14.11.2024 - 10:36
|
Actualització: 14.11.2024 - 11:14
Un equip multidisciplinari ha identificat noves restes de neandertals al jaciment de la cova de l’Arbreda de Serinyà (Pla de l’Estany). Concretament, s’hi han trobat tres dents humanes corresponents a un infant, un individu juvenil i un individu adult. Dues de les dents, procedents del nivell N de la cova, tenen una antiguitat mínima de 120.000 anys, mentre que la tercera dent, recuperada del nivell J, té entre 71.000 i 44.000 anys.
L’anàlisi del conjunt de restes ha permès d’identificar una molar decidual (dent de llet) inferior dreta, una molar permanent inferior dreta i un tercer premolar superior dret. Els resultats preliminars indiquen que aquestes dents podrien ser atribuïdes a l’Homo neanderthalensis.
Aquesta és la principal conclusió de l’article publicat a la revista American Journal of Biological Anthropology, arran d’un treball encapçalat per la doctora Marina Lozano, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili, en què també ha participat personal investigador i tècnic de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA), de l’Institut de Recerca Història de la Universitat de Girona, de la Universitat de Bordeus i de la Universitat Internacional de Catalunya.
Les dades s’han obtingut utilitzant un escàner de microtomografia (µCT) d’alta resolució per generar imatges tridimensionals de les tres dents trobades en els nivells J i N de la cova. Això els va permetre de reconstruir i analitzar l’anatomia interna de les dents, incloent-hi la unió esmalt-dentina (EDJ), el gruix de l’esmalt i el volum de la cavitat pulpar.
Comparació de les dents
Les imatges obtingudes van ser segmentades utilitzant un programari especialitzat per a una precisa diferenciació dels diferents teixits dentals. També es va aplicar microscòpia electrònica de rastrejament per a avaluar possibles alteracions postdeposicionals a la superfície de les dents, i assegurar que la conservació dels teixits permetia una anàlisi robusta. A més, es van utilitzar mesures morfològiques estàndard per a comparar les dents recuperades a la cova de l’Arbreda amb les d’altres jaciments, a més de models tridimensionals per quantificar la distribució del gruix de l’esmalt i determinar la forma i proporcions de la cavitat polpar.
“El descobriment és significatiu perquè ens permet d’obtenir més informació sobre la presència de neandertals a l’Arbreda en diferents moments (fa uns 120.000 anys i fa entre 71.000 i 44.000 anys). La resta més moderna és especialment interessant perquè s’encabeix en l’estudi de les estratègies de subsistència dels darrers neandertals de la península ibèrica, en un moment en què s’entreveu la coexistència amb els humans anatòmicament moderns”, assegura Lozano.
De fet, la investigació ha revelat que els neandertals que van habitar la Cova de l’Arbreda podrien haver alternat entre ocupacions estacionals curtes i assentaments més prolongats, la qual cosa suggereix una adaptació als canvis climàtics i ambientals.
La cova de l’Arbreda és un dels jaciments inclosos en el conjunt arqueològic de les coves del paratge del Reclau, del qual formen part altres jaciments com la cova d’en Pau, la cova del Reclau Viver, la cova de Mollet, la cova de Mollet III i el Cau del Roure. Els jaciments de Serinyà han estat fonamentals en el desenvolupament de l’arqueologia prehistòrica a Catalunya i compten amb una llarga història d’intervencions des de la dècada dels 80 del segle XIX. El 2008, els jaciments del paratge del Reclau van ser declarats bé cultural d’interès nacional i d’ençà del 1997 el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà els ha fet accessibles a la ciutadania.
Un jaciment clau
El jaciment de la cova de l’Arbreda és considerat clau per a estudiar la transició entre el paleolític mitjà i superior a Europa occidental. Excavada per primera vegada el 1972, la cova conté una seqüència arqueològica que abasta des del paleolític mitjà fins al neolític, i inclou eines lítiques associades a la cultura mosteriana, utilitzada pels neandertals.
A més, en els nivells inferiors s’han trobat proves d’ocupacions prolongades que mostren una presència recurrent de grups neandertals durant períodes llargs de temps, mentre que en els nivells superiors, ocupacions més curtes i estacionals. Aquest contrast reflecteix els canvis en les estratègies de subsistència d’aquests grups a mesura que s’acostaven a la seva extinció.
L’investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i un dels codirectors de l’excavació, Joaquim Soler, destaca la importància del jaciment. “És un lloc fonamental per a entendre la presència neandertal a Catalunya i la seva posterior substitució per part dels humans moderns. Aquestes noves troballes confirmen la importància de les ocupacions neandertals en aquesta zona, que van ser molt més prolongades del que inicialment pensàvem”, assegura Soler.