09.06.2018 - 22:00
És dur sentir que una de cada deu persones passen gana al món i una de cada 25.000 es moren de gana. I fa angúnia i indigna saber que una tercera part del menjar que es produeix al món s’acaba malbaratant, que vol dir llençant. Perquè això significa que amb una bona gestió dels aliments s’evitaria que hi hagués gent que passés gana al món. Perquè es produeix suficient menjar per alimentar les 7.000 M de persones que l’habitem. La qüestió s’agreuja quan descobrim que el malbaratament del menjar és la tercera causa de contaminació ambiental al planeta.
Aquestes macro xifres les va explicar Manuel Bruscas, coautor del llibre Los tomates de verdad son feos, dins l’acte de lliurament dels premis Remenja’mmm, que destaquen aquells restaurants que fan accions imaginatives i plenes de consciència social per a evitar el malbaratament alimentari.
El projecte Remenja’mmm, impulsat per les entitats Rezero (Residus Zero), Banc de Recursos, Nutrició Sense Fronteres i grup gsr, té per objectiu sensibilitzar tant els consumidors com la indústria de restauració i hostaleria, en la prevenció del malbaratament alimentari tot oferint propostes i accions alternatives per a la seva reducció. Fins ara ja són més de cent cinquanta els restaurants que s’han vinculat al projecte.
El fet és que de les 262.471 tones de menjar que es llencen cada any a Catalunya, el 16% prové del sector de la restauració. Altres equipaments generen un malbaratament important també, en especial els supermercats, però també els hospitals o les escoles. I es calcula que de mitjana les famílies europees llencem uns 400 € de menjar cada any. En els restaurants, una part d’aquest excedent alimentari ja es treballa per reduir-se des de projectes vinculats a la prevenció i al reaprofitament, però hi ha un gruix important de malbaratament que no s’ha atès fins ara. És l’excedent que generen els mateixos comensals dels restaurants amb tots els aliments que un cop servits a taula no es consumeixen i que malauradament han d’acabar a les escombraries.
I és en aquest context que vol incidir el premi Remenja’mmm, que s’ha convocat per primera vegada i que ha atorgat dos premis, el primer al complex Cerdanya ecoResort de Prullans i el segon al restaurant El Mercader de l’Eixample de Barcelona.
El director de Cerdanya ecoResort, David Isern, va recollir el premi i va explicar algunes de les iniciatives ecològiques i contra el malbaratament alimentari que han engegat des del 2016. En concret el premi se’ls ha atorgat per la iniciativa ben imaginativa que s’han empescat per evitar que els comensals deixin aliments al plat quan mengin del bufet lliure del seu restaurant Arç. A les taules els clients del restaurant troben un tríptic on se’ls informa de les xifres que suposa el malbaratament alimentari al món, se’ls convida a menjar només per la gana que tinguin i se’ls proposa un incentiu: aquelles taules on els comensals no deixin menjar al plat, se’ls recompensarà amb unes monedes de fusta que han anomenat ‘socialcerdans‘. A la sortida del restaurant es convida els comensals a dipositar els ‘socialcerdans’ en algunes de les tres guardioles destinades a tres projectes socials. Aquests ‘socialcerdans’ acabaran convertits en euros que l’empresa hostalera aportarà a les entitats socials, com a part de la seva responsabilitat social.
Per la seva banda, el restaurant El Mercader de l’Eixample de Barcelona va ser guardonat per utilitzar totes les parts del producte fent un ús de les receptes catalanes d’aprofitament, entre moltes altres accions contra el malbaratament que posen en pràctica cada dia.
I és que els restaurants conscienciats en reduir el malbaratament alimentari en els seus establiments acostumen a tenir una consciència molt alta que va lligada amb l’ecologia, l’estalvi energètic i les energies renovables, etc. I això no s’improvisa. Precisament el projecte de David Isern i la seva família a Cerdanya ecoResort de Prullans fa trenta anys que ja van implantar l’energia solar. I quan fa dos anys va decidir posar la natura en el centre del projecte, les iniciatives centrades en la sostenibilitat, la defensa del medi ambient, el reaprofitament i la lluita contra el malbaratament alimentari es van multiplicar: potencien els productes locals i ecològics, aposten per projectes centrats en la salut, tenen uns horts de permacultura on produeixen una part dels aliments que després elaboren a la cuina dels restaurants. Han creat una aula dedicada a l’entorn rural, el menjar que no aconsegueixen reaprofitar el converteixen en compost que serveix per abonar els horts… I d’altres propostes tan singulars com una aplicació de mòbil per als infants, que els estimula a deixar els mòbils i tauletes en favor de viure la natura, fent cabanes, excursions, visitant la granja que tenen per ensenyar els animals als infants, no pas per produir aliment… Fins i tot regalen un quit per plantar un arbre als clients, a fi de conscienciar sobre l’energia provinent de la biomassa.
***
Us recordem que aquest cap de setmana se celebra el projecte Benvinguts a pagès, una proposta on explotacions i projectes agraris de tot Catalunya obren d’una manera gratuïta, per explicar com treballen i viuen els seus propietaris: granges, obradors, horts, cellers, camps, ramats, barques de pesca… La voluntat d’aquesta iniciativa, organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Alícia, és ajudar a reconnectar el món urbà i el món rural, recuperant la cultura alimentària des del camp i alhora fomentar el producte de proximitat. Consulteu el mapa de propostes i activitats.
