27.05.2019 - 12:22
|
Actualització: 27.05.2019 - 13:05
El PSC i ERC empaten a la Diputació de Barcelona amb 16 diputats cadascun. Els socialistes van aconseguir-ne 10 fa quatre anys i ERC, 11. Junts per Catalunya perd la meitat de representants que tenia CiU i es queda amb 7, baixant de la primera a la tercera posició. En quarta posició continua En Comú Guanyem, però perd dos diputats i es queda amb cinc. Per darrere hi ha Ciutadans amb 4, que en suma un, i el PP, que en perd un i es queda amb 2. Entra Tot per Terrassa amb un representant i la CUP, que en tenia tres, queda fora del ple. La Diputació de Barcelona total té 51 diputats.
La composició de les Diputacions les determinen els resultats municipals. Una vegada constituïts tots els ajuntaments, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut algun regidor a cada partit judicial. La junta procedeix a distribuir els llocs de diputats que corresponguin a cada partit d’acord amb els vots obtinguts i aplicant-hi el sistema d’Hondt. De moment, el ministeri d’Interior espanyol encara no ha informat dels resultats de totes les diputacions.
Al partit judicial de Barcelona, PSC, ERC i ECG obtenen 4 diputats, mentre que JxCat, PP i Cs en sumen 2. Al de l’Hospitalet de Llobregat ha guanyat el PSC amb 3 diputats, mentre que ECG, Cs i ERC en sumen un. Al partit judicial de Sabadell, el PSC obté 2 diputats, mentre que republicans i Cs aconsegueixen un. Els quatre diputats de Terrassa se’ls reparteixen els socialistes, Junts per Catalunya, ERC i TxT. Granollers i Sant Feliu de Llobregat tindran 2 diputats del PSC i 1 d’ERC. A Mataró, els republicans obtenen 2 diputats i el PSC 1. A Manresa, a Arenys de Mar i a Vic es reparteixen els diputats Junts per Catalunya i ERC. Pel que fa als partits judicials amb diputats únics, ERC obté els de Berga i Igualada; JxCat el de Vilafranca del Penedès, i el PSC el de Vilanova i la Geltrú.
El PSPV guanya la Diputació de València
La Diputació de València, que té 31 diputats, quedarà integrada per 13 diputats del PSPV, vuit del PP, cinc de Compromís, i tres de Ciutadans mentre que EU i Podem, fins ara amb un representant cadascun en queden fora. A més, al nou plenari entren dos nous partits: la Vall ens Uneix i Vox, amb un representant cadascun.
Al partit judicial de València, amb 18 diputats en joc, el PSPV tindrà sis representants davant dels quatre de l’anterior legislatura; el PP es queda amb quatre enfront dels sis que tenia; Compromís manté els seus quatre representants, Ciutadans guanya un i en suma tres i entra Vox. A Alzira el PSOE es queda amb el diputat que tenia el PP i Compromís manté el seu; i en els partits judicials de Gandia, Llíria, Sagunt i Xàtiva es mantenen un diputat per al PSOE i un altre per al PP. A més, els socialistes es queden amb el diputat de Sueca que tenia Compromís i amb el de Requena que estava en poder del PP, i perden el d’Ontinyent a favor de la Vall ens Uneix, segons les mateixes fonts.
El PP perd la Diputació de Castelló 24 anys després
El PSPV de Castelló podrà governar a la Diputació de Castelló gràcies als seus 12 diputats i els 2 que ha aconseguit Compromís, amb el que prendrien així la presidència al PP després de 24 anys. A falta de les dades oficials del govern espanyol, fonts del PP i del PSPV han indicat a EFE que els socialistes haurien obtingut 12 diputats (davant els 8 que va obtenir el 2015), mentre que PP ha obtingut 11 (enfront dels 14 que va tenir en l’última legislatura), Ciutadans ha mantingut els seus dos representants i Compromís també revalida els seus dos diputats. Podem (que va tenir un representant en l’anterior legislatura), es queda sense representació i Vox no aconsegueix entrar a formar part del govern provincial.
Per partits judicials, a Nules el PSPV va obtenir 3 diputats i el PP 2; a Sant Mateu el PP va aconseguir un escó; a Segorbe un el PP; a Lucena un diputat per al PSPV; a Morella un escó per als socialistes; a Vinaròs dos per als socialistes i un per al PP i en Albocàsser un per al PP. En el partit judicial de Castelló, el PSPV ha aconseguit 5 diputats, el PP 4, Ciutadans 2 i Compromís 2.
ERC guanya la Diputació de Lleida
ERC s’ha situat com a força majoritària amb 11 diputats a la Diputació de Lleida, per davant de JxCat que n’ha obtingut 9. Els republicans podran governar la corporació municipalista però hauran de pactar per arribar a acords puntuals, ja que la majoria en aquesta institució se situa en els 14 diputats. El PSC ha passat de 4 a 3 diputats i Cs ha aconseguit mantenir l’únic diputat que va aconseguir el passat mandat. D’altra banda, el PPC i la CUP es queden sense representació a la Diputació però sí que entra un diputat del Comú de Lleida.
Els resultats d’aquest 26-M han donat majoria a ERC a la Diputació de Lleida amb 11 dels 25 diputats que hi ha a la cambra. Entre d’altres, ERC va obtenir els escons dels partits judicials de Sort i les Borges Blanques. JxCat ha passat dels 12 diputats que ha tingut CiU aquest mandat a 9, la qual cosa fa que pràcticament sigui impossible que pugui repetir l’actual presidenta, Rosa Maria Perelló, que va arribar al càrrec després que esclatés l’escàndol de corrupció al si de la institució amb el ‘cas Boreas’, que va comportar la detenció de l’expresident Joan Reñé. El mateix Reñé però, ha aconseguit majoria absoluta al seu municipi, a Fondarella (Pla d’Urgell), sota la marca de JxCat.
El PP resisteix a la Diputació d’Alacant
A la Diputació d’Alacant, el PP ha aconseguit resistir l’ascens del PSPV i continuarà com a primera força, amb 15 diputats. Els socialistes passen d’11 a 13, Ciutadans aconsegueix un més que en l’anterior legislatura i en tindrà 2, i Compromís 1, dos menys dels que tenia ara.
Victòria de l’esquerra als consells insulars, excepte a Eivissa
Les esquerres aconsegueixen també la majoria als consells insulars de Mallorca, Menorca i Formentera i la dreta només guanya al Consell Insular d’Eivissa. A Mallorca, el PSIB-PSOE és la força més votada amb deu consellers i gairebé noranta mil vots. El PSIB augmenta també la diferència respecte de Més. Fa quatre anys van quedar separats per només dos mil vots. El PP és segona força amb set consellers i seixanta-nou mil vots, seguit de Més amb quatre consellers i quaranta-dos mil vots. Cs, Podem, Vox i El PI, apleguen tres consellers cadascun.
A Menorca, es repeteix la victòria de l’esquerra. PSIB-PSOE i Més per Menorca amb quatre i tres consellers, respectivament arriben a la majoria absoluta. El PP aconsegueix quatre consellers i és la força més votada al consell. Podem aconsegueix un representant i Cs entra amb un conseller.
Al Consell Insular d’Eivissa, el PP és la força més votada i aconsegueix sis consellers i pot sumar majoria amb Cs que n’aconsegueix un. El PSIB ha aconseguit quatre consellers i Podem, dos. La candidatura sobiranista, Ara Eivissa no aconsegueix representació.
A Formentera, GxF guanya les eleccions però perd la majoria absoluta. L’esquerra suma. GxF ha aconseguit sis consellers i el PSIB, cinc. Sa Unió, la marca blanca del PP, ha fet sis consellers.
