Respirem bé?

La respiració està lligada d’una manera natural a la vida. Sense l’una, no existeix l’altra i així ho demostra el fet que respirar sigui el primer i el darrer que fem: en néixer, inspirem gràcies als pulmons que en l’etapa final de l’embaràs han madurat suficientment com per permetre que ens adaptem a una vida rodejada d’aire i no de líquid i en morir espirem. I entre un moment i altre, vivim perquè respirem. Respirar és, de fet, una funció vital que permet que entri oxigen al nostre cos, necessari pel seu correcte funcionament. I, potser per això, sigui una acte involuntari del nostre organisme: respirem sense adonar-nos-en i de manera mecànica. És cert que el nostre cor també batega automàticament i que els nostres budells funcionen aliens al nostre control, però a diferència d’aquests, la respiració és un acte que podem dominar de forma conscient. I això té conseqüències a la salut, especialment la infantil.

Perquè tots respirem, però això no vol dir que ho fem bé. De fet, quan això passa, solen ser freqüents els problemes circulatoris així com certa apatia, somnolència i dificultat per concentrar-se. I això succeeix tant en adults com en nens. Si, a més, el nen té algun problema respiratori de base, com una bronquitis, pneumònia o asma, el fet de no respirar bé agreuja les conseqüències de la dolència, segons assegura la doctora Marie Christine Esteve, la qual porta tres dècades treballant amb fisioteràpia respiratòria, una branca de la fisioteràpia que cerca millorar la funció respiratòria. Així un nen amb asma que no respiri bé, el veurem cansat i mancat d’energia. I si té una bronquitis, no sabrà com expectorar per desfer-se de la mucositat, un dels motius, de fet, que més preguntes generen en el nostre consultori online Per a Pares i Mares.

Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.