre, en què l'extrema dreta és a les portes del poder, és clara: evitar que el Rassemblement National tingui majoria absoluta i governi el país amb el seu projecte nefast", ha dit Attal.

En aquest sentit, el primer ministre ha anunciat que una seixantena de candidats de Junts es retiraran de cara a la segona volta per a facilitar als candidats que hagin obtingut més vots que derrotin al candidat del Rassemblement National, i ha demanat a tots els candidats d'altres formacions que "comparteixen els valors republicans" en una situació semblant que també ho facin. "El nostre deure moral és fer tot el possible per evitar que passi el pitjor", ha continuat.

I ha afegit: "Aquesta setmana continuarem lluitant junts. Votarem junts la República i votarem els candidats que defensen la República". En aquest sentit, ha explicat "el repte d'aquesta segona volta és privar a l'extrema dreta de la majoria absoluta" per a "construir majories de projectes entre forces republicanes", tot recordant que el Nou Front Popular –que els sondatges a peu d'urna coincideixen a pronosticar que ha quedat en segon lloc, per davant de la coalició de Junts però per darrere del Rassemblement National– no tindrà majoria absoluta.

PS: Per primer vegada l'extrema dreta pot governar el país

Olivier Faure, primer secretari del Partit Socialista i diputat a l'Assemblea francesa, ha advertit en una entrevista televisiva a TF1: "Per primera vegada d’ençà de la Segona Guerra Mundial, l'extrema dreta pot governar el país. La pregunta que es farà la setmana vinent és: els donem plens poders o no els en donem?"

Per a la segona volta, Faure –reelegit avui per l'onzena circumscripció del departament de Sena i Marne– ha estat contundent: "Cap candidat d'esquerres no podrà continuar si s'arrisca a contribuir a la victòria del candidat de la ultradreta. Sense excepcions."

Sabatini (RN) elegida en la primera volta a Catalunya

Anaïs Sabatini, candidata de Rassemblement National, ha estat elegida en primera volta a la segona circumscripció de Catalunya Nord, on s’ha imposat amb un 54,98% dels vots. A més, ha obtingut un 36% del suport del total d'electors censats, i per això ha estat elegida directament en la primera tanda. La segona posició ha estat per al centrista Marc Medina (20,45%) i el candidat del Nou Front Popular, David Berrué (19,96%), ha estat tercer.

La ultradreta també s’ha imposat clarament a les altres tres circumscripcions en què es divideix Catalunya Nord, però no per un marge prou ample per a evitar la segona tanda.

A la primera circumscripció ha guanyat la candidata de Rassemblement National, Sophie Blanc, amb un 45,27%. Francis Daspe, candidat del Nou Front Popular, ha estat segon, amb un 25,53% dels vots. I Christophe Euphet (Junts) ha estat tercer amb un 16,05% dels sufragis.

A la tercera circumscripció la candidata de la ultradreta no ha pogut evitar la segona volta. Sandrine Dogor-Such, de Rassemblement National, hi ha obtingut un 45,70% dels vots. Nathalie Cullell, del Nou Front Popular, ha estat segona amb un 27,93%. I Laurence Gayte, de Junts, ha estat tercer amb un 20,40% dels vots.

I a la quarta circumscripció, Michèle Martinez, de Rassemblement National, ha guanyat amb un 47,79% dels vots, de manera que s’haurà de tornar a presentar en la segona tanda diumenge vinent. La segona posició l’ocupa el candidat del Nou Front Popular, Julien Baraillé (25,95%); i la tercera, Patricia Nadal, de Junts (16,57%).

El partit de Le Pen s'imposa en la primera volta

El Rassemblement National compleix els pronòstics i s'imposa de forma i obté un 33,5% en els resultats provisionals, tal com preveien els sondatges a peu d'urna d'Ipsos i Ifop publicats en el moment del tancament dels col·legis electorals.

La segona posició seria per al Nou Front Popular, amb un 28,1% dels vots. La coalició centrista Junts per la República del president Macron, mentrestant, cau a la tercera posició amb un 20,7% dels vots. Els Republicans, finalment, queden com a quarta força amb un 10% dels vots.

El partit de Macron retira candidats per derrotar l'extrema dreta

En un comunicat de premsa difós fa pocs minuts, la coalició centrista de Junts ha demanat també als seus candidats que hagin quedat tercers a les seves respectives circumscripcions que es retirin de la cursa electoral a fi d'aglutinar el vot en el candidat més ben posicionat que no sigui del Rassemblement National en la segona volta.

"Davant l'amenaça d'una victòria de l'extrema dreta, demanem a tots els grups polítics que actuïn amb responsabilitat i facin el mateix", diu el text, que avisa que el Rassemblement National "una amenaça inacceptable contra la qual hem de lluitar".

Mélenchon retira candidats per derrotar l'extrema dreta

Jean-Luc Mélenchon, fundador i dirigent de la França Insubmisa, ha demanat a tots els candidats del Nou Front Popular que hagin quedat tercers a les seves respectives circumscripcions que es retirin a la segona volta per a facilitar que els electors facin pinya amb el candidat més ben posicionat a la primera volta que no sigui del Rassemblement National.

"Ni un vot, ni un escó més per al RN. Les nostres instruccions són clares i senzilles", ha dit, després de presentar la segona volta com una lluita entre el Nou Front Popular i el Rassemblement National. I ha afegit: "Tots hem de prendre partit, implicar-nos i convèncer aquells que ens envolten. La república està en joc".

L'extrema dreta haurà d'anar a la segona volta a Catalunya

Els resultats ja han començat a comptar-se a la Catalunya Nord.

En la segona circumscripció, amb un 91,47% de l'escrutini, la candidata del Rassemblement National, Anaïs Sabatini, s'ha imposat amb un 55,74% dels vots.

En la tercera circumscripció, amb un 79,34% dels vots escrutats, la candidata del Rassemblement National, Sandrine Dogor-Such, voreja la majoria absoluta, amb un 47,44%. Tanmateix, aquest resultat tampoc no li valdria per a ser elegida en primera volta, atès que és gairebé tres punts per sota del 50,01% necessari.

En la quarta circumscripció, amb un 84,58% dels vots escrutats, també s'ha imposat la candidata de la ultradreta, Michèle Martinez, amb un 47,49% dels vots, per la qual cosa haurà de disputar també la segona volta.

Ara com ara, el Ministeri d'Interior francès continua sense facilitar resultats per a la primera circumscripció.

Sondatges donen la victòria a Le Pen

La ultradreta ha complert els pronòstics i s'ha imposat de forma clara en els sondatges a peu d'urna que han aparegut en el moment del tancament dels col·legis. Així i tot, l'aliança dels partits democràtics que conformen la segona força i la tercera –el Nou Front Popular, Junts i els Republicans– obtindria la majoria absoluta tot i la victòria de la ultradreta.

Així, la primera estimació d'Ipsos Talan per a France Télévisions, Radio France i France24/RFI atorga un 34% dels vots al Rassemblement National i els seus aliats, i deixa el Nou Front Popular en segon lloc i 6 punts per darrere, amb un 28,1%. La tercera posició és per al bloc centrista del president Emmanuel Macron, Junts, que aconseguiria un 20,3% dels sufragis i seria a 14 punts de la ultradreta, i els Republicans serien quarts, amb un 10,2% dels vots.

El segon sondatge a peu d'urna, publicat per Ifop, atorga un 34,2% al bloc d'ultradreta i una xifra una mica més bona –d'un 29,1%– al Nou Front Popular. El bloc centrista de Macron també és tercer, amb un 21,5% dels vots, i els Republicans cauen a la quarta posició, amb un 10%.

Tanquen els col·legis a l'estat francès amb un gran augment de la participació que augura un escrutini molt renyit

Els col·legis electorals que restaven oberts, majoritàriament a les grans ciutats, han tancat a les 20.00 amb un gran augment de la participació, de gairebé vint punts, que augura un escrutini molt renyit.

Tanquen els col·legis a Catalunya Nord

A les 18.00 han tancat els col·legis a Catalunya Nord. A les ciutats grans de l'estat francès –com ara París, Montpeller, Tolosa, Marsella i Lió– l'horari de votació s'estén fins a les 20.00. A aquesta hora és, precisament, quan es publica el sondatge a peu d'urna i comencen a publicar-se els primers resultats.

La participació a les eleccions franceses es dispara fins al 61% a Catalunya Nord

Participació històrica a les eleccions legislatives franceses. La taxa de participació fins a les 17.00 s'estima d'un 60,97% a Catalunya Nord. Són 21 punts més que en les legislatives del 2022, en què va ser del 39,59%. A l'estat francès, la participació ha arribat fins al 59,39%, 20 punts més que en les legislatives del 2022, en què es va arribar al 39,42%. No s'arribava a aquestes xifres de participació d'ençà del 1978.

Kounde demana de no votar l'extrema dreta

El jugador del Barça i de la selecció francesa Jules Kounde ha demanat d'anar a votar i de no votar l'extrema dreta. "Per la meva banda, veig que l'extrema dreta mai no ha portat un país cap a més llibertats, més justícia i convivència. I crec que no ho farà mai", ha dit a la xarxa social X. Aquests darrers dies uns quants futbolistes francesos s'han posicionat sobre les eleccions.

C'est un jour important pour la France et pour son futur. Par les temps qui courent, voter est un devoir autant qu'un droit.

La force de la démocratie, c'est que chaque voix compte et que chacun est libre de donner son opinion.

Pour ma part, je vois que l'extrême droite n'a…

— Jules Kounde (@jkeey4) June 30, 2024

La major part de dirigents polítics ja han votat

La majoria de dirigents dels principals partits polítics ja han votat a les eleccions legislatives. Per exemple, el president Emmanuel Macron, el primer ministre Gabriel Attal i Jordan Bardella, del Rassemblement National.

Quan es farà la segona volta? Quins candidats la disputaran?

El mapa electoral a l’estat francès es divideix en 577 circumscripcions (una per diputat), quatre de les quals corresponen a Catalunya Nord. La votació a les eleccions legislatives es duu a terme en dues voltes, la primera de les quals és avui. Si els candidats no aconsegueixen d’obtenir una majoria absoluta en primera ronda a la seva circumscripció, tal com sol ser habitual, es fa una segona volta en què participen tan sols els candidats que hagin obtingut un 12,5% dels vots (o més) a la primera volta: si cap candidat supera aquest llindar, els dos candidats més votats passen directament a la segona volta, independentment del resultat que hagin obtingut. En aquesta segona volta, que es farà diumenge vinent, el candidat que obtingui més vots (és a dir: una majoria simple) serà elegit diputat.

La participació creix de tres punts a Catalunya Nord, amb un 26,33%

La participació ha crescut de tres punts a Catalunya Nord en la primera volta de les eleccions legislatives, amb els resultats de les 12.00. De moment, s'ha registrat una participació del 26,33%, tres punts més que no pas el 2022, que va ser d'un 23,32%. Els col·legis electorals del Departament dels Pirineus Orientals tancaran a les 18.00.

#Législatives2024

Le taux de participation à 12h pour le scrutin de ce dimanche 30 juin est estimé à 26,33 % dans les Pyrénées-Orientales.

Lors des élections législatives de 2022, à la même heure, le taux de participation était estimé à 23,32 %.

Les bureaux de vote dans les… pic.twitter.com/XWsoCeBAIw

— Préfet des Pyrénées-Orientales (@Prefet66) June 30, 2024

A l'estat francès, la taxa de participació ha pujat de més de set punts en comparació amb els comicis de fa dos anys, segons la primera valoració del Ministeri d'Interior. A les 12.00 la participació provisional se situa al 25,9%, enfeont del 18,4% de fa dos anys a aquesta mateixa hora, 7,5 punts percentuals més.

El sistema electoral

L'Assemblea francesa és formada per 577 representants, que s'elegeixen entre els candidats inscrits en cada circumscripció electoral, tant a l'estat francès continental com als territoris d'ultramar. Així, a les eleccions legislatives els ciutadans voten qui volen que representi la seva circumscripció a l'Assemblea. L'elecció es resol en una sola volta si algun dels candidats aconsegueix més del 50% dels vots emesos i, a més, si aquests representen almenys el 25% del total del cens. Si no es donen aquestes circumstàncies, es va a una segona ronda en què s'elegeix definitivament el candidat.

A diferència de les presidencials, a la segona volta poden passar més de dos candidats per circumscripció, atès que el requisit per a accedir-hi és haver superat el llindar del 12,5% dels vots. La segona volta la guanya el candidat que obté més vots.

L'existència d'una segona volta és una de les particularitats principals del sistema electoral francès i històricament ha servit per a barrar el pas a l'extrema dreta. Davant les possibilitats de victòria de l'extrema dreta, amb el sistema a dues voltes es va crear l'anomenat "front republicà", un pacte no escrit en què socialistes i conservadors –els partits principals– es comprometien a donar suport al candidat més moderat que competia contra el d'extrema dreta.

Obren els col·legis electorals

Ja han obert els col·legis electorals a Catalunya Nord, on es podrà votar fins a les 18.00. A les ciutats grans de l'estat francès –com ara París, Montpeller, Tolosa, Marsella i Lió– l'horari de votació s'estén fins a les 20.00. A aquesta hora és, precisament, quan es publica el sondatge a peu d'urna i comencen a publicar-se els primers resultats.