Responeu a aquesta pregunta: “I si resulta que és veritat?”

Ha estat el tema de la setmana a Catalunya, i amb una raó, després d’haver sentit què deia l’ex-comissari de policia José Manuel Villarejo sobre l’atemptat a la Rambla de Barcelona i a Cambrils l’agost del 2017. Villarejo ha suggerit que els serveis secrets espanyols ja sabien que el promotor de l’atemptat, l’imam de Ripoll, tenia intenció de cometre un atemptat a Catalunya, però que la cosa se’ls va descontrolar.

Amb Villarejo passa igual com va passar al nostre país amb el comissari de policia José Amedo. A conseqüència del seu processament, Amedo es va veure amb dificultats, i sembla que per eludir la seva condemna judicial va començar a difondre en diversos mitjans de comunicació una informació secreta que relacionava estructures estatals amb la guerra bruta. Amb el temps, va anar perdent la credibilitat que li havia estat concedida al principi, perquè deia una cosa i la contrària segons amb qui parlava. Al cap de pocs anys, aquella font es va assecar. Això vol dir que era mentida tot el que havia dit a canvi de diners? És clar que no. Hi havia moltes veritats en les seves acusacions, però va arribar un moment en què semblava impossible distingir la veritat i la mentida.

Aquests darrers anys, l’ex-comissari Villarejo ha anat pel mateix camí. Com que és molt greu tot el que ha dit sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils –i un escàndol terrible, si és veritat–, en una democràcia com cal no es pot fer sinó investigar-ho. Per tant, és totalment lògic que alguns grups parlamentaris del congrés espanyol (EH Bildu, ERC, Junts i CUP) vulguin crear una comissió d’investigació perquè es dilucidi definitivament si hi ha cap relació, com ja s’ha denunciat anteriorment, entre els serveis secrets espanyols (CNI) i l’imam de Ripoll.

Què els fa por, als qui estan en contra de crear la comissió d’investigació? Si tot el que diu Villarejo és mentida, quedarà clar que ha fet acusacions sense fonament. És que els morts en aquests atemptats i els seus familiars no mereixen que es doni una resposta ferma a aquesta pregunta?: “I si resulta que és veritat?”