Ressuscitar el català a Catalunya Nord

Com ho tenim i què cal fer? I sobretot “Què cal dir?” Un altre repte cabdal de l’equació. El discurs cap a la societat, en les dinàmiques sociolingüístiques, és un dels factors clau. Com ser eficaç en la resurrecció-replantació-normalització… sense infondre pessimisme i desmoralització? L’exercici és delicat. Veiam. A Catalunya Nord, el català és en un estat de clar perill i de recul: tot i el 61% de més de catorze anys que l’entén i el 35% que el sap parlar, un 1% o 2% el fa servir diàriament. Excepte quan, passada la frontera cap al sud, el 34% torna a fer servir el català. La llengua es troba en fase d’avançament cap al precipici –i pot durant anys i decennis. Però la punta de l’iceberg nord-català té la “reserva”, el recurs (el jòquer enganyós?) del sud de la ratlla a la Catalunya autònoma i a la resta dels Països Catalans. Si pensàvem que no hi havia res més a fer, ens resoldríem a dedicar-nos a altres causes o migraríem cap al sud. L’esperança de revertir la situació porta a enunciar factors essencials per “ressuscitar” el català (no és pas encara del tot difunt o enterrat): consciència identitària, marc legal – seguretat lingüística, ensenyament generalitzat. Aquests són els indispensables. És possible d’aconseguir-los a l’estat francès? Complicat, i la batalla és diària i permanent. “Complicat” significa que és possible. Hi ha signes positius enmig de la dificultat de la situació: es posa en marxa enguany una Oficina Pública de la Llengua Catalana amb vista a impulsar una política lingüística amb les institucions, el sentiment identitari català encara és viu, l’opinió favorable a l’ensenyament del català és molt majoritària… Queda la qüestió del milió: el futur de la llengua –la transmissió i permanència de l’ús– depèn de tu. De cadascun de nosaltres. És responsabilitat i decisió personal i individual. És urgent doncs prendre totes les mesures i disposicions (polítiques, jurídiques, administratives, comunicacionals) per garantir el dret individual a emprar el català, afavorir contextos, situacions (nínxols a Catalunya Nord?) de comunicació on es pot fer servir el català, i sobretot convèncer el màxim de nord-catalans que tenen a les seues mans de restablir la transmissió integeneracional. Parlar català als seus nins no “serveix” de res en particular; simplement permet de SER català, per a qui vol. És la importància de ser “catalanocreient” més que “catalanoparlant”.

Alà Baylac Ferrer

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’