14.06.2024 - 21:40
“Així no puc viure a la meva illa.” La que podria ser una cita d’un veí resignat a viure a casa seva s’ha convertit en un lema per a molta gent, ja sigui de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa o de Formentera, que veu com el turisme s’ha menjat d’una mossegada unes illes ben limitades i que n’ha ocupat gairebé tots els espais, incloses les platges més emblemàtiques.
És per això que els ciutadans han arribat a dir prou, atès que s’han cansat de veure com aquells racons naturals han anat perdent la virginitat. La iniciativa Mallorca Platja Tour s’ha engegat enguany amb la voluntat de recuperar tots aquests espais i ocupar les platges que molts anys enrere eren transitables, però que d’ençà que el poder del turisme a les Illes va donar nom al fenomen de la balearització, com més va és més difícil de trobar un racó on estendre la tovallola.
La primera acció va ser el primer de juny. Unes paraules de la portaveu de Vox al parlament, Manuela Cañadas, d’uns quants dies abans, van incitar una resposta a la contra. La política d’extrema dreta deia: “Els mallorquins no podem pretendre anar tranquil·lament a la platja el juliol i l’agost com fa anys.” Un grup de mallorquins es va organitzar per anar a la platja de la Ràpita i per fer una acció que va tenir fins i tot ressò internacional. Malgrat que no volen fer declaracions, aquell dia van sonar contundents: “No podem permetre que ens treguin de casa nostra.”
En un comunicat el següent dia, l’organització deia que no era important el nombre de persones que hi va assistir, sinó “despertar-nos i anar a recuperar pacíficament les nostres platges”. S’han afegit veus conegudes a aquesta crida, com la dels Antònia Font, que enmig del seu concert al festival FEiM de Porreres incitaven la gent a afegir-se a la pròxima acció que té programada Mallorca Platja Tour: ocupar el Caló del Moro (Santanyí), un altre dels espais clau de Mallorca i on s’arriben a fer cues per poder prendre-hi el sol i fer un capficó.
“Això que passa a Mallorca és una aberració de les grans. Arribau prest perquè si no arribaran els altres. Ens plantam allà i no deixam passar tota aquesta gent”, deia Pau Debon a l’escenari. Demà a les 8.00 és la data assenyalada. La missió, segons que apunta a les xarxes l’organització, és tapar de tovalloles tot el caló, alhora que informar els turistes que hi vagin més tard i es trobin amb aquest nou escenari de què passa. I, evidentment, que se’n faci ressò.
La batllessa de Santanyí, Maria Pons, va criticar lleugerament aquestes intencions. Deia que entenia la preocupació ciutadana, però que el Caló del Moro necessitava un descans. La resposta de Mallorca Platja Tour va ser de convidar-la a afegir-se a l’acció, atès que compartien la preocupació: “Per això mateix vam triar-lo, com a símbol de lloc on els residents ja no poden anar perquè sempre és sobresaturat de visitants.” Alguns veïns no van tardar a respondre a la batllessa, i li van recordar que l’únic moment en què havia expressat preocupació havia estat quan els residents havien proposat de fer-hi aquesta acció, i no quan els turistes l’omplien.
Massificació o turistització?
L’any passat catorze milions de turistes van visitar les Illes. Era un altre any de rècords, i enguany és més que probable que es torni a superar. IB3 es feia ressò que durant aquell estiu, les Illes van suportar dotze turistes per habitant, xifres molt superiors a les de Catalunya o el País Valencià, en què es van rebre dos turistes per habitant. El 2023 mateix, segons l’Ibestat, l’índex de pressió humana màxim va ser de dos milions de persones, el doble de la població resident, en un mateix dia.
Però per Margalida Ramis, una de les portaveus de la plataforma Menys Turisme, Més Vida, la clau no és parlar només de massificació, sinó del model turístic de les Illes. És a dir, de turistització. Del moviment de recuperar les platges, en veu una rebel·lia molt sana: “Ens han dit que era normal renunciar als nostres espais vitals. Hem normalitzat fer nosa en els nostres espais quotidians o, fins i tot, no anar-hi, perquè et sents extern, envaït i que no és teu.” I amb tot això té clar que no val conformar-se que és la situació que hi ha, sinó que s’han de fer accions.
Per això mateix, la plataforma Menys Turisme, Més Vida també ha anat passant a l’acció d’ençà de l’estiu passat. “No és una qüestió de generar exclusions i que els espais siguin només dels residents, sinó de reivindicar-los, rebel·lar-se i poder viure a casa teva amb unes condicions mínimes garantides”, subratlla Ramis.
Creu que és perillós centrar el discurs solament en la massificació perquè pot causar un efecte contrari. Per exemple, i ja s’ha vist, en el canvi de discurs que fins i tot el Partit Popular de Marga Prohens ha fet aquest estiu. “Han fet una passa endavant perquè han vist que serà un estiu calent”, diu Ramis, referint-se a les paraules del govern i dels hotelers sobre la necessitat de posar alguns límits. “La coherència entre el seu full de ruta i el seu discurs xoca. Però els compren el discurs que l’excés de turistes fa que la demanda en tot el sector sigui molt àmplia i que hi hagi molta oferta il·legal”, apunta. El resultat és que es proposa decréixer solament en oferta il·legal: “Pegar l’hòstia al petit i que els grossos de sempre continuïn fent negoci. Això és molt perillós, perquè legitimes que es continuïn invertint diners públics en el negoci privat i s’augmenti el rendiment de places molt consolidades”. En resum, diu Ramis: “Ens duu al discurs dels rics sí i no als pobres.”
Sentiment d’enyorança
De tota manera, el sentiment més comú és el d’enyorança de poder anar a llocs que durant la infància eren totalment diferents. “És un dol”, explica Ramis, i diu que la seva padrina vivia a Can Picafort i acostumaven a passar-hi els estius. Ara, ni se li ocorre: “Renuncii a anar-hi perquè quan hi vaig em fa mal.”
De la mateixa manera que Ramis, per Laia Riera, una jove de divuit anys de Felanitx, dol “no trobar un lloc de pau en un paradís com Mallorca”. Tot i que no recorda tant els estius de la infantesa, sí que té la sensació que l’illa s’ha fet petita per la gent que hi ha. “Potser les xarxes socials hi han influït molt. Veus comptes que comparteixen la ubicació de cales que abans només coneixien els veïns de la zona i, ara, han acabat massificades per cercar la fotografia i aparentar”, relata.
Albert Bonnín, de trenta-cinc anys, pensa de la mateixa manera, i creu que les modes juguen una mala passada a les platges més conegudes. “Abans podies anar al Trenc i veure l’horitzó, ara l’estampa és veure la mar plena de barques. I moltes són de residents”, diu, sense entendre per què no es dirigeixen cap a unes altres cales més inaccessibles.
Cap dels dos sap si diumenge anirà al Caló del Moro, però veuen amb satisfacció que hagin sorgit iniciatives com les de Mallorca Platja Tour. De fet, Ramis també apunta que “aquest estiu el volem tenir viu i que molesti” i, per ella, pot suposar un abans i un després. “La societat reacciona, les Canàries han estat un mirall. És important no amollar perquè el problema inherent de la qüestió no decaurà en un any. D’aquí anys no acabarà el debat i no serà fàcil, però tenim l’exemple d’altres mobilitzacions, com la de l’Assemblea de docents”, subratlla.
De fet, si bé el 25 de maig ja hi va haver una protesta promoguda pel banc de temps de Sencelles per reivindicar poder viure a Mallorca sense haver de ser rics i que vinculava plenament el problema de l’accés a l’habitatge amb el model turístic, s’esperen noves concentracions. Aquest diumenge, l’acció d’ocupar el Caló del Moro, però per juliol s’esperen grans manifestacions promogudes per ‘Menys turisme, més vida’ que, com creu Ramis, poden significar un abans i un després.
