12.01.2025 - 10:38
|
Actualització: 12.01.2025 - 11:42
El pacte d’investidura entre el PSC i ERC fixa terminis per a alguns compromisos que no s’han complert. Els més significatius són la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític, que s’hauria d’haver impulsat en el primer ple del parlament després de la constitució del nou govern; aprovar el Pacte Nacional per la Llengua en els cent primers dies de govern i presentar l’esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora de Renfe abans d’acabar el 2024. Per a enguany, destaca el compromís de “formalitzar” la proposta de finançament singular a la comissió bilateral estat espanyol-Generalitat en els primers sis mesos de l’any, el traspàs de les primeres infrastructures de Rodalia i la “modernització” de l’aeroport de Barcelona.
Segons que estableix el pacte d’investidura entre el PSC i ERC, la convenció nacional té d’objectiu “bastir una proposta que contribueixi a abordar la resolució del conflicte polític de fons”. Concreta que serà integrada per un grup impulsor format per representants dels grups parlamentaris i presidida per un representant d’ERC i que haurà de presentar les seves conclusions al parlament. Per a facilitar-ne la tasca, també s’estableix que el govern crearà una oficina per assegurar els recursos humans, tècnics i materials de la convenció.
El primer ple del parlament després de la constitució del govern presidit per Salvador Illa va ser el 8 d’octubre, amb el debat de política general. I d’aleshores ençà no s’ha registrat cap iniciativa parlamentària per a impulsar la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític.
També s’ha incomplert el calendari fixat per al Pacte Nacional per la Llengua, que s’hauria d’haver aprovat en els cent primers dies de govern, és a dir, abans de mitjan novembre. El compromís del PSC amb ERC era d’aplicar el calendari d’execució del govern de Pere Aragonès i destinar dos-cents milions d’euros per al primer any de desplegament, segons que deia el document signat. El govern diu que confia que el Pacte Nacional per la Llengua no vagi més enllà del primer trimestre del 2025 i atribueix el retard al fet que hi ha moltes parts implicades.
“Formalitzar” l’acord de finançament singular
La qüestió principal que va marcar la negociació d’investidura entre el PSC i ERC va ser el finançament singular. I el pacte concreta alguns terminis sobre aquest per a enguany. “Amb l’objectiu d’implantar aquest nou sistema de finançament singular per a Catalunya, caldrà formalitzar el present acord durant el primer semestre del 2025 a la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l’estat en relació amb el model de finançament”, diu el document.
Així mateix, afegeix que el 2025 “caldrà impulsar els acords als quals s’arribi en la comissió bilateral mitjançant les modificacions legislatives necessàries” i que, quan correspongui, es traslladaran a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals entre la Generalitat i el govern espanyol per tal que es puguin aprovar. Uns acords que s’hauran d’executar durant el 2026.
La nova empresa que ha de gestionar el traspàs de Rodalia
Sobre l’acord per al traspàs de Rodalia, s’ha incomplert el termini fixat per al 31 de desembre de 2024 per a presentar l’esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora de Renfe. Precisament, dimarts, en la conferència de premsa posterior al consell executiu, la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, va anunciar que durant la setmana presentaria el nou model de gestió de Rodalia als socis d’investidura, començant per ERC. “Aquest mes de gener serà el mes de Rodalia”, va dir, i va afegir que durant aquest mes també es presentarien els estatuts de la nova empresa mixta que es farà càrrec del servei. Per tant, si es compleix aquest nou termini, el retard hauria estat d’un mes.
Segons el pacte d’investidura entre el PSC i ERC, l’objectiu era constituir la nova operadora entre 2024-2025 i fer el traspàs de les primeres infrastructures durant el 2025. També establia que abans d’acabar el 2024, a banda de presentar l’esborrany dels estatuts, s’havia de transferir el dèficit d’explotació de Renfe del 2023 i completar l’estudi de les infrastructures a transferir. El 17 de desembre el consell de ministres espanyol va aprovar la transferència de 283,4 milions a la Generalitat pel dèficit d’explotació de Renfe.
El desafiament de millorar l’aeroport de Barcelona i respectar els espais protegits
Socialistes i republicans van acordar les línies generals per a la “millora” de l’aeroport de Barcelona, però sense establir calendaris. El president de la Generalitat, Salvador Illa, al setembre va anunciar la reactivació de la comissió tècnica per a l’ampliació de l’aeroport i va fixar per a principi del 2025 el termini perquè la comissió lliurés unes recomanacions.
Sobre el model, l’acord d’investidura deia que s’havia de definir un nou model de gestió aeroportuària perquè l’aeroport de Barcelona guanyés capacitat amb noves connexions intercontinentals. Al mateix temps, afegia que el sistema aeroportuari català havia de contribuir a la reducció d’emissions i que l’impuls de l’aeroport de Barcelona havia de respectar la biodiversitat i fer valer els espais protegits Xarxa Natura 2000. Precisament, la llacuna de la Ricarda és un espai que forma part de la Xarxa Natura 2000 i ERC ha rebutjat fins ara que una ampliació de l’aeroport afectés aquesta zona. Finalment, l’acord d’investidura estableix que el govern sigui un “actor determinant en la presa de decisions estratègiques” de l’aeroport de Barcelona.
Lleis per al primer any de la legislatura
El PSC i ERC es van comprometre a impulsar la tramitació d’una llista de lleis durant el primer any de legislatura. El govern ja n’ha tirat endavant algunes, com ara la llei de l’agència d’atenció integrada social i sanitària, la llei de memòria democràtica, revertir la fiscalitat del Hard Rock i la llei de l’estatut de municipis rurals. Resten pendents per als mesos vinents la llei catalana d’arrendaments urbans i regulació dels contractes de lloguer; la llei de mesures urgents per a fer front al sensellarisme, la llei del tercer sector social; la llei per a establir la primera etapa de l’educació infantil gratuïta i universal; i la llei dels drets culturals.
50.000 habitatges protegits i el lloguer de temporada
L’altre soci d’investidura, els Comuns, vol que aquesta legislatura sigui la del dret d’habitatge. Aquests darrers mesos han centrat bona part de les negociacions amb el PSC en aquest àmbit. El pacte d’investidura entre totes dues formacions estableix el compromís d’impulsar abans de final del 2024 una modificació de la llei d’arrendaments urbans (LAU) al congrés espanyol per a regular els contractes dels lloguers de temporada. Un compromís que s’ha complert dins de termini. Primerament, Junts va evitar la tramitació de la iniciativa, però finalment va tirar endavant en una segona votació el 17 de desembre amb l’aval del partit de Carles Puigdemont.
El pacte d’investidura també recull que el govern aprovi per decret el règim sancionador per incomplir la regulació dels preus dels lloguers. En aquest cas, no s’estableix cap calendari, però, en les negociacions per al pressupost, els Comuns han exigit que l’executiu l’aprovés aquest mes.
Tant a l’acord amb ERC com amb els Comuns, el PSC es compromet a construir 50.000 pisos nous d’habitatge protegit fins el 2030. Illa va calcular que costaria 4.400 milions d’euros durant els 4 anys de legislatura.
El pla de govern i la incògnita del pressupost
El 20 de desembre, l’executiu d’Illa va presentar el pla de govern de la quinzena legislatura. Segons aquest pla, es preveu d’aprovar durant el 2025 el 45% del paquet legislatiu inclòs en els acords d’investidura amb ERC i els Comuns. De moment, és vigent una pròrroga pressupostària dels comptes del 2023. El parlament va rebutjar la tramitació dels comptes per al 2024 que va presentar el govern de Pere Aragonès. Un fet que causar que es convoquessin eleccions anticipades.
