26.09.2019 - 21:50
El responsable de la violència a Catalunya és qui impedeix a la política de ser un instrument de resolució del conflicte. L’estat espanyol, per tant. I això és important de tenir-ho en compte i interioritzar-ho especialment avui, quan es vol fabricar una imatge artificial del moviment independentista. Fabricació que, de moment, ha tingut com a primera conseqüència un augment del nombre de presoners polítics catalans: ara n’hi ha set més.
Per això ara no és el moment d’indignar-se ni de barallar-se reivindicant, enfront de la mentida, allò que és obvi: el caràcter pacífic i democràtic del moviment. Ni és l’hora tampoc de discutir què han fet o què han deixat de fer els detinguts i empresonats, els acusen de què els acusen. Perquè fer això seria caure de ple en el parany del totalitarisme.
Avui, quan set presos polítics catalans més han passat la primera nit a la presó, és l’hora de denunciar plegats i amb més força que mai l’actuació de l’estat espanyol. I és l’hora de recordar que, d’ençà del 2010, sempre i a cada avinentesa, la proposició positiva i democràtica del Parlament de Catalunya d’exercir el dret d’autodeterminació com a via per a resoldre el problema nacional català ha estat resposta des d’Espanya només amb la imposició i la violència. Només. Impedint en tot moment qualsevol possibilitat de diàleg i negociació. Aquest, i no cap altre, és el fet substancial.
L’estatut vigent, l’origen de la crisi, no ha estat votat per la població ni aprovat pel parlament, sinó imposat irregularment per un tribunal. La presidenta del Parlament de Catalunya és a la presó per haver permès un debat, el deure més sagrat que tenia encomanat. Dos dels més estimats dirigents socials del país, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, són empresonats per haver provat de canalitzar la resposta popular i espontània a una agressió ordenada pel govern espanyol, l’assalt al Departament de Vice-presidència per la Guàrdia Civil. I sis membres del govern, encapçalats pel vice-president Junqueras, romanen a la presó per haver complert el seu deure amb els electors i per haver provat de resoldre de manera democràtica la greu crisi institucional que l’estat espanyol havia obert malmenant l’estatut. Encara, després del colp institucional instigat per Mariano Rajoy i Pedro Sánchez amb l’aplicació del 155, el 130è president de la Generalitat, alguns consellers i activistes socials són a l’exili. I pràcticament cada dia la policia deté o amenaça militants independentistes. La violència a Catalunya l’ha exercit i l’exerceix permanentment l’estat espanyol. Milions de persones no oblidarem mai la violència que rebérem el Primer d’Octubre, l’horrorós atac dels uniformats contra les urnes i contra els votants.
Denunciar d’una manera rotunda aquesta violència institucional i permanent de l’estat espanyol és, doncs, la clau de tot. I desviar el focus per a discutir qualsevol altra cosa és simplement seguir el joc als violents. És molt simple: comporteu-vos com una democràcia i el problema s’acabarà. Deixeu-nos votar, pactem com fer-ho, respecteu els drets democràtics de la població, allibereu els presoners, permeteu el retorn dels exiliats, atureu la repressió i el conflicte s’haurà resolt en poques hores. En aquest context, hem de saber que les acusacions de terrorisme són planificades, orquestrades i perverses. No tan solament pretenen que una part dels ciutadans dubten i s’aparten de la defensa dels qui són víctimes de l’agressió sinó que pretenen, sobretot i per damunt de cap altra cosa, tapar i justificar la violència prèvia, constant i permanent, que l’estat espanyol exerceix contra els ciutadans de Catalunya. D’això es tracta i per això avui no ens podem equivocar.
