11.03.2021 - 21:50
|
Actualització: 11.03.2021 - 21:53
Al muralista d’Alzira Toni Espinar se li ha girat feina. D’una banda vetlla perquè la galeria de plomes il·lustres de Muro d’Alcoi no desapareguen davall la piconadora. D’una altra, s’ha passat el cap de setmana netejant i repintant les imatges de les dones excel·lents que hi ha al mur d’una escola de Gandia i que divendres passat foren atacades i embrutades amb simbologia feixista.
De les tretze o catorze dones que va pintar, els intolerants en van ratllar cinc. Va acabar la feina dilluns. Plovia una mica i, com que era el Dia Internacional de les Dones, hi havia una marxa amb bicicleta en aquell entorn per a reivindicar-les.
Espinar ens ho conta per telèfon.
“No tan sols les vaig repintar, sinó que vaig buscar unes frases emblemàtiques de cada una, perquè elles transmeten un missatge més directe. Les havíem fetes el març del 2019, aquestes ja sabíem que no havien de durar tant. Era la tercera volta que les atacaven, i tocava fer-hi alguna cosa.”
Salvem els murals literaris!
Mentre passava a Gandia això, arreu del territori es congriava un moviment de suport per a unes altres obres d’Espinar. Una mena de “salvem els murals“, que no és altra cosa que salvem la memòria o salvem la cultura. Són el conjunt de retrats que va fer entre els anys 2016 i 2018 a diverses personalitats de les lletres al barri del Batà de Muro d’Alcoi. Són dèsset en total i són coneguts amb el nom de “Murals Literaris” i, entre més figures, hi són recognoscibles les de Ramon Llull, Bernat Metge, Ausiàs Marc i sor Isabel de Villena. Fets amb esprai, pintura acrílica i envernissats perquè resistesquen el pas del temps.
“Els vaig anar fent a poc a poc. Al principi, al mur hi havia un muralet dedicat a Ovidi. L’havien fet els xiquets de l’escola. L’ajuntament, la corporació anterior, em va comentar de fer alguna cosa sobre Estellés i Ovidi i vaig integrar-hi el mural dels menuts. El mur estava prou malmès i el vam anar refent. Quan en vam veure el resultat, amb l’ajuntament vam projectar de fer la galeria.”
I la galeria es va anar poblant amb les imatges de Ramon Llull, Jaume I, Ausiàs Marc, Jaume Roig, Joanot Martorell, però també amb Joan Valls i Enric Valor, que són pròxims a la comarca del Comtat. “Volíem afavorir la proximitat, també, sense deixar ningú, però mostrant personatges molt lligats a la terra i no tan llunyans en el temps.”
El futur del mural a l’aire
L’actual majoria a l’ajuntament, formada per una coalició entre el PP, Ciutadans i dos regidors no adscrits, ha planificat un futur del barri prou diferent i allunyat dels referents literaris. S’han adquirit els terrenys rodejats pel mur per a construir-hi un parc i uns equipaments urbans. El consistori ha obert un procés participatiu per a preguntar al veïnat què volen que se’n faça, de la galeria d’il·lustres. Això ha encès les alarmes a tot d’entitats. Per exemple, la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat i Acció Cultural del País Valencià que ha emprès una campanya de recollida de signatures entre els professors. Ja hi han respost més de dues-centes persones
En el manifest d’Acció Cultural es parla del valor pedagògic dels murals, que han de servir perquè els escolars puguen acostar-se a la tradició literària. Demana que siguen respectats “i posats en valor dins el procés de remodelació de l’espai anomenat del Batà de Muro, la qual cosa repercutirà positivament en la riquesa patrimonial, cultural i turística del poble de Muro”.
Espinar diu: “És normal que els professors i els mestres es mobilitzen. Em sembla una barbaritat que es vulga destruir el mural. Perquè açò no té res a veure amb respectar eixe mur. Va més enllà. Aquestes pintures han il·lustrat unitats didàctiques o llibres de text a tot el país. Hi ha una ruta muralística. Si en busques els noms a la Viquipèdia, veuràs que moltes biografies d’aquests personatges són il·lustrades amb aquests retrats.”
Ausiàs Marc rosset i el quadern roig de Joan Valls
L’estil d’Espinar és peculiar i recognoscible. Una mena d’horror vacui fa que no deixe ni un espai en blanc, que cada retrat siga farcit de color, de detalls, de lletres, de voltes i revoltes.
“He investigat sobre la iconografia. Per exemple, a Joan Valls l’he fet amb el quadern vermell i amb el fons relatiu a la seua temàtica. Dels personatges més antics, que no tenen foto, investigue en la iconografia. Si era un frare, mire com vestien els frares. A Jaume Roig el vaig fer amb el barret de metge. Ausiàs Marc és rosset, amb el monyo rull i amb barbeta perquè no se’n vaja gaire de les representacions que se n’han fet.”
Espinar diu que l’Ajuntament de Muro no li ha comunicat quines intencions té ni li han demanat opinió.
L’art urbà de gran format
A banda de muralista, Antoni Espinar, que viu a Xàtiva, és restaurador de pintura mural. Té obra als murs i parets de València, Alcoi i Cocentaina, però també a Milà, Roma i Tirana. Treballa per encàrrec o per gust. I és molt actiu en els moviments de l’art urbà. És, per exemple, el coordinador del festival Grafitea de Xest i ha pintat a Fanzara. És també l’organitzador del mural més gran de la ciutat de València, que és a la plaça de la Botxa, al barri de Velluters. El pròxim projecte que té és anar a Guatemala, contractat per l’Ajuntament d’Alzira, per fer un mural de seixanta metres en una ciutat agermanada amb la capital de la Ribera Alta.
