Manel Vidal defensa el gag del ‘Zona Franca’: “En l’eix nacional, el PSC és un partit d’extrema dreta”

L’humorista Manel Vidal ha parlat avui sobre el seu acomiadament del Zona Franca, de TV3, en un enfilall a Twitter, després d’haver-se fet públic que no hi apareixeria més per una intervenció en què situava el votant del PSC en un gràfic en què apareixia una esvàstica. L’humorista defensa el gag que va fer i reitera que “en l’eix nacional, el PSC és un partit d’extrema dreta”.

Hola. Vull dir algunes coses i si us sembla podem anar matant el tema.

— Manel Vidal Boix (@massanagranaire) January 28, 2023

Us reproduïm tot el fil a continuació:

“Hola. Vull dir algunes coses i si us sembla podem anar matant el tema. Primer de tot: jo sabia perfectament on em posava i sabia que això podia passar en qualsevol moment. Una mica de cronologia. A l’estiu en Joel em proposa fer una secció de política catalana al ‘Zona Franca’. Jo no hi tenia especial interès, en què la secció fos de política, perquè puc parlar de molts altres temes amb la mateixa (relativa) solvència. Però vaig acceptar, perquè vaig fer un DAFO ràpid i em va sortir que havia d’acceptar.

A mesura que s’apropa el dia de l’estrena del programa em comencen a demanar que no parlem tant de política. Que ‘obrim el focus’. Que a la casa els preocupa la secció, que ara el PSC ha entrat a la CCMA, que per què no parlem d’altres temes. Això s’emmarca en una consigna claríssima que vaig intentar explicar en aquests dos tuits del juliol.

Òbviament, quan diuen ‘no parlem tant de política’ volen dir ‘no parlem tant de política catalana’ o directament ‘no parlem tant de la independència de Catalunya’. Parlem de la vorera ampla que ha fet la Colau a Consell de Cent o de la noia de la Complutense que no sé què. O sigui que a partir de llavors m’obligo a parlar de política nacional cada setmana. I mare de Déu senyor ja us asseguro que m’hi he hagut d’esforçar i he hagut de rascar el fons de la paella, perquè han degradat tant la nostra conversa política que pràcticament han aconseguit que continuar parlant de política catalana et faci semblar un boig. És una profecia autocomplerta: han convertit la Generalitat en una Gestoria (i hi han posat el president amb més pinta de gestoret de la història) perquè així la gent entengui que aquí no tenim cap poder, que som un païset ridícul i que el 2017 ens vam flipar moltíssim.

Dimarts d’aquesta setmana vaig anar a fer la secció i hi vaig parlar dels pressupostos. Aquest és el tall de la prima consulta (la segona anava sobre senglars i cabirols; era més divertida, en la meva humil opinió).

Vaig intentar explicar com estan les coses: el PSC té Esquerra agafadíssima pels collons i Esquerra s’està deixant humiliar per pur complex d’inferioritat i síndrome d’Estocolm. Una altra vegada. Esquerra està sublimant el noble art de l’autonomisme mal fet. Ja és trist fer autonomisme, però jo què sé, si l’has de fer, com a mínim fes-lo bé. No només han renunciat al discurs nacional, sinó que han decidit que es deixarien pixar a la boca de cinc-centes maneres diferents.

Pedro Sánchez té els pressupostos aprovats i Esquerra no té més remei de suplicar-li al PSC que li aprovi els seus. El PSC no té cap mena d’incentiu per aprovar-los i simplement està jugant a veure fins on s’arrossega ERC. I el PSC ho aprofita per llençar missatges als seus votants: ‘Mireu, nosaltres som el partit del quart cinturó, de l’ampliació de l’aeroport del Prat i del Hard Rock Café.’ Suposo que volen aprofitar que Junts està caçant mosques amb la boca oberta per ser el partit de la gent d’ordre que vol poder anar en cotxe a comprar el pa, jo què sé.

I això era una mica el que deia a la secció: que el PSC en l’eix social és un partit de dretes (i no passa res, a mi personalment me la pela). I ho contraposava a l’eix nacional, on el PSC és un partit d’extrema dreta. No cal ni argumentar-ho, això.

Em fa moltíssima mandra haver de dir això (i el debat adjacent sobre els límits de l’humor ja ni t’ho explico), però en fi, som-hi, quin remei: evidentment jo no li vaig dir nazi a ningú. Vaig fer servir un meme que deu tenir deu putos anys, i que serveix per dir que algú és molt d’esquerres fins que tal. Molta gent el fa servir per parlar d’un mateix, i evidentment ningú pensa ‘mira, un nazi’.

S’ha de ser molt boomer o molt imbècil per creure de debò que jo vaig dir que el PSC és un partit nazi. Però és que això ja ho sap tothom, simplement tenim gent capitalitzant una falsa ofensa, el PSC fingint indignació i Esquerra i TV3 cedint, perquè és l’únic que saben fer. (De totes maneres exigir el cap d’un col·laborador és una manera estranya de no voler semblar nazi.) Però bé, és un acudit força millor que els que han provocat que m’acomiadessin d’altres mitjans, o sigui que en aquest sentit estic content. No hi ha res pitjor que et facin fora d’un lloc per un acudit dolent.

També és interessant com funcionen aquestes coses: l’endemà de la secció apareix un article a Crónica Global. L’ordre d’això mai no és ‘un periodista escriu un article, un polític ho veu i ho porta a la comissió de no sé què’. L’ordre és ‘un polític li ordena a un periodista que escrigui un article per poder-ho portar la comissió de no sé què’. (Crónica Global és un mitjà al servei dels interessos empresarials de la patronal i els interessos electorals del PSC, que es finança a través publicitat de monopolis que paguem entre tots com Aigües de Barcelona o directament de publicitat institucional).

El que sí que és lamentable és que el director de TV3 surti a mentir l’endemà de l’acomiadament. El gràfic era al guió i el programa és en fals directe, què estàs dient, Sigfrid Gras (nom clarament inventat). Des de l’estrena de Zona Franca, TV3 ha perdut absolutament totes les batalles contra l’Anna Grau de torn. De fet, no n’ha lluitat cap. TV3 ha cedit a absolutament totes les pressions i ha empetitit un programa que se suposava que era una aposta seva superfresca i superdigital i súper how do you do fellow kids.

Jo he dit que jo sabia on em posava, però: ho sabia TV3? Com pots apostar per un programa així i cagar-te una vegada darrere l’altra? Què se suposa que volien? Volien el molar que et dóna un programa ‘gamberret’ sense pagar cap preu. Recular cada vegada que fes falta i a sobre no assumir el cost d’haver reculat. Doncs moltíssimes felicitats. Jo tinc l’enorme privilegi de no necessitar TV3. No em pot suar més la polla no treballar-hi mai més, la veritat. La meva gran sort (i la seva gran desgràcia) és que no som l’any 1996.

Ja està, perdoneu la turra, gràcies a tothom pel suport i visca la terra. Corol·lari. Un senyor va anar a una manifestació contra el quart cinturó amb una pancarta per donar-me suport: una esvàstica enorme. Sempre a favor de la gent amb bones intencions que té idees que surten xepi-xepi.”