Restaurants a la frontera (24)

Fa uns anys vaig fer treball de camp a l’Anoia. Vaig anar a totes les escoles i instituts, vaig entrevistar més de dues-centes persones i, en el transcurs d’aquest projecte, també vaig anar a uns quants restaurants. A Calaf vaig menjar a l’Atelier, que en aquell moment era el que tothom em recomanava, amb raó, tot i que també em vaig arribar fins a la Cuina de Mercat, on tenien un plat de mongetes tendres que encara recordo.

A Castellfollit de Riubregós ja hi havia anat abans, una vegada que vam trobar una cua llarguíssima a l’Hostal Colomí. Vam anar a Cal Jep, on vam menjar una escudella i carn d’olla fantàstiques. Cal Jep és un restaurant de menjar casolà on els gustos sempre et porten algun record.

A Sant Martí de Tous, hi coneixia el Casal. També hi ha Cal Vicenç, que feien tapes molt bones. Crec que només obrien els caps de setmana, però valia la pena. Sant Martí començava llavors a fer-se conegut pels contes i llegendes. A Jorba hi ha el restaurant Xarop’s, que en aquell moment portava un gran cuiner de la zona, Pere Santos, on es podien menjar cigronets de l’alta Anoia. Ara ja és tancat. Llavors també vaig descobrir el forn del poble, portat per un forner vocacional que feia un pa boníssim. Al cap de poc temps, va morir a conseqüència d’un aiguat i sempre l’he trobat a faltar.

Òdena per mi va ser un descobriment. Tot i que hi passava regularment per davant, no sabia ni que existia. La regidora de Cultura, Anna Maria Garcia, em va recomanar els Cubs. Després ha canviat de nom, però continua sent sensacional. Està situat al mig del bosc i, quan el vaig conèixer, feien uns entrants –una mena de pica-pica– que sempre podien ser diferents. Allà vaig menjar navalles amb llima, boníssimes. La primera vegada que hi vam anar ens van donar un arròs de muntanya que era tota una mostra de cuina d’aprofitament. Hi he tornat moltes vegades, l’he recomanat molt, perquè és un dels millors llocs de l’Anoia.

A Igualada, hi ha un restaurant que ha anat canviant de nom i d’equip, però sempre és molt bo. El vaig conèixer amb el nom de les Olles; també amb el nom de Singular, i darrerament em sembla que es diu Cúbics. El lloc és molt bonic i ha tingut la sort que sempre el porten grans professionals. Crec que la tradició l’avala.

A Santa Margarida de Montbui, la directora de l’institut em va recomanar un lloc que, si no recordo malament, era el Racó de la Bota, i va resultar que hi feien un menú excel·lent. Al cap d’un temps van obrir el restaurant de la Tossa (que és el nom del turó des d’on es pot veure pràcticament tota la comarca de l’Anoia). Allà, a part de gaudir de les vistes i de la natura, perquè és un lloc privilegiat, també tinc molt bon record del menjar.

A la Pobla de Claramunt, hi ha l’històric Hostal Robert. Hi he anat sovint per comunions, batejos i altres esdeveniments familiars. És un lloc de cuina casolana tradicional, molt bo. També havia anat alguna vegada al Cau de l’Ais i el menú que feien estava molt bé.

Castellolí havia estat tradicionalment un lloc de pas, i això vol dir que tenen una gran tradició restauradora. El més conegut ara és el Nou Urbisol, que realment és un lloc sensacional, tant si vas al menú com a la carta. També hi ha Cal Betes, un restaurant de carns a la brasa i bones amanides.

Al Bruc, el restaurant Cal Noio fa cuina que en podríem dir montserratina: unes amanides de tomàquet inoblidables, canelons i macarrons que et fan recordar totes les iaies i bona carn i bon mató.

Carme és un poble molt bonic on es poden fer moltes activitats a l’aire lliure. Per trobar cuina casolana es pot anar al Racó de Carme, una masia una mica als afores on es menjava molt bé.

Orpí és un altre d’aquests llocs que vaig descobrir en els meus trajectes per l’Anoia. És un lloc sorprenent i tan corprenedor que quan hi vaig portar un fill meu, em va dir: “Tenim això tan a prop de casa i no ho coneixem.” Allà hi ha el restaurant Castell d’Orpí, un clàssic de la zona que em va deixar bons records.

La Llacuna és prou coneguda com el paradís de les carns i els embotits. Hi ha diversos llocs on es pot menjar molt bé. Un és Cal Joan, que és a la plaça, on pots menjar carn a la brasa excel·lent. El restaurant històric i més clàssic és Ca l’Americano, que ha sabut combinar el que coneixem com a cuina casolana amb una elaboració característica. La carn, la verdura, les postres, tot és excel·lent i tractat de manera original. S’hi ha d’anar.

La Torre de Claramunt té un restaurant que havia conegut perquè era annex a la piscina i allà sempre hi he trobat un bon menú. És l’Era del Castell. A Capellades hi ha el restaurant Tall de Conill, que és un històric. També hi ha un lloc molt interessant, el restaurant Amadeus. Deixeu-vos aconsellar.

A Masquefa ja fa uns quants anys que el Raül porta el restaurant Cal Cuiner, un lloc que ha esdevingut el preferit dels masquefins per fer-hi tota mena de trobades. Fa uns menús amb arròs interessants i té una carta molt variada.

Tenint en compte que sóc de l’Anoia i només en uns quants mesos vaig fer tantes troballes, ben segur que qualsevol que s’hi arribi trobarà llocs que poden ser també grans descobriments.